Carrer de Ferran
 Vista des de la Rambla  | |
| Tipus | carrer i conjunt urbà |
|---|---|
Noms Calle de Fernando VII
(1820–1840) Calle Mayor del Duque de la Victoria (1840–1843) Calle de Fernando VII (1843–1854) Calle del Duque de la Victoria (1854–1856) Calle de Fernando VII (1856–1869) Carrer de la Llibertat (1869–1875) Calle de Fernando VII (1875–1910) Calle de Fernando (1910–1931) Carrer de Fivaller (1931–1939) Calle de Fernando (1939–1980) Carrer de Ferran (1980–) | |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) |
| Construcció | |
| Creació | 1848 |
| Inauguració | 1826 |
 Traçat de la via | |
| Bé amb protecció urbanística | |
| Tipus | bé amb elements d'interès |
| Id. Barcelona | 588 |
El carrer de Ferran és un vial del barri Gòtic de Barcelona, que va de la Rambla a la plaça de Sant Jaume.
La seva obertura va ser fruit d'un projecte de l'Ajuntament de Barcelona durant la legislatura de 1820-23 (Trienni Liberal), que pretenia unir la Rambla amb la fortalesa de la Ciutadella.[1] com a part l'anomenat eix transversal, continuat pels carrers de Jaume I i de la Princesa, i que comportà l'eixamplament de la plaça de Sant Jaume. En la primera fase entre la Rambla i el carrer d'Avinyó, inaugurada oficialment el 1826 (ja en plena Dècada Ominosa), les façanes foren projectades unitàriament per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila,[1] autor també de la reforma de la Casa de la Ciutat i la nova façana a la plaça de Sant Jaume.
El nou carrer, l'obertura del qual no es completaria fins al 1848,[1] va ser dedicat al rei Ferran VII, que regnava en aquella època. Dugué aquest nom fins al 1910, amb algunes intermitències degudes a canvis de règim: Major del Duc de la Victòria (és a dir, d'Espartero) el 1840-1843 (Regència d'Espartero) i 1854-1856 (Bienni Progressista); i Llibertat el 1869-1875 (Sexenni Democràtic). El 1910 fou rebatejat com a Ferran,[1] nom que féu que deixés d'honorar el rei absolutista.[2] Durant la Segona República (1931-1939) dugué el nom de carrer de Joan Fivaller, per a tornar a Ferran amb el franquisme. La forma oficial del nom, fins llavors en espanyol, fou catalanitzada el 1980.[3]
Edificis d'interès
[modifica]- Casa Òdena (núm. 6)
- Parròquia de Sant Jaume (núm. 28)
- Casa Jeroni Juncadella (núm. 30)
- Casa Llorenç Milà (núm. 30 bis)
- Casa Pau Turull (núm. 34)
- Passatge del Crèdit (núms. 36-38)
- Cases Jeroni Rabassa (núms. 44-46)
- Casa Josep Molleras (núm. 53)
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Carrer Ferran». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Ferra, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Brotons i Segarra, Ròmul. La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860. Barcelona: Albertí, 2008, p. 113.
Vegeu també
[modifica]
