Partit de la Unitat Nacional
(he) המחנה הממלכתי בראשות בני גנץ  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | llista electoral |
| Ideologia | sionisme conservadorisme liberal |
| Alineació política | centrisme |
| Història | |
| Creació | 2022 |
| Data de dissolució o abolició | 1r juliol 2025 |
 | |
El Partit de la Unitat Nacional (hebreu: המחנה הממלכתי, HaMaḥane HaMamlakhti) fou una coalició política israeliana formada pels partits Blau i Blanc de Benny Gantz, Nova Esperança de Gideon Sa'ar i independents com l'ex-comandant en Cap de les Forces de Defensa d'Israel Gadi Eizenkot i el parlamentari Matan Kahana.[1]
La coalició fou creada per tal de participar en les eleccions legislatives d'Israel de 2022. Fou part del govern d'Israel, liderat per Binyamín Netanyahu, de l'octubre de 2023 al juny de 2024 durant la guerra contra Hamàs. El partit Nova Esperança abandonà la coalició el març de 2024.[2][3]
Història
[modifica]Benny Gantz i Gideon Sa'ar van anunciar una aliança entre els seus dos partits el 10 de juliol de 2022[4] que inicialment es va anomenar Blau i Blanc - Nova Esperança,[5] i que tenia la intenció de concórrer a les eleccions de novembre de 2022. A l'aliança s'hi van unir l'antic cap de l'estat major de les FDI Gadi Eizenkot i l'antic diputat de Yamina Matan Kahana el 14 d'agost, moment en què va passar a anomenar-se Partit de la Unitat Nacional.[6] La diputada de Yamina Shirly Pinto es va unir al partit el 22 d'agost.[7] Després de les eleccions, el partit es va mantindre a l'oposició fins als atacs terroristes de Hamàs l'octubre de 2023 que van provocar l'inici d'una guerra entre Israel i Hamàs, moment en què cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Yifat Shasha-Biton) van entrar al govern de Binyamín Netanyahu com a ministres sense cartera.[8]
El 12 d'octubre de 2023 el Partit de la Unitat Nacional va anunciar que formaria un gabinet de guerra amb el Likkud en resposta als atacs del 7 d'octubre a Israel que van desencadenar la guerra contra Hamàs. Cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Jifat Xaixa-Biton) van entrar al govern de Binyamín Netanyahu com a ministres sense cartera.[9]
El 12 de març de 2024, el partit Nova Esperança va anunciar que deixava la coalició i el seu líder Gideon Sa'ar va demanar d'entrar al gabinet de guerra. Sa'ar considerava que els representants del partit al gabinet de guerra no transmetien el seu missatge.[2] En un context d'inestabilitat, pressions i apogeu de les mobilitzacions socials, el 17 de juny de 2024 Netanyahu va dissoldre el gabinet de guerra després de les pressions ultres dins del Govern i la dimissió del ministre de guerra Gantz.[10]
L'aliança es va dissoldre en juliol de 2025 després de la marxa d'Eizenkot i Kahana.[11] Gantz va anunciar l'1 de juliol de 2025 que el nom del partit tornaria a ser Blau i Blanc[11] i en setembre Eizenkot va anunciar la creació d'un nou partit, Iaixar.[11]
Composició
[modifica]| Nom | Líder | Ideologia | Posició | Diputats | Període | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Resiliència per a Israel | Benny Gantz | Sionisme, Socioliberalisme | Centre | 6 / 120 |
2022 - 1 juliol 2025 | |
| Nova Esperança | Gideon Sa'ar | Sionisme, nacional liberalisme | Centredreta a Dreta | 4 / 120 |
2022 - març de 2024 | |
| Gadi Eizenkot, Matan Kahana (independents) | 2 / 120 |
2022 - juny de 2025 | ||||
Resultats electorals
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2022 | Benny Gantz | 432.381 | 9,08 | 12 / 120 |
 2 |
Oposició (2022-23) |
| Coalició (2023-24) | ||||||
| Oposició (2024-26) |
Líders
[modifica]| Líder | Inici | Final | ||
|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
Benny Gantz | 2022 | 2025 |
Referències
[modifica]- ↑ Keller-Lynn, Carrie. «Ex-IDF chief Eisenkot, former Yamina minister Kahana join Gantz-led ‘National Unity’». The Times of Israel, 14 agost 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
- 1 2 «Gideon Sa'ar to break away from National Unity, demands to join Israel's war cabinet» (en anglès). The Jerusalem Post, 12-03-2024.
- ↑ Breuer, Eliav; Meitav, Roman. «Gantz and Sa'ar sign political merger in bid to take votes from Lapid» (en anglès). The Jerusalem Post. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ Azulai, Moran; Karni, Yuval «In political partnership Gantz, Sa'ar aim for unity government». , 10 juliol 2022 [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ Keller-Lynn, Carrie. «100 days out from election, campaign ads battle for soft-right voters». The Times of Israel, 25 juliol 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ ; Eliav Breuer«Eisenkot joins Gantz, Sa'ar in National Unity Party». The Jerusalem Post, 14 agost 2022. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «Israel Elections: Shirely Pinto leaves Zionist Spirit for Gantz's National Unity». The Jerusalem Post, 22 agost 2022. [Consulta: 23 agost 2022].
- ↑ Bellés, Dolors. «Netanyahu i l'opositor Gantz acorden de crear un govern d'emergència a Israel». El Punt Avui, 17-10-2023.
- ↑ Bellés, Dolors. «Netanyahu i l'opositor Gantz acorden de crear un govern d'emergència a Israel». El Punt Avui, 17-10-2023.
- ↑ «Netanyahu disuelve el gabinete de guerra de Israel tras las presiones ultras dentro de su Gobierno» (en castellà). Publico, 17 juny 2024. [Consulta: 19 juny 2024].
- 1 2 3 «'We are all Blue and White': Gantz reverts National Unity party name after Eisenkot departure» (en anglès). Jerusalem Post, 1 juliol 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
