Alberto Zedda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 gener 1928  Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 6 març 2017 (89 anys) Pesaro (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Direcció d'orquestra i musicologia | ||
| Ocupació | director d'orquestra, professor, professor universitari, músic, musicòleg, editor | ||
| Ocupador | Universitat d'Urbino Rossini Opera Festival | ||
| Professors | Antonino Votto | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
       | |||
Alberto Zedda (Milà, 2 de gener de 1928 - 6 de març de 2017) fou un director d'orquestra i musicòleg italià, especialista en els autors del belcanto i sobretot en l'obra de Gioachino Rossini.[1]
Biografia
[modifica]Format al Conservatori de Milà, Zedda inicià la seva carrera després de guanyar el Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra de la RAI el 1957.[2] Aviat es consolidà com a director en teatres d’òpera d’arreu d’Europa i Amèrica, dirigint un repertori ampli que incloïa tant òpera italiana com repertori simfònic.
Tot i aquesta versatilitat, la seva trajectòria quedà especialment vinculada a la recuperació i reinterpretació de l’obra de Rossini. En una època en què moltes de les seves òperes eren poc representades o es feien en versions alterades, Zedda impulsà una lectura rigorosa basada en fonts originals.[1]
Rossini i la musicologia
[modifica]Zedda tingué un paper fonamental en el redescobriment del Rossini més enllà de les òperes més populars com Il barbiere di Siviglia. Com a musicòleg, treballà en edicions crítiques que buscaven restituir les partitures tal com havien estat concebudes. Va col·laborar estretament amb el Rossini Opera Festival, del qual fou director artístic durant diversos períodes. Gràcies a aquesta tasca, moltes òperes oblidades de Rossini tornaren als escenaris internacionals.[3]
Carrera internacional
[modifica]Al llarg de la seva carrera, Zedda dirigí en alguns dels teatres més importants del món, com ara el Teatro alla Scala, el Metropolitan Opera House de Nova York i el Teatro Colón de Buenos Aires. També treballà amb nombroses orquestres simfòniques i participà en enregistraments discogràfics de referència.[2]
Pedagogia
[modifica]Paral·lelament a la seva activitat com a director, Zedda fou un destacat pedagog. Va impartir classes magistrals i cursos especialitzats en interpretació operística, especialment centrats en el bel canto. La seva influència es deixà sentir en diverses generacions de directors i cantants.[1]
Llegat
[modifica]Alberto Zedda és recordat com una figura clau en la revitalització del repertori rossinià i en la difusió d’un criteri interpretatiu rigorós i fidel a les fonts. La seva tasca contribuí decisivament a canviar la percepció moderna de l’obra de Rossini i a consolidar-ne la presència en els escenaris internacionals.[2]
Discografia seleccionada
[modifica]- Rossini – Tancredi – Ewa Podleś, Sumi Jo, Stanford Olsen, Pietro Spagnoli, Anna Maria di Micco, Lucrezia Lendi, Capella Brugensis, Collegium Instrumentale Brugense (Naxos, 1994)
- Bellini – Beatrice di Tenda – Mariana Nicolesco, Stefania Toczyska, Vincenzo La Scola, Piero Cappuccilli, Prague Philharmonic Choir, Monte Carlo Orchestra (Sony, 1986)
- Rossini – L'italiana in Algeri – Marianna Pizzolato, Lorenzo Regazzo, Lawrence Brownlee, Bruno de Simone, Virtuosi Brugensis, Transylvania State Philharmonic Choir, Cluj (Naxos, 2010)
- Rossini – La gazza ladra – Maria José Moreno, Kenneth Tarver, Lorenzo Regazzo, Bruno Praticò, Virtuosi Brugensis, Classic Chamber Choir, Brno (Naxos, 2015)
- Rossini – La Cenerentola – Joyce DiDonato, José Manuel Zapata, Bruno Praticò, Paolo Bordogna, SWR Radio Orchestra Kaiserlautern (Naxos, 2004)
- Rossini – La donna del lago – Sonia Ganassi, Maxim Mironov, Ferdinand von Bothmer, Marianna Pizzolato, Olga Peretyatko, SWR Radio Orchestra Kaiserlautern (Naxos, 2004)