Vés al contingut

Cuir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb queer.
Eines modernes per a treballar el cuir.

El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla en diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]

El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials de guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.

L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.

La paraula cuir o cuiro ve del llatí cuirum (pell adobada d'animals).[3]

Processos de producció

[modifica]
Adobatge de pells a Timor Oriental.
Adobatge de pells amb mètodes antics a Fes, al Marroc.
Cuir adobat a Marràqueix.
Adoberia moderna a León, a Mèxic.

El procés de fabricació del cuir es divideix en tres subprocessos fonamentals: les etapes preparatòries, l'adobatge i les operacions posteriors a l'adobatge, conegudes en anglès com a crusting. A aquesta seqüència s'hi pot afegir un altre subprocés, l'acabat, tot i que no tots els cuirs reben un acabat. Durant les etapes preparatòries es prepara la pell per a l'adobatge, aquestes fases poden incloure el remull, la depilació, l'encalcinament, el desencalcinament, el rendit, el blanqueig i el piquelatge.

L'adobatge és un procés que estabilitza les proteïnes de la pell en brut, especialment el col·lagen, per augmentar-ne l'estabilitat tèrmica, química i microbiològica i fer-la apta per a una gran varietat d'aplicacions finals. La principal diferència entre les pells en brut i les adobades és que les primeres, quan s'assequen, formen un material dur i inflexible que es podreix si es torna a mullar, mentre que el material adobat, un cop sec, continua sent flexible i no es podreix quan es torna a mullar.

Hi ha molts mètodes i materials d'adobatge. En el procés habitual, els adobers carreguen les pells en un bombo i les submergeixen en un dipòsit que conté el bany d'adobatge. Les pells es remullen mentre el bombo gira lentament sobre el seu eix i el bany d'adobatge penetra a poc a poc en tot el gruix de la pell. Un cop la penetració és uniforme, els treballadors augmenten lentament el pH del bany mitjançant un procés anomenat basificació, que fixa l'agent adobant al cuir. Com més agent adobant s'hi fixa, més elevades són l'estabilitat hidrotèrmica del cuir i la temperatura a què es produeix la contracció.

Les operacions posteriors a l'adobatge, o crusting, redueixen el gruix del cuir i el lubrifiquen. Sovint inclouen una operació de coloració. Els productes químics que s'hi afegeixen han de quedar fixats al material. Aquest subprocés culmina amb una operació d'assecatge i estovament i pot incloure la divisió en capes, el rebaixament, la tintura, el blanqueig o altres procediments.

En alguns cuirs, els adobers apliquen un recobriment superficial, anomenat acabat. Les operacions d'acabat poden incloure l'engreixatge, el raspallament, l'esmerilament, el recobriment, el poliment, el gravat en relleu, l'abrillantament o el tractament en tambor, entre d'altres.

El cuir es pot untar amb oli per millorar-ne la resistència a l'aigua. Aquest procés d'assaonament, posterior a l'adobatge, complementa els olis naturals que romanen en el cuir, els quals es poden perdre per l'exposició repetida a l'aigua. L'aplicació freqüent d'oli de visó, d'oli de pota de bou o d'un material similar manté el cuir flexible i n'allarga considerablement la vida útil.[4]

Mètodes d'adobatge

[modifica]

Els processos d'adobatge es diferencien principalment pels productes químics que s'utilitzen en el bany d'adobatge. Alguns dels tipus més habituals són:

  • Cuir adobat amb substàncies vegetals: s'adoba amb tanins extrets de matèria vegetal, com ara l'escorça dels arbres, preparada en molins d'escorça. És el mètode més antic que es coneix. Aquest cuir és flexible i de color marró clar; la tonalitat exacta depèn de la barreja de materials i del color de la pell. El nom anglès del color cuir, tan, deriva de l'aspecte del cuir adobat amb substàncies vegetals sense tenyir. Aquest cuir no és estable en contacte amb l'aigua: tendeix a perdre color i, si es deixa en remull i després s'asseca, es contreu i s'endureix, una característica que s'aprofita en la fabricació tradicional de calçat. En aigua calenta es contreu dràsticament i es coagula parcialment, es torna rígid i acaba esdevenint trencadís. El cuir bullit n'és un exemple: el cuir s'endureix submergint-lo en aigua bullent, en cera o en substàncies similars. Històricament, un cop endurit, es va utilitzar ocasionalment com a armadura, i també s'ha emprat en l'enquadernació de llibres.[5][6]
  • Cuir adobat al crom: s'adoba amb sulfat de crom i altres sals de crom. També es coneix com a wet blue pel color blau pàl·lid del cuir sense tenyir. L'adobatge al crom sol durar aproximadament un dia, fet que el fa especialment adequat per a la producció industrial a gran escala. És el mètode més utilitzat actualment. El cuir resultant és més flexible i mal·leable que el cuir adobat amb substàncies vegetals, i en contacte amb l'aigua no perd tant de color ni es deforma tant. Tanmateix, aquest mètode suscita preocupacions ambientals, ja que el crom és un metall pesant: tot i que el crom trivalent utilitzat en l'adobatge és innocu, altres subproductes poden contenir-ne variants tòxiques. El mètode es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX, quan les adoberies cercaven maneres d'accelerar el procés i de fer el cuir més impermeable.[7][6]
  • Cuir adobat amb aldehids: s'adoba amb glutaraldehid o compostos d'oxazolidina. S'anomena wet white pel seu color crema pàl·lid. És el principal tipus de cuir sense crom i s'utilitza sovint en calçat per a nadons i en automòbils. En el passat s'havia utilitzat formaldehid per adobar; se'n va abandonant l'ús pel perill que representa per als treballadors i per la sensibilitat de moltes persones a aquesta substància. La camussa és una forma de cuir adobat amb aldehids, porós i amb una gran capacitat d'absorbir aigua. Es fabrica amb oli, tradicionalment oli de bacallà,[8] que s'oxida i produeix els aldehids que adoben el cuir.
  • Cuir adobat amb cervell: s'elabora mitjançant un procés que requereix molta mà d'obra i que utilitza olis emulsionats, sovint procedents del cervell d'animals com els cérvols, els bovins i els búfals. El cuir de cérvol n'és un exemple. Els productes de cuir elaborats d'aquesta manera es caracteritzen per una suavitat excepcional i per la facilitat amb què es poden rentar.
  • Cuir tractat amb alum: es transforma amb sals d'alumini barrejades amb diversos aglutinants i fonts de proteïnes, com ara farina i rovell d'ou. En realitat, aquest cuir no s'adoba: el procés rep el nom anglès de tawing, i el material resultant torna a l'estat de pell en brut si es manté en remull prou temps per eliminar-ne les sals d'alum.

Graus de qualitat

[modifica]

En general, el cuir es produeix en les qualitats següents:

  • Cuir de flor (top-grain leather): inclou la capa exterior de la pell, anomenada flor, que presenta fibres més fines i compactes, cosa que li confereix resistència i durabilitat. Segons el gruix, també pot contenir una part de la capa inferior, més fibrosa, coneguda com a corium. Els tipus de cuir de flor inclouen:
    • Cuir de plena flor: conté tota la capa de flor, sense haver-ne eliminat cap part de la superfície. En lloc de desgastar-se, desenvolupa una pàtina durant la seva vida útil. Se sol considerar el cuir de més qualitat. S'utilitza sovint per fabricar mobles i calçat. Habitualment s'acaba amb un colorant soluble d'anilina. El cuir de Rússia és una forma de cuir de plena flor.
    • Cuir de flor corregida: la superfície se sotmet a tractaments d'acabat per obtenir un aspecte més uniforme. Normalment, això comporta esmerilar o polir els defectes de la flor i, després, tenyir la superfície i gravar-la en relleu.
    • Nubuc: és un cuir de flor que s'ha polit o esmerilat per la cara de la flor per obtenir una lleugera pilositat de fibres proteiques curtes, que produeix una superfície semblant al vellut.
  • Cuir de serratge: s'obté del corium que resta després de separar la capa de flor de la pell; aquesta capa inferior rep en anglès el nom de drop split. En les pells més gruixudes, es pot tornar a dividir en un serratge intermedi i un serratge de carn.
    • Cuir bicast: és un cuir de serratge recobert amb una capa de poliuretà o de vinil amb una textura gravada en relleu que li dona l'aparença de flor. És lleugerament més rígid que el cuir de flor, però té una textura més uniforme.[9]
    • Xarol: és un cuir al qual s'ha donat un acabat molt lluent mitjançant l'aplicació d'un recobriment. El seu origen es remunta a la darreria del segle XVIII, però es va popularitzar després que l'inventor Seth Boyden desenvolupés, el 1818, el primer procés de producció en sèrie, que utilitzava una laca a base d'oli de llinosa. Les versions modernes solen ser una forma de cuir bicast.
    • Pell girada: s'elabora a partir de la cara inferior d'un serratge per obtenir un acabat suau i amb pèl. Sovint es fabrica amb pells d'animals joves o petits, ja que les dels adults solen donar una pilositat aspra i llarga.
  • Cuir regenerat, també anomenat cuir reconstituït: és un material elaborat amb retalls de cuir triturats i units amb poliuretà o làtex sobre una malla de fibres. La proporció de fibres de cuir de la barreja varia entre el 10% i el 90%, cosa que afecta les propietats del producte.[10]

El terme «cuir genuí» (genuine leather) no designa una qualitat concreta. Sovint indica un cuir de serratge que ha estat sotmès a un processament intensiu,[11] i algunes fonts el descriuen com a sinònim de cuir bicast,[12] o com un material fet de diverses capes de serratge encolades i recobertes.[13][14] En alguns països, quan apareix a l'etiqueta d'un producte, aquest terme només significa que «conté cuir»;[15][16] segons la jurisdicció, la normativa en limita l'ús en l'etiquetatge de productes.[17][16]


Varietats

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Una classificació natural dels tipus de cuir es basa en l'espècie animal de la qual procedeix. Cada cuir té unes característiques que el fan més adequat per a un servei determinat: gruix, flexibilitat, resistència al desgast...

Cuir de bovins

Els cuirs de bovins són els més importants des del punt de vista quantitatiu.[18][19]

Ovins

Els cuirs d'ovins s'han valorat poc històricament però són molt utilitzats.[20][21]

Caprins
  • Tafilet.[22]
  • Cordovà
Porcins

Menys suaus i flexibles que els cuirs dels bovins, són difícils de treballar. Per això no se'n fan sabates, però sí maletes o tapisseries de vehicles.[23]

Equins

La producció de cuir de cavall ha estat important en certs territoris i èpoques determinades. Alguns documents permeten comparar la seva impotència relativa.[24]

Estruç
El cuir d'estruç ha estat esmentat des de temps antics.[25] Actualment és una pell de luxe, emprada en sabateria i bosses de mà.[26]
Bossa de pell d'estruç.


Cangur

La pell de cangur és preuada per a fabricar estris diversos. Particularment guants.[27]

Tauró

La pell de tauró, ben seca, es pot utilitzar com una llima per polir la fusta, el marfil o els metalls.[28]

  • "Chagrin de mer".[29]
  • "Galuchat"

Escorxar o espellar

[modifica]

Un cop mort l'animal, el pas previ a l'obtenció de cuir és l'operació de separar la pell de la resta del cos. Operació designada amb els termes d'escorxar o espellar.

Les condicions inicials poden ser molt diferents: un bisó de grans dimensions abatut en una plana nord-americana, morsa congelada en territoris àrtics, conill, esquirol, serp, tauró... Les pells dels animals capturats pels trampers es recullen amb els animals congelats.

Aspectes mecànics

[modifica]

Hi ha ganivets i ganivetes especials per a escorxar.[30] Hi ha animals que requereixen una subjecció especial o ser penjats per a ser espellats amb comoditat.

Adoberia

[modifica]
Primeres etapes
Després d'haver sacrificat els animals, el seu cuir és tractat amb sal pel costat de la carn, amb la qual cosa s'evita la putrefacció i s'aconsegueix un cert temps de conservació adequada als processos i usos posteriors als que el cuir serà sotmès. A continuació s'emmagatzemen en un local.
Etapa de neteja i condicionat del cuir
Aquesta etapa és la que necessita més aigua, primer es treuen, mecànicament, les restes de carn i de greix es fa servir sulfur sòdic i calç per eliminar l'epidermis de la pell a més del pèl que la recobreix.
Etapa de preparació química de la pell
Es fan servir principalment àcid fòrmic i àcid sulfúric.
Etapa d'estabilització del col·lagen de la pell
En estabilitzar el col·lagen amb substàncies com les sals de crom, es forma el cuir.
Darreres etapes
S'elimina la humitat, es grata per donar l'espessor definitiu i se'l pot sotmetre a altres tractaments segons quin sigui l'ús final del producte.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Correcció lingüística[Enllaç no actiu]Catalunya Ràdio
  2. ↑ (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
  3. ↑ G, A.D.A.R.. Antes De Salir El Sol En Meripoey: Las Tías También Y No Hacen Averías (en castellà). AuthorHouse, 2017, p. 82. ISBN 978-1-5246-8724-3 [Consulta: 16 agost 2023].
  4. ↑ NIIR Board of Consultants. Leather Processing & Tanning Technology Handbook (en anglès). NIIR Project Consultancy Services, 2011, p. 323. ISBN 978-81-905685-9-3.
  5. ↑ Various. The Vegetable Tanning Process - A Collection of Historical Articles on Leather Production. Read Books Limited, 17 setembre 2020. ISBN 978-1-5287-6438-4 [Consulta: 14 juny 2021]. Còpia arxivada (23 maig 2023).
  6. 1 2 «Tanning--leather manufacturing». Encyclopedia Britannica (arxiu). [Consulta: 14 juny 2020].
  7. ↑ Mengistie, E; Smets, I; Van Gerven, T «Ultrasound assisted chrome tanning: Towards a clean leather production technology.». Ultrasonics Sonochemistry, 32, 9-2016, p. 204–212. Bibcode: 2016UltS...32..204M. DOI: 10.1016/j.ultsonch.2016.03.002. PMID: 27150762.
  8. ↑ Sahu, Bindia; Jayakumar, Gladstone Christopher; Alla, Jaya Prakash «Recent trends in oil tanning and its applications - A way forward towards cleaner approach in chamois leather making». Journal of Cleaner Production, 356, 7-2022. article 131755. Bibcode: 2022JCPro.35631755S. DOI: 10.1016/j.jclepro.2022.131755.
  9. ↑ «Bicast: what is it and how does it perform? - Leather International». www.leathermag.com (arxiu). [Consulta: 26 març 2022].
  10. ↑ Binggeli, Corky. Materials for Interior Environments (en anglès). John Wiley & Sons, 2013, p. 119. ISBN 978-1-118-42160-4.
  11. ↑ «Genuine leather: the difficult truth» (en anglès). Carl Friedrik (arxiu). [Consulta: 26 març 2022].
  12. ↑ «The Ultimate Guide to Leather Grades» (en anglès). Popov Leather, 07-10-2019 (arxiu). [Consulta: 26 març 2022].
  13. ↑ «Why everything you thought you knew about buying quality leather is wrong». Business Insider (arxiu). [Consulta: 9 febrer 2022].
  14. ↑ «What is Genuine Leather?». BestLeather.org (arxiu). [Consulta: 26 març 2022].
  15. ↑ «All You Need to Know About "Genuine Leather"» (en anglès). Dalgado (arxiu).
  16. 1 2 «Genuine leather». The Leather Dictionary (arxiu). [Consulta: 28 març 2022].
  17. ↑ «US Code of Federal Regulations Title 16, Chapter I, Subchapter B, Part 24—Guides for select leather and imitation leather products». eCFR (arxiu). [Consulta: 27 març 2022].
  18. ↑ Situacion y perspectivas de los productos basicos, 199293 (en castellà). FAO, p. 131. ISBN 978-92-5-303296-9 [Consulta: 15 agost 2023].
  19. ↑ Cattle Hide Exports: Hearing Before the Subcommittee on Livestock and Grains of the Committee on Agriculture, House of Representatives, Eighty-ninth Congress, Second Session, March 22, 1966. U.S. Government Printing Office, 1966, p. 38 [Consulta: 16 agost 2023].
  20. ↑ Situacion y perspectivas de los productos basicos, 198990 (en castellà). FAO, 1990, p. 89. ISBN 978-92-5-302791-0 [Consulta: 16 agost 2023].
  21. ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1857, p. 21 [Consulta: 16 agost 2023].
  22. ↑ Dumas, J.B.; Martínez, L.; Mieg, E. Tratado de química aplicada a las artes (en castellà). Imp. de Benito Hortelano y Comp., 1847, p. 750 [Consulta: 15 agost 2023].
  23. ↑ Boletin de Información (en castellà), 1951, p. 11-PA70 [Consulta: 16 agost 2023].
  24. ↑ Anuario de la Dirección General de Estadística (en castellà). Compañia Sud-americana de Billetes de Banco, 1914, p. 644 [Consulta: 16 agost 2023].
  25. ↑ Oudot, J. Le fermage des autruches en Algérie: incubation artificielle (en francès). Challamel aîné, 1880, p. 28 [Consulta: 16 agost 2023].
  26. ↑ Campodonico, P.; Masson, C. Les ratites: Elevage et productions (en francès). Quae, 1992, p. 82. ISBN 978-2-7592-1484-6 [Consulta: 16 agost 2023].
  27. ↑ Giest, B. Fore! Play: The Last American Male Takes up Golf. Grand Central Publishing, 2009, p. 45. ISBN 978-0-7595-2255-8 [Consulta: 16 agost 2023].
  28. ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 460 [Consulta: 17 agost 2023].
  29. ↑ Duboc, É. Manuel du Négociant pour la connaissance des marchandises, ou traité précis des diverses productions du globe répandues dans le commerce ... Suivi d'un vocabulaire raisonné de termes employés dans le commerce, etc (en francès), 1854, p. 367 [Consulta: 17 agost 2023].
  30. ↑ Stevens, J.W.. Leather Manufacture: A Treatise on the Practical Workings of the Leather Manufacture; ... Together with Numerous ... Recipes ... and Miscellaneous Matter .... S. Low, 1891, p. 174 [Consulta: 16 agost 2023].

Vegeu també

[modifica]
Vegeu cuir en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuir
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cuir&oldid=38951983»