Birgit Cullberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (sv) Birgit Ragnhild Cullberg  3 agost 1908 Nikolai church parish (Suècia) (en)  | ||
| Mort | 8 setembre 1999 (91 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Skogskyrkogården, Minneslunden 59° 16′ 41″ N, 18° 05′ 50″ E / 59.27817°N,18.09716°E | ||
| Formació | The Royal Ballet (1952–1957) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Coreografia, dansa i ballet | ||
| Ocupació | coreògrafa, mànager de teatre, directora de cinema, ballarina de ballet, ballarina, mestra de dansa, docent | ||
| Ocupador | Stockholm City Theatre (en) Òpera Reial Sueca | ||
| Professors | Kurt Jooss | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Anders Ek (1942–1949) | ||
| Fills | Niklas Ek, Mats Ek, Malin Ek | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | cullbergbaletten.se… | ||
    | |||
Birgit Ragnhild Cullberg (Nyköping, 3 d'agost de 1908 - Estocolm, 8 de setembre de 1999) va ser una ballarina, coreògrafa i directora de dansa sueca, considerada una de les principals impulsores de la dansa moderna a Suècia. Va assolir reconeixement internacional amb el ballet Fröken Julie (1950), basat en l'obra teatral d'August Strindberg, i va fundar el Cullberg Ballet el 1967, una companyia que esdevindria un referent de la dansa contemporània europea.[1][2]
Biografia
[modifica]Nascuda en una família benestant de Nyköping, era filla del director de banc Carl Cullberg i d'Elna Westerström. Va créixer en un entorn interessat per la cultura, la política i els moviments socials. Inicialment va estudiar arts plàstiques i història de la literatura a Estocolm, mentre es formava en dansa amb mestres com Vera Alexandrova i Jeanna Falk. Entre 1935 i 1939 va ampliar els estudis a Dartington Hall, a Anglaterra, amb els coreògrafs Kurt Jooss i Sigurd Leeder, que van exercir una influència decisiva en la seva concepció de la dansa com a mitjà d'expressió dramàtica i social.[1]
En tornar a Suècia, va actuar en espectacles de revista i va crear coreografies de contingut polític i satíric, especialment durant la Segona Guerra Mundial. Entre els seus primers treballs destacava Kulturpropaganda (1941), una peça crítica amb el nazisme. Durant la dècada de 1940 va impulsar agrupacions independents de dansa i va col·laborar amb el coreògraf Ivo Cramér en el desenvolupament del teatre dansat suec.[1][3]
El seu reconeixement internacional va arribar amb Fröken Julie (1950), una adaptació coreogràfica de l'obra teatral homònima d'August Strindberg, estrenada a Västerås. El ballet explorava les diferències de classe, les relacions de poder i les tensions psicològiques entre els personatges. L'èxit de l'obra va afavorir-ne la representació per companyies internacionals, inclòs l'American Ballet Theatre, que la va incorporar al repertori el 1958.[2][1]
Durant les dècades següents va desenvolupar una intensa activitat coreogràfica a Suècia i a l'estranger. Va treballar amb el Ballet Reial Suec i el Teatre Municipal d'Estocolm, i les seves obres van ser interpretades per companyies europees i americanes. El seu estil combinava elements del ballet clàssic, la dansa expressionista i el teatre, amb una atenció especial a la psicologia dels personatges, els conflictes humans i les qüestions socials.[4]
El 1967 va fundar el Cullberg Ballet, sota els auspicis del teatre nacional suec Riksteatern. La companyia es va caracteritzar per integrar ballarins de procedències diverses i combinar el repertori de la fundadora amb creacions d'altres coreògrafs. Va aconseguir projecció internacional i va contribuir a consolidar Suècia com un centre important de la dansa contemporània.[5]
Cullberg també va ser pionera en la creació de ballets per a la televisió, un mitjà que considerava capaç d'oferir noves possibilitats expressives a la dansa. Entre aquestes produccions destaquen The Evil Queen (1961), guardonada amb el Prix Italia, i Abballet (1984), que utilitzava música del grup ABBA. Va continuar treballant com a coreògrafa durant la vellesa i va aparèixer com a intèrpret en creacions del seu fill Mats Ek.[2][4]
Va estar casada amb l'actor suec Anders Ek, amb qui va tenir tres fills: Niklas Ek, ballarí; Malin Ek, actriu, i Mats Ek, coreògraf i posterior director del Cullberg Ballet. Va morir a Estocolm el 1999, als 91 anys.[2]
Llegat
[modifica]Cullberg és considerada una figura fonamental de la renovació de la dansa escènica sueca del segle XX. La seva obra va contribuir a superar les fronteres entre el ballet clàssic i la dansa moderna, i va incorporar a la coreografia arguments literaris, continguts polítics i una expressivitat dramàtica marcada. La seva trajectòria també va obrir camí a les dones en un àmbit en què la direcció artística i la creació coreogràfica havien estat dominades majoritàriament per homes.[2][6]
El Cullberg Ballet, que posteriorment va passar a denominar-se simplement Cullberg, ha mantingut una trajectòria internacional i ha continuat desenvolupant noves formes de dansa contemporània. La seva influència també es reflecteix en el treball del seu fill Mats Ek, que va dirigir la companyia i va esdevenir un dels coreògrafs europeus més destacats de la seva generació.[2][7]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Malmström Olsson, Cecilia. «Birgit Ragnhild Cullberg» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 3 novembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 Meisner, Nadine «Obituary: Birgit Cullberg» (en anglès). The Independent, 26-09-1999.
- ↑ Ångström, Anna «Fem sidor av Birgit Cullberg (1908–1999)» (en suec). Svenska Dagbladet.
- 1 2 «Cullberg, Birgit (1908–1999)» (en anglès). Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Encyclopedia.com. [Consulta: 3 novembre 2026].
- ↑ «About Cullberg» (en anglès). Cullberg. [Consulta: 3 novembre 2026].
- ↑ Salas, Roger «Birgit Cullberg, creadora del ballet moderno sueco, muere en Estocolmo» (en castellà). El País, 10-09-1999.
- ↑ «Cullbergbaletten 40 years» (en anglès). Dansens Hus. [Consulta: 3 novembre 2026].
