Direcció General de la Policia
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Direcció General  |
| Governança corporativa | |
| Part de | Departament d'Interior |
La Direcció General de la Policia (DGP) és un òrgan directiu del Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya. La persona titular exerceix el comandament superior, la direcció i la inspecció del cos de Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra, sota la direcció de les autoritats superiors de la Generalitat.[1]
Entre les seves responsabilitats hi ha la direcció estratègica del cos policial, el comandament de les unitats que en depenen, la gestió dels recursos humans i materials, la representació institucional, l'avaluació dels serveis policials i la planificació de les polítiques de seguretat que corresponen a la direcció general.[1]
El 9 de setembre de 2026 Josep Lluís Trapero, en el càrrec des de l'agost de 2024[2] va dimitir com a Director General de Policia i la consellera Núria Parlon va anunciar el nomenament de Ferran López com a Director General i el de Sílvia Catà com a comissària en cap.[3]
Funcions
[modifica]D'acord amb la normativa que regula l'organització de la Direcció General de la Policia, les seves funcions principals són:[1]
- exercir la direcció estratègica del cos de Mossos d'Esquadra i el comandament de les unitats policials i administratives que en depenen;
- representar institucionalment el cos policial;
- dirigir les polítiques de comunicació, documentació i difusió de la Direcció General;
- impulsar estudis, informes i propostes relacionats amb la seguretat pública i l'activitat policial;
- vetllar per la transparència, la rendició de comptes i l'avaluació dels serveis policials;
- proposar les mesures relatives al règim estatutari, l'accés, la promoció, la provisió de llocs de treball i les condicions laborals del personal policial;
- dirigir l'elaboració i l'execució del pressupost de la Direcció General, i
- aprovar i supervisar els plans estratègics del cos.
Estructura
[modifica]L'estructura de la Direcció General de la Policia està regulada pel Decret 57/2023, de 21 de març, reformat parcialment pel Decret 213/2025, de 7 d'octubre.[4][1]
Depenen directament de la persona titular de la Direcció General els òrgans següents:[1]
- el Gabinet del Director General;
- la Prefectura de la Policia;
- la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació;
- la Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris;
- la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació;
- la Subdirecció General d'Administració i Serveis;
- la Subdirecció General de Recursos Humans, i
- la Subdirecció General d'Assistència i Assessorament Jurídic.
La normativa estableix els nivells organitzatius policials de prefectura de la policia, comissaria superior, regió policial o comissaria general, divisió, àrea i unitat.[4]
Prefectura de la Policia
[modifica]La Prefectura de la Policia és el màxim nivell de comandament de l'estructura policial dels Mossos d'Esquadra, llevat de les unitats que depenen directament de la Direcció General. Li correspon la direcció estratègica i el comandament operatiu del cos.[4] La Prefectura s'estructura en els òrgans principals següents:[4]
- l'Oficina de Suport de la Prefectura;
- el Gabinet de la Prefectura;
- l'Oficina del Portaveu;
- el Centre de Comandament de la Prefectura;
- l'Àrea d'Anàlisi, Coneixement i Intel·ligència;
- la Comissaria Superior Territorial;
- la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana;
- la Comissaria Superior Tècnica;
- la Comissaria General d'Investigació Criminal;
- la Comissaria General d'Informació;
- la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i
- la Divisió d'Escortes.
Organització territorial
[modifica]La Comissaria Superior Territorial coordina l'activitat de les regions policials, la Regió Policial Virtual i la Comissaria General de Mobilitat.[4]
Els Mossos d'Esquadra s'organitzen territorialment en nou regions policials:[5]
- Girona;
- Alt Pirineu i Aran;
- Ponent;
- Central;
- Metropolitana Nord;
- Metropolitana Sud;
- Metropolitana Barcelona;
- Camp de Tarragona, i
- Terres de l'Ebre.
Cada regió policial agrupa diverses àrees bàsiques policials (ABP), que constitueixen les unitats bàsiques d'implantació territorial del cos.[5]
Òrgans de control intern
[modifica]La Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris s'encarrega de la investigació de les presumptes infraccions penals o disciplinàries comeses per membres del cos, així com de la instrucció dels expedients disciplinaris.[4]
La Comissaria General d'Inspecció i Avaluació exerceix funcions d'inspecció dels serveis policials, avaluació del funcionament de les unitats i proposta de mesures de millora organitzativa.[4]
Gestió administrativa i jurídica
[modifica]La Subdirecció General d'Administració i Serveis dirigeix la gestió econòmica, pressupostària, patrimonial i logística de la Direcció General, mentre que la Subdirecció General de Recursos Humans planifica i gestiona les polítiques de personal del cos.[4]
La Subdirecció General d'Assistència i Assessorament Jurídic va ser creada l'any 2025. En depenen l'Àrea de Defensa i Assessorament Penal i el Servei d'Assessorament Jurídic Administratiu.[1]
Evolució normativa
[modifica]L'estructura de la Direcció General de la Policia va ser regulada durant més d'una dècada pel Decret 415/2011, de 13 de desembre, que ordenava la funció policial i les unitats administratives que en depenien.[6] Aquesta organització va ser modificada posteriorment pel Decret 58/2012, de 29 de maig, i per altres disposicions.[7]
El Decret 57/2023 va substituir aquesta normativa i va reunir en una única disposició l'estructura policial i administrativa de la Direcció General. La reforma va reorganitzar la Prefectura, les comissaries superiors, les comissaries generals, les divisions i les regions policials.[4]
El 2025, el Decret 213/2025 va modificar parcialment aquesta estructura amb la creació de la Subdirecció General d'Assistència i Assessorament Jurídic i de l'Àrea de Defensa i Assessorament Penal, i va convertir l'anterior Servei d'Assessorament Jurídic en el Servei d'Assessorament Jurídic Administratiu.[1]
Directors generals
[modifica]Des de la creació de la Direcció General de la Policia, n'han estat responsables:
- Rafael Olmos (desembre de 2006 – març de 2009).[8] Va ser cessat el març de 2009, després de les càrregues policials contra estudiants que protestaven pel procés de Bolonya.[9]
- Joan Delort (març de 2009 – gener de 2011), que va assumir provisionalment les funcions de director general de la Policia mentre continuava exercint com a secretari de Seguretat.[9]
- Manel Prat (gener de 2011 – maig de 2014). Va ser nomenat pel Govern l'11 de gener de 2011[10] i va dimitir el 27 de maig de 2014 al·legant motius personals.[11]
- Albert Batlle (juny de 2014 – juliol de 2017).[12] Va presentar la dimissió el 17 de juliol de 2017.[13]
- Pere Soler (juliol – octubre de 2017). Va ser nomenat el 18 de juliol de 2017[14] i cessat l'octubre del mateix any arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.[15]
- Andreu Joan Martínez (juny de 2018 – octubre de 2019).[16] Va dimitir del càrrec l'1 d'octubre de 2019.[17]
- Pere Ferrer i Sastre (octubre de 2019 – agost de 2024). Va assumir el càrrec l'octubre de 2019, després de la dimissió d'Andreu Joan Martínez.[18]
- Josep Lluís Trapero (des de l'agost de 2024). Va ser nomenat director general de la Policia el 27 d'agost de 2024, en substitució de Pere Ferrer.[19]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Decret 213/2025, de 7 d'octubre, de modificació parcial del Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia». Portal Jurídic de Catalunya, 7 octubre 2025. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «El Govern avança en la seva estructura executiva amb el nomenament de secretaris i secretàries generals». Govern de Catalunya, 27 agost 2024. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ RS, Guillem. «Trapero marxa abans que el cessin i la consellera Parlon recupera el control d'Interior». El Nacional, 09-09-2026. [Consulta: 10 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia». Portal Jurídic de Catalunya, 21 març 2023. [Consulta: 17 juliol 2026].
- 1 2 «Regions policials». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Decret 415/2011, de 13 de desembre, d'estructura de la funció policial de la Direcció General de la Policia». Departament d'Interior, 13 desembre 2011. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Decret 58/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 415/2011». Departament d'Interior, 29 maig 2012. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Josep Pérez Moya, nou director del Servei Català del Trànsit». Ajuntament del Prat de Llobregat, 11 desembre 2006. [Consulta: 17 juliol 2026].
- 1 2 «El conseller Saura cessa el director general de la Policia i anuncia la creació d'una Unitat d'Interlocució i Mediació dels Mossos d'Esquadra». Govern de Catalunya, 31 març 2009. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Nomenaments del Govern». Govern de Catalunya, 11 gener 2011. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Manel Prat dimiteix com a cap dels Mossos d'Esquadra per motius personals». 3CatInfo, 27 maig 2014. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Nomenaments». Govern de Catalunya, 10 juny 2014. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «El conseller d'Interior Joaquim Forn accepta la dimissió del director general de la Policia Albert Batlle». Govern de Catalunya, 17 juliol 2017. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Nomenaments». Govern de Catalunya, 18 juliol 2017. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Real Decreto 945/2017, de 27 de octubre, por el que se dispone la adopción de diversas medidas respecto de la organización de la Generalitat de Cataluña» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 27 octubre 2017. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Nomenaments». Govern de Catalunya, 7 juny 2018. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Dimiteix el director general dels Mossos el dia abans de l'aniversari de l'1-O». 3CatInfo, 1 octubre 2019. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «Pere Ferrer Sastre, nou director general de la Policia». Govern de Catalunya, 3 octubre 2019. [Consulta: 17 juliol 2026].
- ↑ «El Govern avança en la seva estructura executiva amb el nomenament de secretaris i secretàries generals». Govern de Catalunya, 27 agost 2024. [Consulta: 17 juliol 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Organigrama del Departament d'Interior i Seguretat Pública
- Organització dels Mossos d'Esquadra
- Decret 57/2023 al repositori de Documentació de Seguretat Pública
- Decret 213/2025 al repositori de Documentació de Seguretat Pública
