Vés al contingut

1035

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.
S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.
Infotaula nombre1035
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1035 (mxxxv)
Islàmic426 – 427
Xinès3731 – 3732
Hebreu4795 – 4796
Calendaris hindús1090 – 1091 (Vikram Samvat)
957 – 958 (Shaka Samvat)
4136 – 4137 (Kali Yuga)
Persa413 – 414
Armeni484
Rúnic1285
Ab urbe condita1788
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1032 1033 1034 - 1035 - 1036 1037 1038
El comte de Barcelona, Girona i Osona Berenguer Ramon I mor. Ermessenda serà la regenta durant la minoria d'edat del seu net Ramon Berenguer I
Sanç III mor l'any 1035 i divideix els seus territoris entre els seus quatre fills. Significarà l'inici del Regne de Castella i del Regne d'Aragó. El comtat de Sobrarb i el comtat de Ribagorça són governats pel mateix comte.
Sant Ermengol, bisbe d'Urgell mor d'un accident l'any 1035.

El 1035 (MXXXV) és un any comú començat en dimecres del calendari julià. És el sisè any de la dècada del 1030, el trenta-cinquè any del segle xi i del Primer Mil·lenni.

El papa Urbà II neix l'any 1035.

Durant el 1035 es va fundar el regne d'Aragó, unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça sota el regnat de Ramir I i Ferran I, el qual va assolir el tron del Regne de Lleó.[1] En aquest any van morir Sanç III de Pamplona, Berenguer Ramon I, Canut II de Dinamarca, Anglaterra i Noruega, i Robert I de Normandia.[1]

Després de la mort de Canut el Gran, l'any 1035, els seus territoris es separen. Tornen a aparèixer els regnes d'Anglaterra, Dinamarca i de Noruega independents.

Els monarques més importants que van estar en actiu a Europa durant aquest any van ser: Conrad II el Sali, el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Beremund III de Lleó, Esteve I d'Hongria, Iaroslau I el Savi de Kiev i Hardecanut de Dinamarca. D'altra banda, els governants més poderosos del món islàmic van ser Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, i Muhammad ibn Mahmud, emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin va començar a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II es va convertir en el monarca de Chichén Itzá.[1]

A la Península ibèrica, a l'octubre, el regne de Navarra es va dividir en tres parts després de la mort de Sanç III de Pamplona. Això va significar la independència dels regnes de Castella i d'Aragó.[2]

A Europa, el juliol va començar amb el regnat (en minoria d'edat) del Ducat de Normandia, Guillem I d'Anglaterra, després de la mort del seu pare, Robert I de Normandia; serà l'inici d'un període en què els nobles lluitaran pel poder del ducat.[3] Al novembre l'imperi de Canut de Dinamarca, Anglaterra i Noruega es fragmenten i es separen a causa dels nombrosos enfrontaments entre els seus fills.[4] Això va comportar els inicis dels regnats de Magnus Olavsson de Noruega, Hardecanut de Dinamarca i Harold I Peu de Llebre d'Anglaterra.[5] A Itàlia les ciutats llombardes es van revoltar contra els senyors feudals.[6] A França s'agreujava molt la fam i va començar una epidèmia semblant a la pesta.[7] L'Imperi Romà d'Orient va repel·lir els petxenegs[8] i va destruir una flota de corsaris nord-africans.[9]

Al nord d'Àfrica el cap amazic maurità, Yahya ibn Ibrahim, juntament amb el religiós malikita Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, estableixen el poble almoràvit que governarà el Magrib fins a l'any 1142 i efectuen una incursió important a la Península Ibèrica.[10]

1035 als Països Catalans i Occitània

[modifica]

Durant el 1035 i després de la mort del seu fill Berenguer Ramon I, comença la segona regència d'Ermessenda de Carcassona als comtats de Barcelona, Girona i Osona.[11]

L'any 1035 neix el revolucionari portuguès Egas Gomes de Sousa

Sota el regnat de Ramir I d'Aragó, fill de Sanç III de Pamplona, apareix el Regne d'Aragó.[2] Aquest regne incorpora els antics Comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça.

També hi ha l'inici de govern de l'emir de Turtuixa Muqatil.[11] A més a més, s'encunya moneda pròpia al comtat de Barcelona i a l'emirat de Balànsiya.[11]

El duc Conrad I de Bohèmia neix l'any 1035

Comtats de Cerdanya, Conflent i Berga

[modifica]

Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent divideix el seu comtat entre els seus fills quan es retira com a monjo a Sant Martí del Canigó. A partir d'ara el Comtat de Berga tornarà a ser independent de Cerdanya.[12] Fins al retir de Guifré II de Cerdanya, aquest haurà signat diversos juraments de fidelitatː existeix documentació que afirma que li van rendir vassallatge els guardians del castell de Castellfollit de Riubregós i el bisbe d'Urgell, Ermengol. El primer és el document de fidelitat que podria ser el més antic de l'actual Catalunya.[13]

Esdeveniments

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Comtat de Cerdanya, Conflent i Berga

[modifica]
  • Entre els anys 990 i 1035 els guardians del castell de Castellfollit de Riubregós juren fidelitat al Comte Guifré II. Aquest podria ser el document de jurament de fidelitat més antic de l'actual Catalunya.[13]
  • Entre els anys 1017 i 1035 el bisbe Ermengol jura fidelitat al comte Guifré II i entre els anys 1000 i 1035 Guifré els guardians de la fortalesa de Sant Esteve de Castellfollit de Riubregós fan el mateix.[13]
Testament de Guifré II
[modifica]

L'any 1035 el comte Guifré II deicideix retirar-se com a monjo al monestir de Sant Martí del Canigó i reparteix les seves possessions:[12]

Sant Adelelm, abat i bisbe de Burgos neix l'any 1035
  • Finalment, a la seva segona muller, Elisabet, li dona la vila de Llívia i els seus dominis.[12]
Sant Anselm de Lucca neix l'any 1035

Península ibèrica

[modifica]
La reina consort Velasquita de León mor l'any 1035

Europa

[modifica]
Sant Simeó de Trèveris mor l'any 1035

Àfrica

[modifica]

Naixements

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
Hereward el Proscrit, que lluitarà contra la conquesta normanda d'Anglaterra neix l'any 1035
Leofwine Godwinson, noble anglosaxó contrari a la invasió normanda d'Anglaterra, neix l'any 1035
Robert I de Flandes, comte de Flandes neix aproximadament l'any 1035.

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]
El duc de Bohèmia Jaromir mor l'any 1035

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
La reina consort de Noruega Astrid Olofsdatter mor l'any 1035

Àsia.

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 «El mundo en el año 1035 d. C.» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2026].
  2. 1 2 3 4 Ruano, Eloy Benito. Sancho III el Mayor de Navarra (en castellà). Real Academia de la Historia, 2003, p. 79. ISBN 978-84-95983-31-2.
  3. 1 2 3 Sancy, Alain de. Les ducs de Normandie et les rois de France: 911-1204 (en francès). Fernand Lanore, 1996, p. 35. ISBN 978-2-85157-153-3.
  4. 1 2 Saint-Prosper, Augustin. Histoire d'Angleterre: depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1838 (en francès). P. Duménil, 1838, p. 34.
  5. 1 2 Helle, Knut. The Cambridge History of Scandinavia (en anglès). Cambridge University Press, 2003-09-04, p. 178. ISBN 978-0-521-47299-9.
  6. 1 2 3 Moeller, Jean. Précis de l'histoire du moyen age, depuis la chute de l'empire romain d'occident jusqu'a la naissance du protestantisme (en francès). Vanlinthout et Vandenzande, 1846, p. 258.
  7. 1 2 Dulaure, Jacques-Antoine. Histoire physique: civile et morale de Paris, depuis les premiers temps historiques (en francès). Krabbe, 1854.
  8. ↑ Spinei, Victor. The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth Century (en anglès). BRILL, 2009, p. 107. ISBN 978-90-04-17536-5.
  9. 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  10. 1 2 Rézette, Robert. Le Sahara occidental et les frontières marocaines (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1975, p. 41.
  11. 1 2 3 4 5 6 7 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  12. 1 2 3 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a edició. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 169-170. ISBN 978-84-17116-89-7.
  13. 1 2 3 4 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 162-163. ISBN 978-84-17116-89-7.
  14. 1 2 «Gonçal I de Ribagorça | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2026].
  15. ↑ Dhondt, Jan. Études sur la naissance des principautés territoriales en France (IXe-Xe siécle) (en francès). De Tempel, 1948.
  16. ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, març 2023, p. 540. ISBN 978-84-19007-64-3.
  17. ↑ Gazeau, Véronique. Normannia monastica (en francès). Publications du CRAHM, 2007, p. 107. ISBN 978-2-902685-44-8.
  18. ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
  19. ↑ Higounet, Charles. Les Allemands en Europe centrale et orientale au Moyen Age (en francès). Aubier, 1989. ISBN 978-2-7007-2223-9.
  20. 1 2 «Flanders, counts» (en anglès). Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 6 gener 2026].
  21. ↑ Cambridge University Press. The Cambridge History of Scandinavia. 1, 2003, p. 892. ISBN 978-0-521-47299-9.
  22. ↑ «Monarchs of England since 801». [Consulta: 6 gener 2026].
  23. ↑ Morice, Pierre Hyacinthe. Histoire ecclésiastique et civile de Bretagne (enrichie d'un catalogue historique des évêques de Bretagne, & d'un nouveau supplément de preuves, par C. Taillandier). [With Lithographes] (en francès), 1836, p. 478.
  24. ↑ Sismondi, Jean-Charles-Léonard Simonde. Histoire des républiques italiennes du moyen âge (en francès). Furne et ce, 1840, p. 96.
  25. ↑ Daniel (S.J.), Charles. Études de théologie, de philosophie et d'histoire, publ. par C. Daniel et J. Gagarin (en francès), 1857, p. 18.
  26. ↑ «ALBALIA - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 6 gener 2026].
  27. ↑ Vaughn, Sally N. (2022). Anselm of Bec and Robert of Meulan: The Innocence of the Dove and the Wisdom of the Serpent. University of California Press. Apèndix B.
  28. ↑ A Compendium of Medieval World Sovereigns, ed. Timothy Venning, Vol.II, (Routledge, 2023), 405-406.
  29. ↑ Freeman, Edward Augustus. The History of the Norman Conquest of England. Cambridge University Press, 2011-07-07, p. 679-683. ISBN 978-1-139-00308-7.
  30. ↑ «Hermann of Salm». Encyclopaedia Britannica.
  31. ↑ DeVries, The Norwegian Invasion of England in 1066, pp. 114–115.
  32. ↑ Anglo-Saxon Chronicle (D and E), 1066
  33. ↑ «Marbode | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2026].
  34. ↑ «NATHAN BEN JEHIEL - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 6 gener 2026].
  35. ↑ Biographie, Deutsche. «Robert I. der Friese - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 6 gener 2026].
  36. ↑ «Urbà II | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2026].
  37. ↑ Chodhury, P.C, The history of civilisation of the People of Assam to the Twelffth Century A.D.
  38. ↑ «Berenguer Ramon I de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2026].
  39. ↑ Rashed, Roshdi. Founding Figures and Commentators in Arabic Mathematics: A History of Arabic Sciences and Mathematics Volume 1 (en anglès). Routledge, 2013-03-07, p. 615. ISBN 978-1-136-62000-3.
  40. ↑ Scales, Peter C. The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict (en anglès). BRILL, 1993-12-31, p. 38-109 i 142-182. ISBN 978-90-04-09868-8.
  41. ↑ Poole, Stanley Lane. The Mohammadan Dynasties: Chronological and Genealogical Tables with Historicals Introductions (en anglès). Elibron Classics, 1894, p. 23-25. ISBN 978-1-4021-6666-2.
  42. ↑ Detlev Schwennicke, Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Band III Teilband 4 (Verlag von J. A. Stargardt, Marburg, Germany, 1989), Tafel 692
  43. ↑ Biographie, Deutsche. «Balduin IV. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 6 gener 2026].
  44. ↑ Prague, Cosmas of. The Chronicle of the Czechs (en anglès). CUA Press, 2009, p. 105. ISBN 978-0-8132-1570-9.
  45. ↑ Weir, Alison. Britain's royal families: the complete genealogy. Londres: Vintage Books, 2008, p. 30. ISBN 978-0-09-953973-5.
  46. ↑ Krag, Claus «Astrid Olavsdatter» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
  47. ↑ «Northern France, Artois, Boulogne, Guines, Saint-Pol» (en anglès). Foundation for medieval genealogy. [Consulta: 7 gener 2026].
  48. ↑ Derry, T. K.. History of Scandinavia: Norway, Sweden, Denmark, Finland, and Iceland (en anglès). U of Minnesota Press, 2000-04-07, p. 40. ISBN 978-0-8166-3799-7.
  49. ↑ Fransson, Ulf. «Cultural Interaction Between East and West: Archaeology, Artefacts and Human Contacts in Northern Europe», 2007.
  50. ↑ ([景祐二年]十一月戊子，废后郭氏薨。) Song Shi, vol.10
  51. ↑ History of Civilizations of Central Asia, C.E. Bosworth, M.S. Asimov, p. 185.
  52. ↑ "Altuntas." Encyclopædia Iranica.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1035
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1035&oldid=37924657»