Vés al contingut

Eleccions legislatives d'Israel de 2026

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Eleccions legislatives d'Israel de 2026
 ← 2022 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata
Data27 octubre 2026 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives d'Israel de 2026, les vint-i-sisenes de l'Estat d'Israel, es van celebrar el 27 d'octubre de 2026 per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys.[1][2]

Context

[modifica]
El president Rivlin amb el 37è govern d'Israel acabat de formar, liderat per Binyamín Netanyahu
Terrorista de Hamàs entrant al quibuts Alumim, en el qual hi van assassinar 22 treballadors estrangers
Destrucció a Gaza a causa de la guerra
Resultats de l'impacte d'un míssil iranià a Tel Aviv el març de 2026.
162a Divisió de les FDI a la frontera entre Israel i el Liban durant Operació Lleó Rugidor de 2026
Conseqüències de l'atac israelià del 8 d'abril a Beirut

Les eleccions de 2022 van donar la majoria al bloc de Binyamín Netanyahu i es va constituir un nou govern amb els partits Likkud, Partit Sionista Religiós, Judaisme Unit de la Torà, Xas, Otsma Yehudit i Noam (aquests dos darrers s'havien presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós). Yair Lapid, que era primer ministre en aquell moment, qualificà el futur govern com «el més extrem de la història del país».[3] El 29 de desembre, Netanyahu fou elegit primer ministre amb 63 vots a favor i 54 en contra[4] i retornava al poder només un any i mig després d'haver-ne estat apartat en les eleccions del 2021.[5]

La legislatura es veié totalment marcada pels atacs del 7 d'octubre de 2023 a Israel.[6] Aquell dia, uns 6.000 combatents de Hamàs, altres faccions palestines i habitants de la Franja de Gaza van trencar el mur entre Gaza i Israel atacant bases militars i massacrant civils en diversos quibuts i poblacions.

En total, 1.195 persones van ser assassinades, de les quals 815 eren civils (inclosos 38 nens i 71 estrangers) i la resta serien membres de les forces de seguretat.[7] 364 civils, majoritàriament jóvens, van morir i molts més van resultar ferits en la massacre al festival de música Nova.[8] 251 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, entre els quals 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, i es van produir desenes de casos de violacions i agressions sexuals.[9] Aquell dia també es van llançar, des de Gaza, uns 5.000 coets cap a Israel.[6] Aquests fets donaren lloc a l'inici de la Guerra de Gaza.[6]

El conflicte s'estengué a d'altres fronts, com ara al Líban, pels atacs de Hezbol·là contra Israel[10] que provocaren la invasió israeliana del Líban de 2024,[11] o el llançament de míssils balístics des del Iemen per part del moviment Houthi,[12] que provocaren la Crisi del Mar Roig.[13] Tots aquests fronts formaven part de la guerra per delegació que lliurava l'Iran contra Israel a través de grups armats afins.[14]

Aquesta guerra per delegació arribà a l'enfrontament directe durant el 2024 amb el bombardament del consolat iranià a Damasc[15] i posterior atac amb míssils i drons a Israel l'abril de 2024[16] i l'assassinat a Teheran d'Ismail Haniyeh,[17] el líder de Hamàs, i l'atac contra el quarter general de Hezbol·là que comportà la mort de Hassan Nasral·là,[18] líder de Hezbol·là, atac en què també morí l'iranià Abbas Nilforoushan, comandant adjunt del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) i comandant de la Força Al-Quds al Líban,[19] que provocà un nou llançament de míssils balístics contra Israel l'octubre de 2024.[20]

Finalment, esclatà la coneguda com a Guerra dels Dotze Dies quan, el 13 de juny de 2025, Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb la intenció d'aturar l'expansió del seu programa nuclear.[21] A partir de la nit següent, l'operació de represàlia de l'Iran va llançar míssils balístics i drons contra objectius militars i civils israelians[22] i els Estats Units es van afegir a la guerra amb un atac el 22 de juny contra les instal·lacions nuclears de l'Iran[23] fins que el 24 de juny van acordar un alto el foc.[24]

La Guerra de Gaza acabà el 10 d'octubre de 2025 amb el Pla de pau de Donald Trump acceptat per Israel i Hamàs i l'alliberament dels darrers hostatges.[25] La guerra va deixar uns 68.000 palestins morts, segons les fonts de Hamàs,[26] i 2.092 morts pel cantó israelià, incloent els morts en les massacres del 7 d'octubre de 2023. La Franja de Gaza quedà totalment arrasada.[27][28] Un grup de relators especials de l'ONU, juntament amb grups de drets humans, van acusar tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament la població civil.[29] Es va acusar Israel de cometre atrocitats, represàlies col·lectives, atacs contra la població civil, crims de guerra, crims contra la humanitat[30] i genocidi.[31] El 21 de novembre de 2024 el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre de detenció per crims de guerra i contra la humanitat contra el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, així com Mohammed Deif, cervell dels atacs de Hamàs.[32]

Pel que fa al govern, cinc membres de la coalició Partit de la Unitat Nacional s'hi van unir després dels atacs del 7 d'octubre, dos dels quals, Gantz i Eizenkot, van entrar a formar part del gabinet de guerra.[33] El 25 de març de 2024, es trencà la coalició del Partit de la Unitat Nacional i Nova Esperança, liderada per Gideon Sa'ar, sortí del govern,[34] tot i que hi tornaren a entrar el setembre.[35] Gantz i la resta del Partit de la Unitat Nacional van sortir del govern el 9 de juny.[36] Otsma Yehudit va abandonar el govern el gener de 2025, en oposició a un alto el foc en la guerra,[37] però hi van tornar el març.[38] L'únic ministre del Noam, va abandonar el govern el març de 2025.[39] El 14 juliol de 2025, Judaisme Unit de la Torà abandonà el govern, per desacords amb un esborrany de llei relativa al servei militar dels ultraortodoxos que, d'acord amb una sentència del Tribunal Suprem, començaren a ser reclutats el juliol de 2024.[40] El 16 de juliol, l'altre partit ultraortodox del govern, el Xas, també anuncià la seva sortida tot i que li continuarien donant suport.[41]

El 28 de febrer de 2026, els Estats Units i Israel van atacar novament l'Iran, assassinant el líder suprem de l'Iran Ali Khamenei i altres alts càrrecs del règim i atacant objectius militars, atacs que van donar lloc a la Guerra de l'Iran de 2026[42] i a la reactivació de la Guerra del Líban.[43] El 17 de juny se signà el Memoràndum d'Islamabad que, teòricament, posava fi a aquesta guerra,[44] i el 26 de juny se signà un acord per començar converses que garantíssim la pau entre Israel i el Líban i el desarmament de Hezbol·là.[45] Amb tot, els combats es reactivaren posteriorment a l'Iran, tot i que ja sense intervenció israeliana.[46]

La legislatura també ha estat marcada per la crescuda dels atacs de colons jueus a viles i propietats palestines a Cisjordània, el que el líder dels Demòrates, Yair Golan, va qualificar com “una escalada del terrorisme jueu”.[47][48] Com a resposta a aquests atacs i a l'expansió dels assentaments, el 8 de setembre de 2026, els governs del Regne Unit, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda, Noruega, Polònia, Portugal, Espanya i Suècia anunciaren que prohibien les importacions de productes procedents dels assentaments israelians a Cisjordània i l'establiment de sancions contra les empreses implicades en la construcció d'assentaments. La finalitat era de mantenir viva la solució dels dos estats i instar les autoritats israelianes a mantenir a ratlla les actuacions violentes dels colons.[49]

Un altre fet que marcà la política israeliana d'aquests anys foren els processos judicials contra el primer ministre Netanyahu, que s'han anat ajornant per les diverses guerres que hi ha hagut, i que té tres causes obertes per suborn, frau i abús de poder.[50] Igualment, el govern de Netanyahu impulsà una reforma judicial que rebé una forta contestació al carrer amb manifestacions i vagues.[51]

Sistema electoral

[modifica]

Tenen dret de vot tots els ciutadans d'Israel de 18 anys o més i dret de presentar-se a les eleccions els de 21 anys o més. Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots.[52] En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.

Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura". Això provoca que es reparteixin menys de 120 escons. Els escons sobrants es reparteixen amb la que és coneguda com a Llei Bader-Ofer. La manera de distribuir aquests escons sobrants és dividir el nombre de vots de cada llista pel nombre d'escons aconseguits més un. La llista amb un indicador més alt, rep el primer dels escons sobrants; acte seguit, els vots d'aquesta llista es tornen a dividir pels escons aconseguits després d'aquesta distribució i es torna a aplicar el mateix mètode fins que tots els escons sobrants s'han repartit.[53][54]

A més, dues llistes poden signar un acord per a compartir els vots sobrants de forma que, quan s'aplica la Llei Bader-Ofer, se sumen els vots de tots dos, tenint així més opcions d'aconseguir els escons no repartits. Per a saber quina de les dues llistes rep l'escó sobrant assignat, s'aplica el mateix mètode entre les dues llistes i la que té un indicador més alt l'aconsegueix.[55]

Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:

Cronologia

[modifica]

D'acord amb els articles 8 i 9 de la Llei bàsica d'Israel sobre la Kenésset, les eleccions s'han de convocar quatre anys després de les anteriors, el primer o tercer dimarts del mes hebreu de Heixvan, depenent en si l'any anterior fou un any de traspàs jueu. Les eleccions es poden anticipar si cau el govern i es dissol la Kenésset o postergar si el mandat de la Kenésset s'estén en una votació que requereix una majoria absoluta qualificada de 80 vots a favor i només és possible en cas d'especials circumstàncies que impedeixin la celebració d'eleccions.[61]

D'acord amb l'article 36 de l'esmentada llei, si la Kenésset anterior és va dissoldre abans de l'expiració del seu mandat, les properes eleccions s'han de celebrar el següent mes de Heixvan després que s'hagin complert 4 anys del mandat de la Knesset actual.[61] D'ençà del 1970, totes les eleccions excepte les de 1988 han estat eleccions anticipades. Atès que les eleccions de 2022 van tenir lloc el mes de Heixvan, es va plantejar la qüestió de si, un cop transcorreguts quatre anys des de les últimes eleccions, el pròxim Heixvan seria el 2027 o el 2026. El Tribunal Suprem va decidir que seria el 2026; així que, les properes eleccions van ser previstes per al 27 d'octubre de 2026, sempre que no hi hagués cap avançament electoral.[62]

Les eleccions estan convocades per al dia 27 d'octubre de 2026. Havent completat el seu mandat de quatre anys, la 25a Kenésset s'ha convertit en la primera legislatura israeliana en esgotar el seu mandat d'ençà de 1988 i el 37è govern ha estat el primer en completar el seu mandat d'ençà de 1973.[63] La Kenésset es va dissoldre el 17 de juliol de 2016. Els partits polítics poden presentar les seves candidatures fins al 8 de setembre a les 10 del vespre[64] i els acords per a compartir els vots sobrants fins al 16 d'octubre.[65] El vot a les missions diplomàtiques i ambaixades serà el 20 d'octubre.[66]

Els resultats finals es confirmaran el 4 de novembre.[66]

Partits polítics

[modifica]
Acte de les eleccions primàries dels Demòcrates de cara a confeccionar la llista per a les eleccions d'octubre de 2026

El 30 de juny de 2024, el Partit Laborista i Mérets van anunciar un acord per fusionar-se i crear un nou partit, Els Demòcrates, amb Yair Golan com a líder.[67]

El 13 de març de 2025, es va anunciar que Gideon Sa'ar havia acordat de dissoldre el seu partit Nova Esperança (després d'haver abandonat la coalició Partit de la Unitat Nacional) i unir-se novament al Likkud.[68]

L'ex-primer ministre Naftali Bennett va registrar un nou partit polític l'abril de 2025 amb el nom temporal de Bennett 2026.[69] El 4 de setembre va declarar que encapçalaria una llista de candidats centristes a les properes eleccions, que possiblement inclouria Gadi Eizenkot (Yaxar) i Avigdor Lieberman (Israel Beitenu), amb la intenció de formar un govern d'unitat sionista, redactar i aprovar una constitució israeliana i imposar límits de mandats als primers ministres.[70] El 26 d'abril de 2026, Bennett 2026 i Yeix Atid van anunciar la formació de Junts, amb la intenció de presentar-se conjuntament a les eleccions de 2026, sota el lideratge de Bennett.[71] Els dos partits van convidar Yaxar a unir-se a l'aliança.[72]

Gadi Eizenkot va anunciar, el 30 de juny de 2025, que abandonaria el seu escó a la Kenésset i que no participaria en les següents eleccions amb el Partit de la Unitat Nacional.[73] El 16 de setembre va anunciar la creació del partit Yaxar (en català es podria traduir com a recte, veraç o honest). Se li va unir el també parlamentari del Partit de la Unitat Nacional, Matan Kahana, que també havia abandonat el seu escó poc abans.[74]

El primer de juliol de 2025, Benny Gantz anuncià que el seu Partit de la Unitat Nacional tornaria a fer servir el nom de Blau i Blanc després de les sortides de Gadi Eizenkot i Matan Kahana i l'anterior sortida de Gideon Sa'ar i el seu partit Nova Esperança.[75] Gantz va anunciar el 19 d'octubre de 2026 que el partit es retirava de les eleccions, posant fi a la seva campanya, després de setmanes de forta pressió política i davant la publicació de nombroses enquestes electorals que mostraven que la seva formació no aconseguiria superar el llindar electoral mínim del 3,25% necessari per obtenir representació a la Kenésset.[76]

El setembre de 2025, Yoaz Hendel, comandant de batalló de reservistes i exministre de comunicacions, va presentar el nou partit Els Reservistes. Un dels principals objectius del partit és el servei militar obligatori per a tots els ciutadans d'Israel, incloent els ultraortodoxos i els àrabs.[77] El juliol de 2026, el partit va anunciar que s'unia a Hili Tropper, exministre de cultura i esport, en una aliança que s'anomenà La Casa Sionista - Els Reservistes i de la qual Tropper en seria el cap de llista.[78] El 6 de setembre, Tropper i Hendel van anunciar la dissolució de la coalició i Tropper s'uní a Yaxar,[79] mentre que Hendel i el seu partit Els Reservistes s'uniren en una coalició amb el Nou Partit Ecomòmic.[80]

El 22 de gener de 2026, representants de Hadaix, Ta'al, Balad i la Llista Àrab Unida van signar un acord en què es comprometien a treballar per fer reviure la coalició Llista Conjunta.[81]

El 6 d'agost de 2026, Yuli Edelstein, que fou president del comitè d'afers estrangers i defensa de la Kenésset, i Gilad Erdan, exministre, els dos antics membres del Likkud, presentaren un nou partit polític amb la intenció de formar part d'un govern ampli sionista i a favor del reclutament obligatori per a tothom.[82] El 10 d'agost es va anunciar que el nom del partit seria Unitat.[83] El 4 de setembre van anunciar que no participarien a les eleccions atès que, d'acord amb les enquestes, era molt improbable que aconseguissin entrar al parlament.[84]

El 25 d'agost de 2026, Ofer Winter, general de brigada retirat, va anunciar la creació del partit Poble d'Israel (Amcha Israel).[85] Winter va descriure Poble d'Israel com a part de la dreta israeliana i digué que tenia intenció de formar part d'un govern de dretes amb altres partits sionistes.[86] També afirmà que només donaria suport a Netanyahu per al càrrec de primer ministre i que donaria suport a l'emigració voluntària dels residents a Gaza i al reclutament dels ultra-ortodoxos a l'exèrcit.[87] Posteriorment digué que només entraria en un govern, si, abans de formar-se el govern, s'aprovés una llei que establís el reclutament obligatori universal però que no s'uniria a figures de l'oposició com Bennet o Liberman tot i que no mencionà Gadi Eisenkot.[88]

El 31 d'agost de 2026, la Llista Àrab Unida va anunciar la inclusió en la seva llista del candidat jueu Yoav Segalovitz, antic policia i viceministre, que anteriorment fou diputat de Yeix Atid. Abbas, cap del partit àrab, digué que l'objectiu era crear cooperació i veure l'altre com una persona, no com un enemic, i va descriure Segalovitz com un oficial que havia parat els peus als criminals tota la vida sense demanar per la seva religió i que era un home honest. Tot i ser membre de la llista, Segalovitz no serà membre del partit i tindrà llibertat d'acció a la Kenésset.[89]

El primer de setembre de 2026, el Partit Sionista Religiós i Zehut anunciaren que es presentarien conjuntament en un bloc tècnic. L'aliança arribava en un moment en què les enquestes deien que alguns dels partits de dreta que es volien presentar a les eleccions no superarien el llindar del 3,25% a partir del qual s'obté representació a la Kenésset. És per aquest motiu que, la setmana anterior, Netanyahu havia demanat al Partit Sionista Religiós i Otsma Yehudit que s'unissin en una llista conjunta igual que ho feren en les passades eleccions. Ben-Gvir, líder d'Otsma Yehudit, va refusar la unió. Netanyahu va fer una crida als votants de no donar suport als petits partits de dreta, alertant que la divisió del vot de dreta podia permetre a l'oposició d'aconseguir formar el pròxim govern.[90]

Finalment, 38 llistes es presentaren a les eleccions.[91]

Els cinc principals líders de l'oposició (Eisenkot, Bennett, Lapid, Golan i Lieberman) van signar un document a final de setembre de 2026 en què es comprometien a no atacar-se entre ells durant la campanya electoral i a treballar conjuntament per a incrementar la participació electoral.[92]

Inhabilitació de candidats i partits

[modifica]

El 14 de setembre, Els Demòcrates van presentar una petició davant el Comitè Electoral Central (CEC) per tal d'inhabilitar Otsma Yehudit.[93] Aquell mateix dia, Otsma Yehudit va presentar una petició contra Els Demòcrates.[94] El 24 de setembre, el Comitè va votar en contra d'inhabilitar Els Demòcrates, per 14 vots contra 2, i va rebutjar, per 19 vots contra 10, la petició d'inhabilitació d'Otsma Yehudit. També va rebutjar la petició d'inhabilitació del Partit Sionista Religiós, per 21 vots contra 3.[95] El 29 de setembre es va recórrer davant el Tribunal Suprem d'Israel la decisió de permetre la participació d'Otsma Yehudit, així com les peticions d'inhabilitació d'Itamar Ben-Gvir i Tally Gotliv.[96] El 4 d'octubre, el Tribunal va rebutjar les peticions d'inhabilitació d'Otsma Yehudit, Ben-Gvir i Gotliv.[97]

El 23 de setembre, el CEC va inhabilitar la Llista Àrab Unida i la Llista Conjunta, així com els seus candidats Ofer Cassif i Sami Abu Shehadeh, per concórrer a les eleccions.[98] L'organització jurídica Adalah va anunciar que impugnaria la decisió davant el Tribunal Suprem. Per la seva banda, el cap de la Llista Conjunta, Yousef Jabareen, va criticar la decisió perquè, segons ell, dissuadia de votar els ciutadans àrabs, que representaven «més d'1,25 milions de votants».[99] El 29 de setembre, Ra'am i la Llista Conjunta van recórrer les seves inhabilitacions davant el Tribunal Suprem.[96] El Tribunal hauria indicat que es pronunciaria a favor d'inhabilitar Abu Shehadeh, però li va recomanar que presentés la dimissió al CEC, cosa que va fer el 2 d'octubre.[100] Aquell mateix dia, el Tribunal Suprem va anul·lar les inhabilitacions de Ra'am, la Llista Conjunta i Cassif.[101][102]

Temes rellevants en la campanya electoral

[modifica]

Constitucionalisme

[modifica]

Segons una enquesta del desembre de 2025, un 71% dels israelians donen suport a l'establiment d'una constitució per al país en lloc de les actuals Lleis bàsiques d'Israel.[103] Bennett ha fet campanya a favor de la creació d'una constitució com a part del programa electoral.[104] Bennett ha donat a entendre que el seu suport a una constitució és una resposta als intents del govern de dur a terme una reforma judicial el 2023 i, posteriorment, de nou el 2025. Considera que les actuals Lleis bàsiques no estableixen clarament com s'han de promulgar o derogar ni quina majoria és necessària, i que, en canvi, una constitució proporciona una «base clara».[105] El programa del partit de Yaxar també dona suport a l'aprovació d'una constitució per a l'estat.[106] Israel Beitenu també ha fet campanya sobre aquesta qüestió.[107] La Casa Sionista - Els Reservistes, una aliança encapçalada per Hili Tropper i Yoaz Hendel, és partidària de crear el que anomena una «constitució sionista», que reforçaria la separació de poders i els mecanismes de control i equilibri a Israel.[108]

Cost de la vida

[modifica]

L'abril de 2026, un informe va concloure que el cost de la vida a Israel és aproximadament un 20% més elevat que als països europeus més rics.[109] En resposta, Bennett va anunciar un pla per «declarar una guerra total als monopolis» i «obligar els monopolis a desprendre's de marques», alhora que «proporcionaria suport directe als agricultors mitjançant subvencions fixes».[110] Yaxar també ha fet campanya per reduir el cost de la vida.[111]

Delinqüència

[modifica]

Les taxes de criminalitat han augmentat en els darrers anys, especialment als barris i viles àrabs, fet que ha portat el cap de la policia del Districte de Tel Aviv a qualificar la situació d'«emergència nacional» i a afirmar que «si no treballem plegats, no podrem guanyar».[112] Aquesta qüestió ha provocat intensos debats sobre les possibles causes i solucions.[113] El juliol de 2026, el govern va aprovar un pla perquè el Xin Bet combatés la delinqüència violenta organitzada.[114] Els partits de majoria àrab també han fet campanya per reduir la delinqüència.[115]

Investigació sobre els atacs del 7 d'octubre

[modifica]

Una de les principals qüestions de les eleccions és una investigació sobre els atacs del 7 d'octubre. El 6 de febrer de 2026, el primer ministre en funcions Netanyahu va fer públic un document amb les seves respostes durant una investigació del controlador de l'Estat d'Israel, en què atribuïa els fracassos als rivals polítics de Netanyahu i, alhora, presentava una imatge favorable d'ell mateix.[116] Això va provocar crítiques de membres de l'oposició, entre els quals Gadi Eisenkot, que havia fundat Yaxar per presentar-se a les eleccions. Eisenkot va acusar Netanyahu de crear una «defensa fabricada» i va afirmar que el document es va publicar «per un desig de millorar la seva imatge, allunyar-se de la responsabilitat i perjudicar els altres candidats que s'hi enfronten».[117] Eisenkot,[118] Yair Golan (Els Demòcrates),[119] Avigdor Lieberman (Israel Beitenu),[120] i Naftali Bennett (Junts)[121] han promès establir una comissió estatal d'investigació sobre el 7 d'octubre com a part dels seus programes electorals.

A començament de setembre de 2026, el diari israelià Haaretz va publicar informació, basada en el llibre Hostages: 843 Days of Abandonment, segons la qual el president dels Emirats Àrabs Units, Mohammed bin Zayed Al Nahyan, hauria advertit directament el primer ministre Binyamín Netanyahu, en una conversa mantinguda menys de dues setmanes abans de l'atac, que el dirigent de Hamàs Yahya Sinwar preparava una operació de gran abast; segons els autors del llibre, Netanyahu no hauria traslladat aquest avís als màxims responsables militars i d'intel·ligència. L'oficina de Netanyahu va negar categòricament que la conversa hagués tingut lloc. Posteriorment, també es van publicar informacions segons les quals el cap dels serveis d'intel·ligència egipcis, Abbas Kamel, hauria advertit Netanyahu sobre una possible operació de Hamàs.[122] Paral·lelament, l'exministre de Defensa Yoav Gallant va confirmar que Israel havia rebut, a través del Shin Bet, un missatge de Hamàs en què Sinwar advertia de la intenció de «sacsejar les presons», tot i que Gallant va afirmar que ell no havia estat informat dels presumptes avisos dirigits a Netanyahu per dirigents estrangers.[123] La polèmica va adquirir especial rellevància en la campanya electoral de 2026, atès que Netanyahu havia atribuït bona part dels errors previs a l'atac als organismes de seguretat i havia rebutjat assumir responsabilitat personal pels fets.[124]

Servei militar obligatori

[modifica]

Des de l'inici de la Guerra de Gaza, les qüestions del servei militar obligatori dels haredim o jueus ultraortodoxos i les exempcions del servei militar han estat objecte d'un intens debat.[102] Durant la guerra, el suport al reclutament dels haredim va augmentar significativament, del 67% el gener de 2024 al 84,5% el gener de 2025.[125] El juny de 2024, el Tribunal Suprem d'Israel va declarar il·legal qualsevol continuació de l'exempció del servei militar a les Forces de Defensa d'Israel.[126] En resposta, dirigents del partit ultraortodox Xas van instar els potencials reclutes a ignorar qualsevol ordre de reclutament de les FDI i a protestar.[127] El mes següent, l'exèrcit va començar a reclutar 3.000 ultraortodoxos.[128]

El 2025, el president de la Comissió d'Afers Exteriors i Defensa Yuli Edelstein estava redactant una llei sobre el reclutament dels haredim, fet que va provocar divisions internes dins de la coalició governant, atès que els partits haredim exigien el manteniment de l'exempció del servei militar.[129] El 23 de juliol, els membres del Likkud van votar per destituir Edelstein i substituir-lo per Boaz Bismuth, amb 29 vots a favor i quatre en contra.[130] Una enquesta publicada pel diari Ma'ariv va informar que el 52% dels enquestats consideraven inadequada la decisió, mentre que el 24% la consideraven adequada i un altre 24% no n'estava segur.[131]

Els dirigents de l'oposició han criticat la manca de voluntat de la coalició per fer complir el reclutament complet dels ciutadans haredim que hi són obligats, i han reclamat la fi de les exempcions del servei militar per als haredim.[132] Inbar Gity, de Yaxar, ha qualificat el reclutament dels haredim de «màxima prioritat».[133] De manera similar, la qüestió del reclutament dels haredim és considerada una «qüestió central» en la campanya de Yair Lapid.[134] Eisenkot ha indicat que dona suport a les exempcions del servei militar per a fins al 3% dels haredim matriculats en una ieixivà per estudiar religió, però s'oposa al sistema vigent des de fa dècades que permetia exempcions significatives per als homes ultraortodoxos després dels atacs del 7 d'octubre.[135]

Límits de mandat

[modifica]

El setembre de 2025, Bennett va anunciar que treballaria per implementar límits de mandat per al primer ministre si era elegit per encapçalar un govern.[121] Després de formar la llista Junts amb Lapid l'abril de 2026, Bennett va reiterar el seu programa d'establir límits de mandat per al càrrec de primer ministre.[105]

Participació dels partits àrabs en el govern d'Israel

[modifica]

La possible participació dels partits àrabs en un futur govern ha estat un dels punts tractats durant la campanya, atès que el seu suport podria ser decisiu per assolir la majoria parlamentària necessària per governar.[136] El primer ministre Benjamin Netanyahu i el Likud han utilitzat la possibilitat que l'oposició formi un govern amb el suport dels partits àrabs com a argument electoral contra els seus rivals. Entre els dirigents de l'oposició, Gadi Eisenkot, líder de Yaxar, ha rebutjat formar un govern amb partits àrabs perquè considera que hi ha una manca de valors compartits.[136] També s'han oposat a la participació de partits àrabs en una coalició Naftali Bennett,[137] líder de Junts, i Avigdor Lieberman, líder d'Israel Beitenu, que ha defensat un govern integrat exclusivament per partits sionistes.[138] En canvi, Yair Golan, líder dels Demòcrates, ha defensat explícitament que un partit àrab pugui formar part del govern i ha qualificat aquesta possibilitat de natural, legítima i democràtica. El seu partit va aclarir, tanmateix, que aquesta era la posició pròpia de la formació i no un acord compartit per tot el bloc opositor.[139]

Pel que fa als partits àrabs, la Llista Àrab Unida, liderada per Mansour Abbas, defensa una estratègia pragmàtica que permeti participar en el govern i negociar recursos i mesures en benefici de la població àrab d'Israel, com ja va fer durant el govern de Naftali Bennett i Yair Lapid (2021-2022). La Llista Conjunta, en canvi, ha mantingut una posició més distant respecte de la incorporació a una coalició i ha deixat oberta la possibilitat de donar suport extern a un govern alternatiu a Netanyahu, en funció de les concessions polítiques que s'acordin. La controvèrsia reflecteix les dificultats per formar una majoria alternativa, ja que els principals blocs jueus de la política israeliana han rebutjat, en general, la participació directa dels partits àrabs en el govern.[140][141]

Violència dels colons

[modifica]

Mentre que Netenyahu lleva importància a la violència dels colons a Cisjordània, ho va titllar de «violència juvenil» davant de l'assemblea de l'ONU, i el seu entorn va mirar de posar en dubte el relat de les víctimes, l'oposició ha mantingut una posició més ferma contra aquests atacs.[142] Yair Golan, líder dels Demòcrates, ho va considerar «terrorisme jueu»,[47] igual que Bennet i Lapid.[142] Eisenkot va dir que calia tenir «una posició molt dura contra els qui exerceixen la justícia pel seu compte» i va mostrar la seva voluntat d'eliminar tots els assentaments en les zones A i B de Cisjordània, sota control civil palestí.[142]

Enquestes

[modifica]

Els darrers sondatges abans de les eleccions mostraven força igualtat entre els blocs que donen suport al govern de Netanyahu i el bloc opositor, sense que cap dels dos arribés a la majoria absoluta dels 61 escons i amb els partits àrabs aconseguint entre 13 i 15 escons. Els partits Likud de Netanyahu i l'opositor Yaixar d'Ensenkot es disputaven el primer lloc segons els sondatges.[102]

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

Resultats

[modifica]

El Likkud de Binyamín Netanyahu tornà a ser el partit més votat però el bloc de partits que li donava suport aconseguí només 53 escons, lluny de la majoria absoluta de 61 escons. El bloc opositor liderat per Gadi Eisenkot obtingué 48 escons mentre que els partits àrabs foren la gran sorpresa en aconseguir 19 escons, nou més dels que tenien i passar a ser clau en la formació d'un govern alternatiu a Netanyahu.[143][144]

En saber-se els resultats, l'opositor Gadi Eisenkot, que aconseguí 21 escons amb el nou partit Yaxar, declarà que s'havia acabat el mandat de Netanyahu[145]i Yair Golan, líder dels Demòcrates, defensà de formar govern amb els partits àrabs.[146] Eisenkot havia posat, durant la campanya, diverses condicions als partits que volguessin pactar amb ell, entre les quals reconèixer Israel com un estat jueu i declarar Hamàs una organització terrorista que calia desmantellar, mentre que altres líders opositors com Bennet i Lieberman, ho havien descartat. El partits de la Llista Conjunta no estaven d'acord amb la definició d'Israel com a estat jueu i demanaven un estat per a tots els ciutadans, cosa que feia difícil l'acord. Amb tot, la col·laboració amb un partit àrab no era una cosa inèdita en la política israeliana, atès que la Llista Àrab Unida havia donat suport al govern de Bennet i Lapid dels anys 2021-22.[147][148]

Resultats per partits

[modifica]

Els resultats de les eleccions foren el següent:[149]

← →
Eleccions legislatives d'Israel de 2026
Candidatura Vots % Escons AugmentDisminució Govern
Likkud 1.167.458 20,52
27 / 120
 Disminució9 [a]
Yaxar 913.502 16,05
21 / 120
 Nou
Junts 531.476 9,34
12 / 120
 Disminució12 [b]
Llista Conjunta 500.147 8,79
11 / 120
 ▲6 [c]
Els Demòcrates 366.352 6,44
8 / 120
 ▲4 [d]
Israel Beitenu 337.413 5,93
7 / 120
 ▲1
Llista Àrab Unida 337.253 5,93
8 / 120
 ▲3
Otsma Yehudit 326.624 5,74
7 / 120
 ▲1 [e]
Judaisme Unit de la Torà 312.604 5,49
7 / 120
 =
Xas 299.506 5,26
6 / 120
 Disminució5
Partit Sionista Religiós - Zehut 290.451 5,10
6 / 120
 Disminució1[f]
Els Reservistes - Nou Partit Econòmic 154.995 2,72 Extraparlamentari Nou
Poble d'Israel 95.663 1,68 Extraparlamentari Nou
El Color Negre 11.274 0,20 Extraparlamentari Nou
Haredi Public 10.594 0,19 Extraparlamentari Nou
Noam 9.923 0,17 Extraparlamentari Disminució1 [g]
Altres partits 25.447 0,45 Extraparlamentari Disminució8 [h]
Vots vàlids 5.690.682 99,55 120
Vots en blanc i Vots nuls 25.983 0,45 Participació:
77,97% '
Votants 5.716.665 100
Cens 7.331.981

Notes als resultats

  1. ↑ El partit Nova Esperança, que en les anteriors eleccions aconseguí 4 escons dins de la coalició Partit de la Unitat Nacional, es fusionà amb el Likkud el 2025. Per calcular la variació, considerem la suma dels escons que tenien anteriorment el Likkud i Nova Esperança, que n'eren 36.
  2. ↑ Comparem el nombre d'escons amb els 24 que tenia Yeix Atid en solitari, únic membre de la coalició que presentà una llista pròpia a les anteriors eleccions.
  3. ↑ En les anteriors eleccions, s'havien presentat en una llista Hadaix-Ta'al, que havia aconseguit 5 escons, i en una altra llista Balad, que no aconseguí representació.
  4. ↑ Partit nascut de la fusió del Partit Laborista Israelià, que en les anteriors eleccions aconseguí 4 escons, i del Mérets, que no aconseguí representació en les passades eleccions.
  5. ↑ En les anteriors eleccions, Otsma Yehudit s'havia presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós. Per calcular la variació, considerem els 6 escons que tenia estrictament Otsma Yehudit a l'anterior Kenésset.
  6. ↑ Per calcular la variació, considerem els 7 escons que tenia estrictament el Partit Sionista Religiós a l'anterior Kenésset, atès que, en les anteriors eleccions, membres d'Otsma Yehudit i Noam havien estat elegits dins de la seva llista, que aconseguí 14 escons en total.
  7. ↑ En les anteriors eleccions, Noam s'havia presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós. Per calcular la variació, considerem l'únic escó que tenia estrictament Noam a l'anterior Kenésset.
  8. ↑ Són els escons de Blau i Blanc, partit que es retirà una setmana abans de les eleccions a causa dels mals resultats a les enquestes que no preveien que entressin al parlament.

Resultats per blocs

[modifica]

Les variacions d’escons es calculen a partir de la representació dels blocs a les eleccions del 2022: 68 escons per al bloc que va donar suport al govern de Netanyahu (incloent els 4 de Nova Esperança que s'havien presentat a les eleccions dins del Partit de la Unitat Nacional i posteriorment es va unir al govern i es va acabar fusionant amb el Likkud), 46 per als partits no àrabs del bloc opositor (Yeix Atid, els 8 del Partit de la Unitat Nacional que es van mantenir a l'oposició quan Nova Esperança es va unir al govern i es va fusionar amb el Likkud, Israel Beitenu i el Partit Laborista) i 10 per als partits àrabs (Llista Àrab Unida i Hadaix–Ta'al).

Bloc Partits que l'integren Vots Escons Variació d'escons
Bloc de Netanyahu Likkud, Judaisme Unit de la Torà, Otsma Yehudit, Xas i Partit Sionista Religiós–Zehut 2.362.044 53 Disminució 15
Bloc d'Eisenkot Yaxar, Junts, Demòcrates i Israel Beitenu 2.118.403 48 ▲ 6
Partits àrabs Llista Conjunta i Llista Àrab Unida 830.424 19 ▲ 9
Altres 302.285 0 0
Total 120 0

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Knesset dissolution bill passes after 62-0 vote | The Jerusalem Post» (en anglès). The Jerusalem Post, 17-07-2026.
  2. ↑ «Israel convoca eleccions generals el 27 d'octubre». Demócrata, 12-07-2026.
  3. ↑ «Netanyahu tornarà al govern d'Israel gràcies al suport de partits ultradretans i ortodoxos». Vilaweb, 22-12-2022.
  4. ↑ «Netanyahu, de nou primer ministre d'Israel en coalició amb ultradretans i ultraortodoxos». Vilaweb, 29-12-2022.
  5. ↑ «Naftali Bennett és investit primer ministre d'Israel i expulsa Benjamín Netanyahu després de dotze anys». Vilaweb, 13-06-2021.
  6. 1 2 3 «Israel declara la guerra a Hamas després d'un atac massiu des de Gaza». 3CatInfo, 07-10-2023.
  7. ↑ «Grupos liderados por Hamás cometieron crímenes de guerra y de lesa humanidad el 7 de octubre» (en castellà). Human Rights Watch, 17-07-2024.
  8. ↑ Morris, Loveday. «Com una nit de ball i diversió a Israel es va convertir en una enorme matança». Vilaweb, 09-10-2023.
  9. ↑ Karmel, Ariela. «Rape as weapon of war: Report lays groundwork for prosecuting Oct 7. sexual violence» (en anglès). The Times of Israel, 8 juliol 2025.
  10. ↑ «Israel sends soldiers to north fearing attack from Hezbollah in Lebanon» (en anglès). BBC, 12-10-2023.
  11. ↑ «Israel envaeix el Líban i eleva la crisi de Gaza a una possible guerra regional al Llevant». Vilaweb, 01-10-2024.
  12. ↑ «Els rebels del Iemen contraataquen amb míssils i adverteixen als aliats que pagaran "un alt preu" pels bombardejos». Ara, 21-10-2023.
  13. ↑ «Què suposa el bloqueig del mar Roig: preus més alts i retards». CCMA, 21 desembre 2023.
  14. ↑ «Israel attacks show Syria's conflict becoming a regional proxy war». , 05-05-2013.
  15. ↑ «Israel destrueix el consolat iranià a Damasc i mata un alt general». La Vanguardia, 02-04-2024.
  16. ↑ Español, Marc. «L'Iran ataca Israel amb míssils i drons». Ara, 13-04-2024.
  17. ↑ «Assassinat el líder de Hamas, Ismail Haniyeh, en un atac a l'Iran que la milícia atribueix a Israel». 3CatInfo, 31-07-2024.
  18. ↑ «Hezbollah admet la mort del seu líder, Hassan Nasrallah, en un atac d'Israel a Beirut». 3CatInfo, 28-09-2024.
  19. ↑ «Iran Revolutionary Guard general died in Israeli strike that killed Hezbollah leader, reports say» (en anglès). AP News, 28-09-2024..
  20. ↑ «L'Iran llança un atac massiu amb míssils contra Tel-Aviv, Jerusalem i altres punts d'Israel». 3CatInfo, 01-10-2024.
  21. ↑ «Israel decapita la cúpula militar i nuclear de l'Iran en una escalada dramàtica de la guerra al Llevant». Vilaweb, 13-06-2025.
  22. ↑ Duran, Ignasi. «Guerra oberta: l'Iran respon a l'ofensiva d'Israel i ataca el centre de Tel-Aviv». RAC1, 13-06-2025.
  23. ↑ «Els Estats Units entren en guerra amb l'Iran: "Hem devastat el seu programa nuclear"». 3CatInfo, 22-06-2025.
  24. ↑ «Israel i l'Iran mantenen l'alto el foc i tots dos s'atribueixen la victòria a la guerra». 3CatInfo, 23-06-2025.
  25. ↑ «Hamàs ja ha lliurat tots els ostatges israelians». Vilaweb, 13-10-2025.
  26. ↑ «Gaza conflict death toll rises to 68,159: health ministry» (en anglès), 19-10-2025.
  27. ↑ Sánchez, Esther Utrilla Pérez, Sònia. «El 92% de les cases destrossades: la destrucció de Gaza en gràfics». Ara, 04-10-2025.
  28. ↑ «Gaza will need largest post-war reconstruction effort since 1945, UN says» (en anglès). Al Jazeera, 2 maig 2024.
  29. ↑ «Experts say Hamas and Israel are committing war crimes in their fight». Associated Press, 13-10-2023.
  30. ↑ «Una Comisión de investigación de la ONU acusa a Israel de crímenes de lesa humanidad y a Hamás de crímenes de guerra | Noticias ONU» (en castellà). Nacions Unides, 12-06-2024.
  31. ↑ «Una comissió de l'ONU conclou que Israel està cometent un genocidi a Gaza». Ara, 16-09-2025.
  32. ↑ «El Tribunal Penal Internacional ordena detenir Netanyahu per crims de guerra i contra la humanitat». 324, 21 novembre 2024.
  33. ↑ Armengou, P. J. «Netanyahu força un govern d'unitat abans d'ordenar l'assalt contra l'assetjada Gaza». Ara, 11-10-2023.
  34. ↑ Sokol, Sam. «Gideon Sa'ar quits coalition after Netanyahu fails to appoint him to war cabinet». The Times of Israel, 25-03-2024.
  35. ↑ «As he officially rejoins government, Sa'ar blasts opposition for 'living in Oct. 6'». The Times of Israel, 30-09-2024.
  36. ↑ «Gantz dimiteix perquè Netanyahu impedeix "avançar cap a la victòria" - 09 juny 2024». El Punt Avui, 09-06-2024.
  37. ↑ «Els ministres ultradretans d'Israel dimitiran demà com a protesta per l'alto-el-foc». Vilaweb, 18-01-2025.
  38. ↑ «Ben Gvir reappointed police minister as Knesset okays his party's return to government». The Times of Israel, 20-03-2025.
  39. ↑ «Deputy Minister Avi Maoz quits government, railing against pressure of 'deep state'». The Times of Israel, 24-03-2025.
  40. ↑ «Israel comença a enviar ordres de reclutament a la població ultraortodoxa». Ara, 21-07-2024.
  41. ↑ Mas, Cristina. «Netanyahu perd dos aliats parlamentaris, però maniobra per guanyar temps». Ara, 15-07-2025.
  42. ↑ Crespí Ferrer, Antònia; Vila Masclans, Núria. «Israel i els Estats Units ataquen l'Iran: què se'n sap fins ara?». Ara, 28-02-2026.
  43. ↑ Liebermann, Oren. «Hezbollah just restarted the fight that Israel was waiting to finish» (en anglès). CNN, 1 març 2026.
  44. ↑ «Trump i Pezeixkian signen l'acord que obre les negociacions per la pau: obertura de l'estret d'Ormuz i 300.000 milions per a la reconstrucció». Vilaweb, 18-06-2026.
  45. ↑ «El Líban i Israel signen a Washington un acord per a negociar la pau entre els dos estats». Vilaweb, 27-06-2026.
  46. ↑ «Els EUA intensifiquen els bombardaments contra l’Iran i ataquen instal·lacions militars». Vilaweb, 19-07-2026.
  47. 1 2 Aguilar, Xavi. «Els atacs dels colons israelians a Cisjordània no cessen i el líder de l'esquerra denuncia "terrorisme jueu" - 13 nov 2025». El Punt Avui, 13 novembre 2025.
  48. ↑ Alexandre, Albert. «La violència de l’ocupació israeliana s’intensifica a Cisjordània durant la collita d’olives». La Directa, 05-12-2025. [Consulta: 24 juliol 2026].
  49. ↑ Hendrix, Steve. «Per què són tan significatives les sancions britàniques contra els assentaments israelians?». Vilaweb, 09-09-2026.
  50. ↑ Carey, Catherine. «Los juicios por corrupción de Netanyahu entran en una fase clave» (en castellà). Diari Ara, 13-07-2026.
  51. ↑ Pascual, Maria. «Vaga i protestes per frenar la polèmica reforma judicial a Israel - 27 març 2023». El Punt Avui, 27-03-2023.
  52. ↑ «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). Israel National News, 11 març 2014.
  53. ↑ Lis, Jonathan «Israeli Election for Dummies: How Votes Become Seats» (en anglès). Haaretz, 22-01-2013.
  54. ↑ La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset(anglès)
  55. ↑ Sterman, Daniel «What vote-sharing agreements actually do» (en anglès). The Times of Israel, 08-04-2019.
  56. 1 2 NEEV, KESHET; Perets, Shir. «Bennett-Liberman, Eisenkot-Golan sign surplus vote-sharing agreement» (en anglès). The Jerusalem Post, 10-09-2026.
  57. ↑ «Joint List and Ra’am sign surplus-vote deal ahead of Oct. 27 elections» (en anglès). The Times of Israel, 12-09-2026.
  58. ↑ Karmel, Ariela «Likud and Religious Zionism sign surplus-vote agreement» (en anglès). The Times of Israel, 06-10-2026.
  59. ↑ NEEV, KESHET. «Shas, UTJ sign surplus vote-sharing deal ahead of Israel elections | The Jerusalem Post» (en anglès). The Jerusalem Post, 11-10-2026. [Consulta: 14 octubre 2026].
  60. ↑ «הודעה על התקשרויות בין רשימות המועמדים – ילקוט הפרסומים, חוברת 15045, עמ' 1098, מיום 19 באוקטובר 2026» (en hebreu). Central Elections Committee, 19-10-2026. [Consulta: 23 octubre 2026].
  61. 1 2 «Basic-law: The Kenésset» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2025].
  62. ↑ «October 27, 2026: Judge sets date for next scheduled elections». The Times of Israel, 20-04-2023.
  63. ↑ «Election date finalized for October 27, with government set to complete full term». The Times of Israel, 12-07-2026.
  64. ↑ Yonatan, Ofir «Final 72 hours: Israel’s parties race to merge, quit or survive» (en anglès). Ynetglobal, 05-09-2026.
  65. ↑ Israel, David. «Pressure intensifies on Israel’s smaller parties to merge or drop out of race» (en anglès americà). JNS, 06-09-2026.
  66. 1 2 PERETS, SHIR. «When are Israel's 2026 elections? Full timeline and key dates explained» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-07-2026.
  67. ↑ «Meretz, Labor Party sign agreement to merge parties under new party name 'The Democrats'». Jerusalem Post, 30-06-2024.
  68. ↑ «Gideon Sa'ar's New Hope signs agreement to rejoin Likud in next elections» (en anglès). , 13-03-2025.
  69. ↑ «'Bennett 2026': Former PM Naftali Bennett registers new political party» (en anglès). , 01-04-2025.
  70. ↑ «Bennett says government full of ‘stupid ministers,’ plans to form united centrist party». The Times of Israel, 07-09-2025. Arxivat de l'original el 11 September 2025.
  71. ↑ «Els opositors Bennet i Lapid acorden una candidatura conjunta contra Netanyahu». Vilaweb, 26-04-2026.
  72. ↑ «Naftali Bennett, Yair Lapid join forces under unified party ahead of Israeli elections» (en anglès). Jerusalem Post, 26-04-2026.
  73. ↑ «MK Gadi Eisenkot announces split from Gantz's National Unity party» (en anglès). , 30-06-2025.
  74. ↑ Azulay, Moran «Former IDF chief Eisenkot launches new party ‘Yashar’ with prominent Israeli figures». Ynetnews, 16-09-2025.
  75. ↑ «After two MKs quit, Gantz's National Unity party to revert to Blue and White name» (en anglès). , 01-07-2025.
  76. ↑ Karni, Yuval. «Benny Gantz quits Israel's election race eight days before vote» (en anglès). Ynet, 19-10-2026.
  77. ↑ Sokol, Sam «Former center-right minister Yoaz Hendel forms new ‘Reservists’ party» (en anglès). The Times of Israel, 18-09-2025.
  78. ↑ NEEV, KESHET. «Hendel: Tropper alliance open to Benjamin Netanyahu under Zionist principles | The Jerusalem Post» (en anglès). The Jerusalem Post, 23-07-2026.
  79. ↑ Isaacson, Gila. «Tropper Joins Eisenkot as Party Dissolves» (en anglès). JFeed, 06-09-2026.
  80. ↑ PERETS, SHIR; Neev, Keshet. «Chili Tropper's Zionist Home splits from Yoaz Hendel's Reservists, joins Eisenkot's Yashar» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-09-2026.
  81. ↑ Karmel, Ariela «Under pressure, Arab Knesset parties sign agreement to work toward reviving Joint List» (en anglès). The Times of Israel, 22-01-2026.
  82. ↑ «Erdan and Edelstein unveil still-unnamed party: 'Likud no longer represents its voters'». The Times of Israel, 06-08-2026.
  83. ↑ «Erdan and Edelstein's party name: 'Unity'». Ynet, 11-08-2026.
  84. ↑ Baruch, Uzi. «Gilad Erdan: Unity Party pulls out of upcoming elections» (en anglès). Israel National News, 04-09-2026.
  85. ↑ Sokol, Sam «Winter launches nationalist ‘People of Israel’ party; Netanyahu warns it could doom the right». The Times of Israel, 25-08-2026.
  86. ↑ Perets, Shir «Religious ex-IDF general Ofer Winter touts new 'People of Israel,' taps activist Yoseph Haddad». The Jerusalem Post, 25-08-2026.
  87. ↑ Baruch, Hezki «Ofer Winter makes his position clear: We will recommend only Netanyahu». Arutz Sheva, 27-08-2026.
  88. ↑ NEEV, KESHET. «Ofer Winter demands draft law passed before joining any future government | The Jerusalem Post» (en anglès). The Jerusalem Post, 02-09-2026.
  89. ↑ Sokol, Sam «In pivotal step, Abbas and Segalovitz announce joint run, bringing Jewish lawmaker to Arab party» (en anglès). The Times of Israel, 31-08-2026.
  90. ↑ NEEV, KESHET; Sela-Eitam, Miriam. «Bezalel Smotrich, Feiglin to run on joint ticket in upcoming elections» (en anglès). The Jerusalem Post, 01-09-2026.
  91. ↑ Levaton, Stav; Karmel, Ariela; Fabian, Emanuel «Israel’s election takes shape as 38 parties submit slates, in battle between pro- and anti-Netanyahu blocs» (en anglès). The Times of Israel, 08-09-2026.
  92. ↑ «‘It is our duty to work together’: Opposition chiefs meet, vow to do everything to form ‘a government of repair’» (en anglès). The Times of Israel, 27-09-2026.
  93. ↑ Karni, Yuval. «Democrats party files petition to disqualify Otsma Yehudit: 'Denying Israel as a democracy'». Ynetnews, 14-09-2026.
  94. ↑ Baruch, Hezki. «Ben Gvir demands: Disqualify the Democrats Party». Arutz Sheva, 14-09-2026.
  95. ↑ Karmel, Ariela. «Election panel rejects bids to bar Democrats, Otsma Yehudit and Religious Zionism parties». The Times of Israel, 24-09-2026.
  96. 1 2 Ben-Nun, Sarah. «Ra’am, Joint List appeal election bans as petitions target Otsma Yehudit». The Jerusalem Post, 29-09-2026.
  97. ↑ Ben-Nun, Sarah. «High Court rejects Democrats’ bid to bar Otsma Yehudit from election». The Jerusalem Post, 04-10-2026.
  98. ↑ «Central Elections Committee bars Arab Ra'am, Joint List parties from running in October elections». The Jerusalem Post, 23-09-2026.
  99. ↑ «Arab parties denounce ban from Israel's October election». Al Jazeera English, 24-09-2026.
  100. ↑ Ben-Nun, Sarah. «Abu Shehadeh withdraws after Supreme Court signals disqualification». The Jerusalem Post, 02-10-2026.
  101. ↑ Sharon, Jeremy. «High Court lets Arab parties run in election, reversing Central Election Committee ban». The Times of Israel, 02-10-2026.
  102. 1 2 3 Solano, Alexandre. «Què hi ha en joc en les eleccions d’Israel i què pot canviar si Netanyahu perd el poder?». Vilaweb, 24-10-2026.
  103. ↑ «Most Israelis feel no political party fully represents their views, poll finds». The Times of Israel, 28-12-2025.
  104. ↑ «Bennett says government full of 'stupid ministers,' plans to form united centrist party». The Times of Israel, 07-09-2025. [Consulta: 11 maig 2026].
  105. 1 2 «'The real right is me': Bennett sets his coalition terms, challenges Eisenkot to act». Israel Hayom, 29-04-2026.
  106. ↑ «Yashar!». Israel Democracy Institute.
  107. ↑ ; Ben-Nun, Sarah«Lapid says more party mergers to come soon ahead of elections, as Liberman calls for constitution» (en anglès). The Jerusalem Post, 11-05-2026. [Consulta: 14 maig 2026].
  108. ↑ ; Taylor, Ezra; Zaig, Gadi«Tropper-Hendel alliance to demand National Security Ministry portfolio in next gov't». The Jerusalem Post, 05-08-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
  109. ↑ «Israel's cost of living surpasses wealthiest European countries». Globes, 29-04-2026.
  110. ↑ «Former PM Bennett unveils plan to lower Israel's cost of living if victorious in Knesset election». The Jerusalem Post, 01-07-2026.
  111. ↑ «Eisenkot launches election campaign: 'Israel has no privilege to make another mistake'». Ynet, 30-06-2026.
  112. ↑ «Police have solved just 12% of homicides in Arab communities this year, watchdog finds». The Times of Israel, 01-07-2026.
  113. ↑ «'Are we to blame that you murder one another?' Smotrich clashes with Ra'am over Arab crime spike». The Jerusalem Post, 17-02-2026.
  114. ↑ «Government okays Shin Bet to fight crime in Arab society, sparking rights concerns». The Times of Israel, 16-07-2026.
  115. ↑ Neev, Keshet «Joint List to soon launch without Ra'am, deal in final stages, Hadash-Ta'al leader tells 'Post'». The Jerusalem Post, 03-08-2026 [Consulta: 8 agost 2026].
  116. ↑ Berman, Lazar. «Placing blame elsewhere, Netanyahu shares his answers to state comptroller's Oct. 7 probe». The Times of Israel, 06-02-2026.
  117. ↑ «Eisenkot accuses Netanyahu of 'fabricated defense' in Oct. 7 probe response». The Times of Israel, 07-02-2026.
  118. ↑ ; Hauser Tov, Michael«Israeli Ex-general Eisenkot Vows Oct. 7 Inquiry if Elected in Campaign Launch». Haaretz, 30-06-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
  119. ↑ «'Our soldiers' blood is on your hands': Golan blames Netanyahu for fueling West Bank unrest». Ynet, 25-07-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
  120. ↑ «Liberman calls for 'decisive outcome,' vows not to sit in government with Netanyahu». The Jerusalem Post, 06-05-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
  121. 1 2 Sokol, Sam «Naftali Bennett says first move as PM would be setting term limit for the post» (en anglès). The Times of Israel, 25-09-2025 [Consulta: 5 novembre 2025].
  122. ↑ Solano, Alexandre «Netanyahu va ocultar a la cúpula de seguretat un avís directe sobre l'atac del 7 d'octubre, segons Haaretz». VilaWeb, 08-09-2026.
  123. ↑ «Un ex-ministre de Netanyahu afirma que Hamàs va avisar el Xin Bet abans dels atacs del 7-O el 2023». VilaWeb, 27-09-2026.
  124. ↑ «Els avisos que va rebre Netanyahu abans de l'atac d'Hamàs marquen la campanya electoral israeliana». VilaWeb, 30-09-2026.
  125. ↑ «Survey: Public support for conscripting ultra-Orthodox has surged throughout war». The Times of Israel, 01-01-2025.
  126. ↑ Sharon, Jeremy «In historic ruling, High Court says government must draft Haredi men into IDF». The Times of Israel, 25-06-2024 [Consulta: 25 juny 2024].
  127. ↑ ; Lister, Tim«Ultra-Orthodox party in Israel urges young Haredi men to resist draft» (en anglès). CNN, 17-07-2024. [Consulta: 21 novembre 2024].
  128. ↑ Fabian, Emanuel «IDF to begin drafting 3,000 Haredi men starting Sunday, in three waves». The Times of Israel, 18-07-2024.
  129. ↑ «Edelstein Dismissal». Israel Policy Forum, 23-07-2025.
  130. ↑ Breuer, Eliav. «Bismuth elected new Foreign Affairs and Defense Committee head». The Jerusalem Post, 23-07-2025. [Consulta: 29 abril 2026].
  131. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en hebreu). Maariv, 25-07-2025.
  132. ↑ «Haredi Draft Evasion Boosts Opposition Bloc, but Lack of Leadership Could Once Again Lose It the Elections». Haaretz, 29-10-2025.
  133. ↑ «Yashar party's Harush Gity identifies the issue of Haredi military service as a top priority». Jewish News Syndicate, 27-03-2026.
  134. ↑ Keinon, Herb. «Why did Lapid launch 'doom campaign' before election was even called? - analysis». The Jerusalem Post, 17-02-2026. [Consulta: 24 maig 2026].
  135. ↑ «Eisenkot met Gafni after Haredi faction's rabbi called to dissolve Knesset last week — report». The Times of Israel, 25-05-2026.
  136. 1 2 Knell, Yolande. «How Arab parties could hold critical balance of power in Israeli election» (en anglès britànic). BBC, 22-10-2026.
  137. ↑ «Naftali Bennett exclut toute alliance avec les partis arabes» (en francès). i24NEWS, 03-02-2026.
  138. ↑ «Liberman rejects unity government with Netanyahu, vows coalition of Zionist parties only». The Times of Israel, 15-10-2026.
  139. ↑ «Day after meeting opposition chiefs, Golan says Arab parties could be in next government». The Times of Israel, 27-09-2026.
  140. ↑ «Israel Election 2026: What do the Joint Arab List and Ra’am stand for?». The Jerusalem Post, 01-09-2026.
  141. ↑ «Arab voter turnout could make or break Netanyahu in Israeli election». Reuters, 19-10-2026.
  142. 1 2 3 Soroka, Lior. «Netanyahu contra tots: canviaran res, les eleccions d'Israel?». Vilaweb, 26-10-2026.
  143. ↑ «Netanyahu guanya les eleccions a Israel, però no aconsegueix la majoria absoluta per a governar». Vilaweb, 28-10-2026.
  144. ↑ «Els partits àrabs dupliquen els escons al parlament d'Israel i podrien ser clau per a formar govern». Vilaweb, 28-10-2026.
  145. ↑ «El cap opositor d'Israel proclama "una nova era" i promet de formar govern per rellevar Netanyahu». Vilaweb, 28-10-2026.
  146. ↑ «Els Demòcrates reclamen un pacte amb els partits àrabs per a desbancar Netanyahu a Israel». Vilaweb, 28-10-2026.
  147. ↑ Hendrix, Steve; Hashimeh, Suheir. «Les xifres rècord de vot àrab aboquen l’oposició d’Israel a un dilema dolorós». Vilaweb, 29-10-2026.
  148. ↑ «Els partits àrabs reclamen de formar part del govern d'Israel: "No hi ha futur sense la nostra veu"». Vilaweb, 28-10-2026.
  149. ↑ «Resultats de les eleccions a la 26a Kenésset» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2026].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions legislatives d'Israel de 2026
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_d%27Israel_de_2026&oldid=39047156»