Elizabeth Stephansen

Elizabeth Stephansen

Biografia
Naixement	(no) Mary Ann Elizabeth Stephansen 10 març 1872 Bergen (Noruega)
Mort	23 febrer 1961 (88 anys) Espeland (Noruega)
Sepultura	Església d'Arna 60° 25′ 10″ N, 5° 28′ 03″ E
Formació	Universitat de Zúric - doctora (–1902) Universitat de Göttingen - postdoctorat (1902–1903) ETH Zürich (1892–1896) Escola de la Catedral de Bergen (1887–1891)
Tesi acadèmica	Über Partielle Differentialgleichungen vierter Ordung die ein intermediäres Integral besitzen  (1902 )
Activitat
Lloc de treball	Göttingen
Ocupació	matemàtica, professora
Ocupador	Universitat Noruega de Ciències de la Vida (1906–1937) Escola femenina Olaf Berg (1903–1906) Escola Tècnica de Bergen (1898–1899) Escola de la Catedral de Bergen (1896–1898)
Família
Pares	Anton Stephan Stephansen   i Gerche Reimers Jahn
Germans	Otto Jahn Stephansen
Premis
(1945)  Medalla Reial del Mèrit

Elizabeth Stephansen (Bergen, 10 de març de 1872 - Espeland, 23 de febrer de 1961), familiarment coneguda com Betzy, va ser una matemàtica noruega, que va ser la primera dona de Noruega en obtenir un doctorat (en qualsevol especialitat). Cap altra dona noruega es va doctorar en matemàtiques fins al 1971.

Vida i obra

Stephansen va nàixer i es va educar a Bergen, on el seu pare era propietari de l'empresa tèxtil Stephansen AS al barri d'Espeland. Després d'obtenir el diploma de l'escola catedralícia de Bergen, el 1891, va anar a Zúric per estudiar al Politècnic d'aquesta ciutat, en el qual es va graduar el 1896. En retornar a Bergen, va fer de professora de secundària, mentre treballava en la seva tesi doctoral sobre equacions diferencials parcials. El 1902 va sotmetre la seva tesi a la universitat de Zúric (el Politècnic no atorgava aquest grau encara) i li va ser concedit el grau de doctor en absència. El semestre d'hivern de 1902-03, va fer una ampliació d'estudis a la universitat de Göttingen amb els professors Hilbert, Klein i Zermelo.

El 1906 va ser nomenada professora del Landbrukshoiskole (Escola Superior d'Agricultura, actualment Universitat de Ciències de la Vida) de Noruega a la ciutat de Ås (una mica al sud d'Oslo), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1937. En retirar-se va tornar a viure a Espeland amb la seva germana, Gerda.

Durant la Segona Guerra Mundial, el seu coneixement de l'alemany i el noruec li van permetre ajudar els presoners del camp de concentració nazi d'Espeland, amb risc de la seva pròpia vida. Per aquest motiu, la monarquia de Noruega li va concedir el 1945 la Medalla Reial del Mèrit.

La seva obra científica es limita a quatre articles, publicats entre 1902 i 1906, inspirats per David Hilbert, en tres dels quals estenia l'obra del seu compatriota Alf Guldberg sobre la reducció d'ordre de les equacions diferencials parcials.

Bibliografia

• Hag, Kari; Lindqvist, Peter «Elizabeth Stephansen: a pioneer» (en anglès). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Skrifter, Num. 2, 1997, p. 1-22. ISSN: 0368-6310.
• Haines, Catharine M.C.; Stevens, Helen M. «Stephansen, Mary Ann Elizabeth». A: International Women in Science (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 295-296. ISBN 1-57607-090-5. 
• Riedtmann, Christine. «Wege von Frauen: Mathematikerinnen in der Schweiz». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100: Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en alemany). European Mathematical Society, 2010, p. 403-422. ISBN 978-3-03719-089-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Elizabeth Stephansen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Riddle, Larry. «Elizabeth Stephansen» (en anglès). Agnes Scott College, 2017. [Consulta: 7 setembre 2019].