1923
.jpg) | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1923 (mcmxxiii) |
| Islàmic | 1342 – 1343 |
| Xinès | 4619 – 4620 |
| Hebreu | 5683 – 5684 |
| Calendaris hindús | 1978 – 1979 (Vikram Samvat) 1845 – 1846 (Shaka Samvat) 5024 – 5025 (Kali Yuga) |
| Persa | 1301 – 1302 |
| Armeni | 1372 |
| Rúnic | 2173 |
| Ab urbe condita | 2676 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1920 1921 1922 - 1923 - 1924 1925 1926 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 23 de febrer, Catalunya: Albert Einstein visita Poblet, l'Espluga de Francolí, Terrassa, Barcelona, i pronuncia diverses conferències, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.[1]
- 3 de març, Barcelona: S'inaugura el Viaducte de Vallcarca, sobre la riera del mateix nom.[2]
- 7 de març, Barcelonaː S'hi inaugura el Teatre Barcelona, a la Rambla de Catalunya, número 4.[3]
- 10 de març, Vila-real: fundació del Vila-real Club de Futbol.
- 15 d'abril, Girona: S'inaugura el Teatre Albèniz, després transformat en cinema, que ja no existeix.[4]
- 20 de maig, València: s'inaugura oficialment l'Estadi de Mestalla del València CF.
- 1 de juny, Barcelona: Primer número de l'etapa barcelonina de La Revista Blanca.[5]
- 15 de juny, Barcelona: Es crea l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.[6]
- 8 de juliol: Fundació de la Unió Socialista de Catalunya.[7]
- 5 d'octubre, Barcelona: Es funda l'Editorial Joventut.[8]
- 10 d'octubre,
- Barcelona: S'inaugura la sala Coliseum, destinada al cinema i després al teatre.[9]
- Barcelona: S'estrena al teatre Romea Les veus de la terra, de Josep Maria de Sagarra.[10]
- 28 d'octubre, Sant Pere de Ribes, Garraf: s'inaugura l'Autòdrom de Terramar.[11]
- 18 de novembre, Rubí: es funda l'Esbart Dansaire de Rubí.[12]
- Resta del món
- 9 de gener, Madrid, Espanya: Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir.
- 25 de març, Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
- 24 de juliol, Lausana (Suïssa): Signatura del Tractat de Lausana entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.[13]
- 27 d'agost, L'incident de Corfú va ésser una crisi diplomàtica que va enfrontar el Regne de Grècia i el Regne d'Itàlia.[13]
- 13 de setembre, Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissolt el Parlament i instaura la dictadura, que durarà fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles.[14]
- 29 d'octubre, Ankara, Turquia: Proclamació de la República turca.
- 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
- Any en el que el microorganisme Bacillus botulinus es torna a classificar per Van Ermengem (professor de bacteriologia a la universitat de Ghent, alumne de Robert Koch). A parit d'aquell moment se'l comença a anomenar Clostridium botulinum.[15]
El 9 de març nasqué el dibuixant de Blondie Paul Fung Jr. (m. 2016). El 17 d'abril, el portadiste novaiorqués Earl Norem (m. 2015); el 22 l'entintador Sol Brodsky (m. 1994). El primer de desembre, l'autor flamenc Maurice de Bévère Morris (m. 2001), cocreador de Lucky Luke.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 6 de gener - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996.
- 2 de febrer - Barcelona: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (m. 2009).
- 9 de febrer - Mallorca: Cosme Covas Vidal, pintor.
- 14 de març - Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils (m. 2011).
- 15 de març - Girona: Maria Mercè Costa Paretas, arxivera catalana, directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (m. 2020).[16]
- 23 de març - Eivissa: Pepita Escandell, dramaturga, actriu, cantant i pianista eivissenca.[17]
- 20 d'abril - Barcelona: Antònia Sanjuan i Vidal –Antoñita Rusel–, cantant dels anys 40 i 50 del segle xx (m. 2021).[18]
- 21 de maig - Reus: Josep Maria Morató Aragonès, pintor català (m. 2006).
- 23 de maig - Barcelona, Barcelonès: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009).[19]
- 31 de maig - Barcelona: Joan Ruiz i Calonja, historiador de la literatura (m. 2010).[20]
- 14 de juny - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014).[21]
- 26 de juny - Barcelona: Maria Martorell i Codina, mestra i directiva del moviment coral a Catalunya (m. 2015).[22]
- 5 de juliol - Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (m. 1991).[23]
- 8 de juliol - Benicarló: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic espanyol (m. 2001).
- 9 de juliol - Lleida: Josep Vallverdú i Aixalà, escriptor català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil (m. 2026).[24]
- 30 de juliol - Manresa, Pla de Bages: Teresa Borràs i Fornell, compositora, pianista i professora de música catalana.[25]
- 31 de juliol - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
- 5 d'agost - Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
- 1 de setembre - Sabadell: Oriol Casassas i Simó, pediatre català (m. 2012).[26]
- 14 de setembre - Portbou, Alt Empordà: Fabià Estapé i Rodríguez, economista polític, professor universitari català (m. 2012).
- 18 de setembre - Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti.
- 27 de setembre - Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (m. 2001).[27]
- 26 d'octubre - Lleida: Joan Oró i Florensa, bioquímic català.
- 1 de novembre - Barcelona: Victòria dels Àngels, soprano catalana.[28]
- 5 de novembre - Jesenice, Croàcia: Biserka Cvejić, mezzosoprano sèrbia d'origen croat.[29]
- 7 de novembre - Molins de Rei, província de Barcelona: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
- 19 de novembre - Sabadell, Vallès Occidental: Genoveva Masip i Torner, religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, coneguda com la Mare Teresa de les Rambles (m. 2015).[30]
- 30 de novembre, Barcelona: Maria Girona i Benet, pintora, gravadora catalana (m. 2015).[31]
- 13 de desembre - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- Olot: Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor català.
- Resta del món
- 20 de gener - Oslo: Nora Brockstedt, cantant noruega, primera representant del seu país, i en dues ocasions, a Eurovisió (m. 2015).[32]
- 21 de gener - Xerès: Lola Flores, cantant i ballarina de flamenc (m. 1995).[33]
- 24 de gener - Vannes: Geneviève Asse, pintora i gravadora francesa, creadora del «blau Asse» (m. 2021).[34]
- 25 de gener - Uppsala (Suècia): Arvid Carlsson, metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000.
- 15 de febrer, Merv, URSS: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, esposa d'Andrei Sàkharov (m. 2011).[35]
- 27 de febrer, Los Angeles, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz (m. 1990).[36]
- 9 de març - Viena (Àustria): Walter Kohn, físic nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Química de 1998 (m. 2016).
- 10 de març - Merriman, Nebraska (EUA): Val Logsdon Fitch, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1980 (m. 2015).
- 14 de març - Nova York: Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (m. 1971).[37]
- 16 de març -
- Boston, Massachusetts (EUA): Merton Miller, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 1990 (m. 2000).
- Nimes: Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità (m. 2009).[38]
- 21 de març, Castro Urdiales Marina Vega de la Iglesia, lluitadora antifranquista amb la Resistència Francesa (m. 2011).[39]
- 22 de març - Estrasburg, França: Marcel Marceau, mim de fama mundial (m. 2007)[40]
- 5 d'abril - Phan Rang–Tháp Chàm,(Vietnam): Nguyễn Văn Thiệu, militar i polític vietnamita, president de la República del Vietnam de 1965 a 1975. (m. 2001)[13]
- 20 d'abril - Alquízar, Cuba: Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana.[41]
- 22 d'abril - Nashville (Tennessee, EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca (m. 2008)[42]
- 28 d'abril - l'Havana: Fina García Marruz, poetessa i investigadora literària cubana.[43]
- 5 de maig - Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.[44]
- 7 de maig - Michigan City, Indiana: Anne Baxter, actriu nord-americana guanyadora del premi Oscar (m. 1985).[45]
- 8 de maig - Tessala, Algèria: Cheikha Remitti, cantant algeriana de música raï (m. 2006).[46]
- 21 de maig - La Chaux-de-Fonds, Suïssa: Armand Borel, matemàtic (m. 2003).
- 27 de maig:
- Florència, Regne d'Itàlia: Lorenzo Milani, sacerdot catòlic i pedagog italià (m. 1967).
- Fürth, Alemanya: Henry Kissinger, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1973 (m. 2023).[47]
- Graz, Àustria: Inge Morath, fotògrafa americana (nascuda austríaca) que va treballar a l'Agència Magnum (m. 2002).[48]
- 28 de maig - Dicsőszentmárton, Transsilvània, Romania: György Ligeti, compositor hongarès (m. 2006).[49]
- 29 de maig - Loins-le-Saunier, Jura (França): Bernard Clavel, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1968 (m. 2010).
- 31 de maig - Newburgh (Nova York): Ellsworth Kelly, pintor i escultor estatunidenc (m. 2015).[50]
- 2 de juny - Cambridge, Massachusetts (EUA): Lloyd Shapley, economista i matemàtic estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012 (m. 2016).[51]
- 3 de juny, Curau: Erika Böhm-Vitense, astrònoma estatunidenca d'origen alemany (m.2017).[52]
- 4 de juny -
- Madrid: Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (m. 1986).[53]
- Birmingham, Anglaterra: Elizabeth Jolley, novel·lista anglesa que visqué a Austràlia Occidental des dels anys 1950 (m. 2007).[54]
- 8 de juny - Buenos Aires, Argentinaː Ermina Odoardo, arquitecta, primera dona a exercir l'arquitectura a Santiago de Cuba.[55]
- 9 de juny - Babice: Milena Müllerová, gimnasta artística txecoslovaca, medallista olímpica.[56]
- 24 de juny - Tours, França: Yves Bonnefoy, poeta, crític d'art i traductor francès (m. 2016).[57]
- 26 de juny - Colònia: Franz-Paul Decker, director d'orquestra alemany de nacionalitat canadenca.
- 2 de juliol - Bnin, Polònia: Wisława Szymborska, poetessa polonesa, Premi Nobel de Literatura de l'any 1996.[58]
- 6 de juliol - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, polític polonès, president de Polònia.
- 10 de juliol, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (m. 2001).[59][60]
- 11 de juliol, Kolín: Ludmila Dvořáková, soprano txeca (m. 2015).[61]
- 20 de juliol - Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya.
- 21 de juliol - Mont-real, Canadà: Rudolph Marcus, químic estatunidenc d'origen canadenc. Premi Nobel de Química de l'any 1992.[62]
- 22 de juliol - Russell, Kansas (EUA): Robert Joseph "Bob" Dole, polític estatunidenc.[63]
- 25 de juliol, Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca de literatura infantil (m. 2007).[64]
- 31 de juliol -
- Madrid: Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (m. 1995).[65]
- New Kensington: Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (m. 2014).[66]
- 2 d'agost -Wiszniew, Polònia: Ximon Peres, polític d'Israel (m. 2016).[13]
- 3 d'agost - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (m. 1974).[67]
- 25 d'agost - Bogotà, Colòmbia: Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià.
- 29 d'agost - Cambridge: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
- 4 de setembre - Homburg: Edith Aron, escriptora i traductora alemanya, inspiradora de la Maga, de Rayuela (m. 2020).[68]
- 9 de setembre - Yonkers, Nova York (EUA): Daniel Carlton Gajdusek, metge nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1976 (m. 2008).
- 13 de setembre - São Miguel, Açores: Natália Correia, escriptora portuguesa que participà en la vida política del seu temps (m. 1993).[69]
- 17 de setembre - Mount Olive (Alabama) (EUA): Hank Williams, cantant, compositor i músic estatunidenc.
- 18 de setembre -
- París: Anna de Borbó-Parma, reina de Romania (m. 2016).[70]
- Stockton-on-Tees, comtat de Durham: Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).[71]
- 24 de setembre - Key West, Florida (EUA): Theodore "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (m. 1950).[72]
- 4 d'octubre - Evanston (Illinois), Estats Units: Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, famós especialment pels seus papers de Ben Hur i de Moisès (m. 2008).[73]
- 6 d'octubre - Adana: Yaşar Kemal, escriptor turc Premi Internacional Catalunya de l'any 1995 (m. 2015).[74]
- 15 d'octubre: Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
- 17 d'octubre: Georg Oddner, fotògraf suec.
- 27 d'octubre, Nova York (EUA): Roy Lichtenstein, pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic (m. 1997).[75]
- 30 d'octubre, Créhen: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa i membre de la Resistència.[76]
- 31 d'octubre, Saragossa: Carmen Forns Aznar, coneguda com a Carmen de Lirio, vedet de revista, actriu i cantant (m. 2014).[77]
- 2 de novembre - Montevideo: Ida Vitale, escriptora, crítica, assagista, traductora i poetessa uruguaiana.[78]
- 8 de novembre - Jefferson City, Missouri (EUA): Jack Kilby, enginyer nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2000 (m. 2005).
- 9 de novembre - Chicago: Elizabeth Hawley, periodista i cronista d'expedicions a l'Himàlaia.[79]
- 12 de novembre - Avilés: Julia Rodríguez-Maribona, iinventora del pal de fregar, juntament amb la seva mare, Julia Montoussé.[80]
- 15 de novembre - Toronto: Miriam Schapiro, artista feminista estatunidenca (m. 2015).[81]
- 17 de novembre, Pennsilvània: Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (m.1988).[82]
- 20 de novembre - Springs, Unió Sud-africana: Nadine Gordimer, escriptora sud-africana, Premi Nobel de Literatura 1991 (m. 2014).[83]
- 21 de novembre - Shangyu, Zheijiang (Xina): Xie Jin, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 2008).[84]
- 22 de novembre - Viena: Victor Papanek, dissenyador i educador estatunidenc ferm defensor de la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i les infraestructures.
- 28 de novembre - Los Angeles: Glòria Grahame, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.[85]
- 2 de desembre - Nova York, Estats Units: Maria Kalogeropoulos, coneguda com a Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).[86]
- 10 de desembre - Buenos Aires, Argentina: Clorindo Testa, arquitecte argentí d'origen italià.
- 13 de desembre. Indianapolis, Indiana (EUA): Philip Warren Anderson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1977.
- Póvoa de Atalaia: Eugénio de Andrade, pseudònim de José Fontinhas, poeta i prosista portuguès.
- Camariñas: Manuel Ferrol, fotògraf.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 21 de gener, Inca: Marcel·lina Moragues Ginart, poetessa mallorquina (n. 1855).[87]
- 11 de febrer, Barcelona: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català.
- 10 de març, Barcelona: Salvador Seguí, àlies el Noi del Sucre, anarcosindicalista català, mort per un pistoler (36 anys).[88]
- 18 de març, Santa Coloma de Queraltː Lluïsa Altisent, pintora catalana (n. ca.1895).[89]
- 22 de juny, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.[90]
- 12 de juliol, Barcelona: Teresa Lostau i Espinet, pintora i ceramista catalana (n. 1884).[91]
- 10 d'agost, Cercedilla, Madrid, Espanya: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (80 anys).[92]
- 26 de setembre, València: Ángel García Cardona, cineasta pioner del cinema a Espanya (67 anys).
- 3 de desembre, París: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes (n. 1850).[93]
- 27 de desembre, Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català (73 anys).
- 21 de desembre, Castellar del Vallès: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
- Resta del món
- 3 de gener, Lipnice nad Sázavou (República Txeca): Jaroslav Hašek, escriptor txec (n. 1883)
- 5 de gener, Norwich: Edward Bunnet, compositor i organista anglès.
- 9 de gener, Fontainebleau, França: Katherine Mansfield, escriptora modernista neozelandesa (35 anys).
- 10 de febrer, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901 (77 anys).
- 4 de març, Rostrenen, Bretanya: Philomène Cadoret, escriptora bretona (n. 1982).[94]
- 8 de març, Amsterdam, Països Baixos: Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física de 1910 (n. 1837).
- 26 de març, París, França: Sarah Bernhardt, actriu de cinema i teatre (78 anys).[95]
- 24 de març, Friburg de Brisgòvia: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 4 d'abril, Schömberg (Alemanya): Iuli Ossípovitx Zederbaum, més conegut pel pseudònim de Iuli Màrtov, Julius Martov o L. Martov fou un revolucionari socialista ruslíder de la fracció menxevic. (n. 1873).[13]
- 6 d'abril, Washington, D.C.: Alice Cunningham Fletcher, antropòloga que estudià i documentà la cultura dels amerindis dels EUA (n. 1838).[96]
- 5 de maig, Gijón: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (n. 1850).[97]
- 23 de maig, Baviera: Heinrich Schmidt, compositor.
- 20 de juliol, José Doroteo Arango Arámbula, conegut pel seu nom de guerra, Francisco Villa o Pancho Villa fou un dels líders més importants de la Revolució Mexicana (n. 1878).[13]
- 2 d'agost, Califòrnia, EUA: Warren Harding, 29è president dels Estats Units, mort en el càrrec (58 anys).[13]
- 30 de setembre, París, Rosalie de Fitz-James: aristòcrata i salonnière francesa (n. 1862).[98]
- 30 d'octubre, Londres, Anglaterra: Andrew Bonar Law, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1922-23) (65 anys).[99]
- 8 de novembre, Flen, Suècia: Alfhild Agrell, escriptora i dramaturga sueca (n. 1849).[100]
- 15 d'agost, Madrid: Virginia González Polo, dirigent comunista espanyola, primera dona dirigent obrera.[101]
- 2 de desembre, Madrid: Tomás Bretón y Hernández, compositor i violinista espanyol (72 anys).
- 27 de desembre: Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil (91 anys).
- Cöslin, Pomerània, Prússia: Carl Adolf Lorenz, compositor prussià (n. 1837).
Referències
[modifica]- ↑ «Cronologia del viaje de Einstein a España, 1923». Quark, núm.36, maig-agost 2005. Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: gener 2021].
- ↑ Corominas i Julián, Jordi. «El viaducte de Vallcarca». Catalunya Plural, 26-09-2018. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús «¿Qué pasó con el Teatro Barcelona?». La Vanguardia, 12-07-2022.
- ↑ Camps i Linnell, Jordi. «"Els Cinemes Albèniz tenen els dies comptats"». El Punt Avui, 21-06-2022. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ «La Revista Blanca | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Sougez, M.L.; =Pérez Gallardo, H. Diccionario de historia de la fotografía (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, p. 25-26. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona reconeix l'Editorial Joventut». Editors.Cat. Associació d'Editors en Llengua Catalana, 24-02-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Perrone, Raffaella. «Gran Cinema Metropolità / Coliseum». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ «Les veus de la terra. Liquido i plego. Teatre Català Romea, 10 octubre 1923». Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Autòdrom de Terramar». Mnactec, 05-03-2018. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Brufau Bonet, Clàudia. «Esbart Dansaire de Rubí». Institut del teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Arxivat de l'original el 2024-12-03. [Consulta: 30 setembre 2023].
- 1 2 3 4 5 6 7 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Adams, M. R.. Food microbiology. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 1995. ISBN 0-85404-509-0.
- ↑ «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Fallece Pepita Escandell, matriarca del teatro pitiuso» (en castellà). Noudiari.es, 08-01-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ «Lina Dalvi. Trio vocal Hermanas Russell. Antoñita Rusel. Biografia». Girant a 78 rpm: butlletí gratuït de l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, Núm. 11, 01-04-2007. [Consulta: 14 febrer 2023].
- ↑ «Alícia de Larrocha i de la Calle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Joan Ruiz i Calonja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «1923». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Maria Martorell i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ 3CatInfo. «Mor als 103 anys Josep Vallverdú, creador del Rovelló i un dels escriptors més prolífics en català», 21-07-2026. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española, 12-06-2009. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Oriol Casassas i Simó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Maria del Carme Ponsati Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Victòria dels Àngels | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Mezzosopranistin Biserka Cvejic gestorben» (en ge). Klassik.com. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Genoveva Masip i Torner | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Maria Girona i Benet (subfons). Cronologia destacada». Arxiu Eina. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Arxiu. [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ Rico, Vicente; Velasco, Javier; Fabelo, Rubén. «La primera representante noruega Nora Brockstedt fallece a los 92 años». Eurovision Spain. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Lola Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Philippe Dagen «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde, août 2021.
- ↑ Shepherd, Melinda C. «Yelena Georgiyevna Bonner». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Dexter Gordon, la imatge del bebop». Allnighter Lad, 22-09-2012. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Robert Lafont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Uría, Ignacio «Marina Vega de la Iglesia, una agente de la resistencia francesa en la España de Franco». Memoria y civilización: anuario de historia, 27, 2, 2024, p. 423–447. ISSN: 2254-6367.
- ↑ «Marcel Mangel» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Biografía del científico y explorador cubano Antonio Núñez Jiménez (1923-1998)» (en castellà). Juventud Rebelde, 18-04-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Bettie Page | American model» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «García Marruz, Fina» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Anne Baxter (1923-1985) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Denselow, Robin «Cheikha Rimitti» (en anglès). The Guardian, 17-05-2006. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1973» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Ingeborg Hermine Morath | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «György Ligeti». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ellsworth Kelly | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2012» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Erika Helga Ruth Bohm-Vitense Online Obituary, June 3, 1923 - January 21, 2017» (en anglès). Seattle, Bothell, Brier WA Cemetery, Mortuary & Memorial Services | Evergreen Washelli.
- ↑ «Luisa Sala». Enciclopedia del Cine Español, 19-07-2018. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Elizabeth Jolley» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 gener 2022].
- ↑ «Ellas iniciaron el camino». Arquitectura y Urbanismo Vol XXIX. ISSN: 1815-5898 [Consulta: 14 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Olympedia – Milena Müllerová». [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ Da Cunha, Amaury «Mort d'Yves Bonnefoy, poète, traducteur et critique d'art». Le Monde, 05-07-2016 [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑ «Wisława Szymborska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Amalia “La Tariácuri” Mendoza (1923-2001)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Santoyo, Karla «Muere la cantante Amalia Mendoza» (en castellà). Agencia Reforma (México D.F., México), 12-06-2001, p. 5–5.
- ↑ Humphreys, Garry, "Ludmila Dvorakova: Renowned Czech soprano who revelled in Wagner and sang leading roles from the Met to Covent Garden", The Independent, Aug 6, 2015.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1992» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Bob Dole | United States senator» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ Rengifo Castillo, Yessika María. «¿Qué es el mundo infantil?: María Gripe sobre «Elvis Karlsson»» (en castellà). Gazeta, 16-10-2022. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ «Ana Mariscal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Stephanie Kwolek» (en castellà). SINC. Servicio de Información y Noticias Científicas (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), 26-12-2014. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Birth of fashion designer Anne Klein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Quiñones, Alfonso. «Murió La Maga de Julio Cortazar a los 96 años de edad, solo ayer se supo» (en castellà). Nota Clave. El periódico digital, 28-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Autores. Natália Correia. Biografia». Direção-Geral do Livro, dos Arquivos e das Bibliotecas, 01-11-2004. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Rodríguez de Maribona, Manuel. «S. M. la Reina Ana de Rumanía (1923-2016), una gran dama de la realeza europea» (en castellà). La Voz de Cádiz, 01-08-2016. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ Vidotto, Marco; Castán, Santiago; Thomson, Graham. Alison + Peter Smithson (en castellà). Gustavo Gili, 1997. ISBN 8425216842.
- ↑ «Fats Navarro | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Charlton Heston | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Yaşar Kemal | Turkish author» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Roy Lichtenstein | Biography, Pop Art, Paintings, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Anne Beaumanoir, French resistance member who aided Jews, dies at 98» (en anglès). Washington Post, 22-03-2022. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Muere la vedette Carmen de Lirio» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ «Ida Vitale». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Choegyal, Lisa. «Elizabeth Hawley 1923 – 2018» (en anglès). American Alpine Club, 13-02-2018. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Julia Montoussé Frages y su hija Julia Rodríguez-Maribona, “inventoras” de la fregona | Ciencia y más | Mujeres con ciencia». [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Salus, Carol. «Miriam Schapiro» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.
- ↑ «Nadine Gordimer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Gloria Grahame Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Maria Callas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Peñarrubia, Isabel; Alomar i Venrell, Maria Magdalena. "De mi no en fan cas..." Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 125-161 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-9883-198-6.
- ↑ «Salvador Seguí i Rubinat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Participacions de defunció Na Lluïsa Altisent...». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 33, Núm. 8412 (22 març 1923) Ed. Matí, 23-03-1923, p. 6.
- ↑ «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Camps, Teresa; Portell, Susanna. Cartes de l'escultor Enric Casanovas, Les.. Edicions Universitat Barcelona, 2015-07-14. ISBN 9788447539055.
- ↑ «Joaquim Sorolla i Bastida | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Massó i Carballido, Jaume. «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer». Museu de Reus, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Philomène Cadoret (1892-1923)». PRELIB. Projecte de recerca sobre literatura en llengua bretona. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Nagler, Alois M. «Sarah Bernhardt». Encyclopaedia Britannica, 22-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Alice Cunningham Fletcher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ayala, Mª de los Ángeles. «Cronología de Rosario de Acuña» (en castellà). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Acte de décès (avec date et lieu de naissance) à Paris Arxivat 2022-12-03 a Wayback Machine.Plantilla:7e, n° 1457, pàgina 8/31.
- ↑ «Bonar Law | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Alfhild Theresia Agrell» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Virginia González Polo. El olvido de la primera dirigente obrera, de Jerónimo Martín de Bernardo Rodríguez». Escritores.org. [Consulta: 12 febrer 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1923