Barquer (ofici)

Gondoler i góndola a Venècia. El gondoler és i era un barquer especialitzat.

Un barquer era una persona que treballava en una barca petita, transportant persones o mercaderies en trajectes curts. Una de les aplicacions típiques i de tradició milenaria eren els barquers que passaven un riu. Una altra especialitat eren les barques de barquejar, especialitzades en transportar mercaderies des de terra cap a un vaixell o en sentit contrari.

Un grondoler era el propietari o patró d'una gróndola. Una gróndola era una barca de mar i de ports marítims. Aparentment, no hi ha referències fluvials, ni en aigues interiors, de gróndoles.

Descripció

Els barquers de barquejar, barquers de platja o barquers de càrrega i descàrrega podien treballar sols però era més habitual que treballessin amb ajudants o esclaus.^[1] Els barquers novells de Barcelona tenien limitacions pel que fa al nombre d'esclaus. Generalment no podien treballar amb més de dos. També el nombre de barques estava regulat.^[2]

Per a aixecar càrregues pesants com els sacs de cereals els barquers de Barcelona empraven quinals^[3] i bragues.^[4] Un cop descarregats els sacs del vaixell, els barquers les portaven a la platja i les havien de deixar “en eixut cinc passes”.

Una imatge d'una barca carregada amb una politja es pot veure a la referència adjunta.^[5]
També està documentat l'ús d'argues en operacions de càrrega i descàrrega.

Des del punt de vista d'un barquer la mercaderia és un conjunt de porcions materials que ha de manipular. A Barcelona (i en altres indrets) hi havia un reglament i unes tarifes, basades en el tipus de càrrega, que calia complir.^{[cal citació]}

Quan la càrrega podia ser moguda per una persona, el manipulador podia emprar una manuella o dues manuelles.^[6]

Cada mercaderia tenia un recipient de transport específic: sac, costal, fardell, bota, carretell, cove, odre, caixa,...^{[cal citació]}

Mitologia

Hi ha diversos mites relacionats amb els barquers com el de Caront.^[7]

Referències

↑ Rerum Britannicarum Medii Ævi Scriptores, Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages, 1874, p. 278–.
↑ ORDINACIONS DELS BARQUERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA DURANT EL SEGLE XV.Margarida Tintó.
↑ DCVB: Quinal.
↑ DCVB: Braga.
↑ Lillian Ray Martin. The Art and Archaeology of Venetian Ships and Boats. Texas A&M University Press, 2001, p. 71–. ISBN 978-1-58544-098-6.
↑ DCVB: Manuella.
↑ Bernat Metge. 'The Dream' of Bernat Metge / Del Somni d'en Bernat Metge. John Benjamins Publishing Company, 3 maig 2013, p. 111–. ISBN 978-90-272-7188-4.

Vegeu també

Perxador

[1] Rerum Britannicarum Medii Ævi Scriptores, Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages, 1874, p. 278–.

[2] ORDINACIONS DELS BARQUERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA DURANT EL SEGLE XV.Margarida Tintó.

[moll01-3] DCVB: Quinal.

[moll02-4] DCVB: Braga.

[Martin2001-5] Lillian Ray Martin. The Art and Archaeology of Venetian Ships and Boats. Texas A&M University Press, 2001, p. 71–. ISBN 978-1-58544-098-6.

[moll04-6] DCVB: Manuella.

[Metge2013-7] Bernat Metge. 'The Dream' of Bernat Metge / Del Somni d'en Bernat Metge. John Benjamins Publishing Company, 3 maig 2013, p. 111–. ISBN 978-90-272-7188-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Barquer

Tipus d'ocupació	ocupació