Guerra de l'Iran de 2026

Guerra de l'Iran de 2026

crisi de l'Orient Mitjà (2023-actualitat) i Iran–Israel conflict (en)
Tipus	operació militar, ofensiva aèria, guerra i conflictes armats i crim d'agressió
Data	2026
Lloc	Teheran, Qom, Kermansah, Esfahan, Karaj, Buixehr, Minab, Estats Units (EUA), Israel, Iran i Rayy
Estat	Iran
Objectiu	Iran
Morts	4.859 1.444 (Iran) 15 (Israel) 13 (Estats Units) 687 (Líban)
Ferits	12.000
Mèdia
Cronologia
← guerra Iran-Israel

La guerra de l'Iran va començar el 28 de febrer de 2026 amb diversos atacs d'Israel i dels Estats Units d'Amèrica contra l'Iran, que havien reunit una vasta flota d'avions de combat i vaixells de guerra a la regió en les setmanes prèvies, significant la mobilització militar més gran dels EUA a la regió des de la Invasió de l'Iraq de 2003. A l'inici de la guerra va ser assassinat el líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, així com el ministre de defensa i altres responsables iranians.

L'exèrcit dels EUA la va anomenar «Operació Fúria Èpica» i les Forces de Defensa d'Israel la va anomenar «Operació Lleó Rugent», mentre que l'Iran va anomenar la resposta «Promesa Veritable 4».

Antecedents

Després d'una carta del president Donald Trump al líder suprem Ali Khamenei, el 12 d'abril de 2025, l'Iran i els Estats Units d'Amèrica van iniciar una sèrie de negociacions destinades a arribar a un acord sobre el programa nuclear de l'Iran. Trump va establir un termini de dos mesos per arribar a un acord, i quan el termini va concloure sense un acord, Israel va atacar l'Iran desencadenant una guerra entre els dos països, a la que es van unir breument els EUA.

Una greu crisi econòmica va provocar protestes a tot el país al gener i la repressió va provocar milers de manifestants morts, als qui Trump va prometre que ajudaria.

Atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran

Primera setmana (28 de febrer al 6 de març)

Atacs nord-americans en les 100 primeres hores de conflicte

Diversos edificis del complex presidencial de Teheran van ser atacats conjuntament pels EUA i Israel el 28 de febrer a les 9:27 hora local. També van haver atacs a les ciutats de Kermanshah, Qom, Tabriz, Isfahan, Ilam i Karaj, així com a la província de Lorestan, en una operació preventiva destinada a desmantellar la infraestructura militar i de míssils de l'Iran. El líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, el ministre de defensa Aziz Nasirzadeh, el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkhani, i Abdolrahim Mousavi, Cap de l'Estat Major de les Forces Armades de l'Iran i Mohammad Pakpour, comandant en cap de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI) van morir durant l'atac, entre d'altres dirigents iranians. També van ser matat la filla, el gendre, la nora i la neta del líder suprem, segon els mitjans de communicació iranians.

Israel va desplegar en secret forces d'elit a l'Azerbaidjan, va operar una estació de proveïment de combustible d'avions de combat a Somalilàndia, va desplegar una unitat de defensa aèria als Emirats Àrabs Units i va operar dues bases clandestines a l'Iraq durant la guerra contra l'Iran.

La Força Aèria Israeliana va dir que havia atacat 500 objectius militars a l'Iran occidental i central, incloses les defenses aèries i els llançamíssils, utilitzant uns 200 avions de combat, en la sortida de combat més gran de la seva història. Els vaixells navals iranians també van ser atacats. Israel va dir més tard que els seus atacs inicials van utilitzar més de 1.200 bombes en 24 hores. Un funcionari nord-americà va dir que dotzenes d'atacs nord-americans van ser duts a terme per avions establerts a l'Orient Mitjà i d'un o més portaavions.

Els atacs es van ajuntar amb ciberatacs a la infraestructura, els mitjans de comunicació i les aplicacions telefòniques iranianes, inclosa l'aplicació d'oració del calendari de BadeSaba, amb missatges que demanaven als iranians que s'aixequessin contra el seu govern. Els ciberatacs van donar lloc a una apagada gairebé total d'Internet a l'Iran, que va durar més de 60 hores, amb connectivitat que va caure fins a un 1% dels nivells normals, interrompent les comunicacions governamentals, els mitjans de comunicació estatals i els serveis públics. Des de llavors, l'Iran ha restringit l'accés a Internet a la seva gent, que permet l'accés només als usuaris aprovats pel govern.

Els oficials militars israelians van dir que la planificació durant mesos va precedir als seus atacs, cosa que els permet identificar els seus objectius, aconseguir "sorpresa tàctica", i obtenir el suport dels Estats Units. Atacar durant el matí, en lloc de la nit, que va ser quan es van produir la majoria dels atacs anteriors d'Israel contra l'Iran, va afegir l'element sorpresa.

A les 14.30 (EST) el 28 de febrer, Donald Trump va publicar una declaració de vídeo de vuit minuts sobre Truth Social, dient que el propòsit de les vagues dels Estats Units a l'Iran era un canvi de règim efectiu. Trump va dir que les "activitats de fixació de tarifes" de l'Iran posaven en perill els Estats Units i els seus aliats. Va citar la crisi d'ostatges de l'Iran, el suport a proxies com Hamàs i Hezbol·là, i els seus assassinats de manifestants. Trump va citar a l'Iran anomenant "Mort als Estats Units" i la seva història d'atacar civils i soldats nord-americans com a prova de la intenció de l'Iran contra els Estats Units. Trump i Benjamin Netanyahu van advertir de la potencial amenaça de les armes nuclears a l'Iran i van demanar al poble iranià que derroqués el seu govern. The Times of Israel va informar que el ministre de Defensa Israel Katz va qualificar els atacs com un "atac preventiu" destinat a "eliminar les amenaces a l'Estat d'Israel". Iran va rebutjar les afirmacions que pretenia atacar els Estats Units, citant la postura agressiva de les forces armades dels Estats Units com a prova.

Per evitar més atacs iranians, G3 va decidir recolzar, si calgués, "mesures defensives militars proporcionades" contra drons i míssils balístics, assenyalant el potencial d'implicació directa. El primer ministre britànic Keir Starmer va dir que els Estats Units poden utilitzar les bases britàniques per a atacs "defensius" contra l'Iran i va revelar que els ucraïnesos i altres especialistes ajudarien als esforços del Golf a frustrar atacs amb drons iranians. La Cable News Network (CNN) va informar que el príncep hereu saudita Salman, amb el suport dels Estats Units, va prometre emprar la força militar contra noves incursions iranianes, anomenant els atacs iranians "covards" a causa del tancament de l'espai aeri saudita als atacants nord-americans i israelians.

L'1 de març, Trump va anunciar que els Estats Units havien acceptat una proposta iraniana per continuar les negociacions. Trump va dir més tard que les operacions dels Estats Units s'havien de completar en un horari de quatre setmanes en una entrevista amb el Daily Mail. No obstant això, Ali Larijani va descartar posteriorment les converses.

Els Estats Units i Israel van atacar la instal·lació nuclear de Natanz i els mitjans de comunicació iranians van informar de danys als hospitals de Khatam-al-Anbia i Gandhi. Un incident de foc amistós va tenir lloc quan el pilot d'un F/A-18 de la Força Aèria de Kuwait va abatre tres caces F-15E dels Estats Units.

El 3 de març, els atacs dels Estats Units i Israel van destruir la seu del Consell de Seguretat Nacional Suprem, l'edifici del Consell de Discerniment de convencia a Teheran, i el que els funcionaris israelians van descriure com una instal·lació d'armes nuclears subterrànies anomenada Min Zadai. La proximitat d'aquests atacs a la central nuclear de Bushehr va portar a l'agència russa Rosatom a suspendre la construcció de noves unitats i evacuar personal no essencial a causa d'una pèrdua de comunicació amb els funcionaris iranians. Els oficials estatunidencs van dir que les forces estatunidenques van danyar greument les capacitats navals de l'Iran, principalment al Golf d'Oman, on diversos vaixells de guerra iranians han estat destruïts i les bases clau han estat colpejades. Les restes d'un atac aeri van danyar el Palau de Golestan, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, fent que la UNESCO emetés una declaració que perjudicava la propietat de la UNESCO en contra del dret internacional.

El Channel 12 també va informar d'atacs de Qatar. El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar, Majed al-Ansari, va negar l'acusació que Qatar s'havia unit a la "campanya dirigida a l'Iran". Un general de l'IRGC va advertir que afectaria tots els centres econòmics de l'Orient Mitjà, i Abbas Araghchi va dir que qualsevol participació militar europea defensiva seria considerada un acte de guerra.

El 4 de març, el secretari d'estat dels Estats Units, Marco Rubio, va anunciar que els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran augmentarien la seva intensitat. Els atacs d'Israel van abatre Rahman Moqaddam, cap de la divisió d'operacions especials de l'EGRI i van colpejar el quarter general de Basij. Mojtaba Khamenei va sobreviure a un atac aeri. Les FDI van anunciar que un F-35I Adir va abatre un avió de combat iranià de fabricació russa Iàkovlev Iak-130 sobre Teheran, la primera vegada que un F-35 ha abatut un avió de combat tripulat en combat aire-aire i la primera vegada que la Força Aèria Israeliana va abatre un avió des de 1985.

Moment de l'actac a l'IRIS Dena

Una fragata de l'Armada iraniana, IRIS Dena, va ser enfonsada a l'oceà Índic pel submarí de l'Armada dels Estats Units USS Charlotte, a unes 40 milles nàutiques (74 km) al sud de Galle, Sri Lanka. El vaixell tornava a l'Iran després de la seva participació en la International Fleet Review 2026 i en l'Exercici multilateral de MILN a Visakhapatnam, Índia. L'exercici requeria que els vaixells participants no portessin munició, i els Estats Units probablement sabien que el Dena era indefens, ja que també enviava un avió de patrulla marítima per participar. Va ser el primer vaixell enfonsat per un submarí en combat actiu des de la Guerra de les Malvines, i el primer per un submarí americà des de la Segona Guerra Mundial. Segons l'exèrcit iranià, 104 iranians van morir i 32 van resultar ferits per aquest atac.

Trump va dir el 6 de març que "no hi ha límits de temps" sobre la durada de la guerra, i Hegseth va declarar que la guerra "només acaba de començar". El petrolier iranià IRIS Bushehr va ser internat per l'Armada de Sri Lanka, marcant la primera instància d'un vaixell de guerra que va ser internat en un país neutral des de la Segona Guerra Mundial.

Segona setmana (7 al 13 de març)

Atac a l'IRIS Shahid Soleimani l'11 de març

El 7 de març, els Estats Units van enviar un tercer portaavions, el USS George H. W. Bush, a l'Orient Mitjà. El portaavions britànic HMS Prince of Wales va ser posat en disposició avançada per defensar els interessos britànics a la regió. Al mateix dia, els míssils balístics van ser disparats des de Bahrain cap a l'Iran, probablement per les forces estatunidenques.

El 8 de març, el Comandament Central dels Estats Units va publicar un missatge sobre X en persa i àrab que "insta enèrgicament els civils de l'Iran a quedar-se a casa" i al·legant que "el règim iranià està posant en perill conscientment vides innocents mitjançant l'ús d'àrees civils molt poblades per dur a terme operacions militars, incloent el llançament de drons d'atac unidireccional i míssils balístics".

Els atacs aeris israelians van afectar algunes de les instal·lacions d'emmagatzematge de petroli de l'Iran, matant a quatre persones. Els atacs en dipòsits de combustible prop de Teheran van causar un "riu de foc" que va abocar al llarg dels carrers de l'àrea circumdant, i la ciutat es va veure embolicada en un núvol de fum negre espès, causant la pluja negra àcida tòxica que cau a l'àrea circumdant. Les autoritats iranianes van aconsellar als residents que es quedessin a l'interior, que portessin màscares quan estiguessin a l'exterior i que conservessin aliments i combustible.

Trump va afirmar que "la guerra és molt completa, gairebé molt", després de parlar amb el president rus Vladímir Putin, i va dir que "ja vam guanyar la guerra de moltes maneres". A més, va afirmar que l'Estret d'Ormuz era obert, però també va expressar el seu interès a prendre el control de l'Iran. Trump més tard va reprendre alguns dels seus comentaris durant una conferència de premsa celebrada més tard aquest dia, donant suport al secretari de Defensa Pete Hegseth en afirmar que la guerra era només l'"inici de la construcció d'un nou país" i que acabaria "aviat". No obstant això, Trump també va dir que els EUA tindran el "dia més intens" dels atacs de dimarts. Després del suport del president sirià Ahmed aix Xar'a a l'objectiu del Líban de desarmar Hezbol·là, el grup es va dirigir a la ciutat d'Inkhil a Síria. Al voltant d'una dotzena de bombarders B1-B van arribar a bases a Europa. Cinc van aterrar a la base de la Força Aèria Reial de Fairford, Regne Unit, unint-se a tres bombarders B-52, mentre que altres tres van ser redirigits a la Base Aèria de Ramstein, Alemanya.

Asadollah Badfar, comandant de les forces paramilitars Basij, i Esmail Dehghan, comandant superior de la Força Aeroespacial de l'EGRI van morir en atacs aeris el 10 de març de 2026. L'embussament GPS d'origen incert ha interromput la navegació de vaixells prop de l'Estret d'Ormuz, la qual cosa pot provocar accidents desastrosos per als petroliers. El Departament d'Estat dels Estats Units va designar la branca dels Germans Musulmans al Sudan com una organització terrorista a causa del seu nexe amb l'Eix de la Resistència. Els membres de la seva milícia van lluitar al costat de l'IRGC a causa dels contactes establerts amb el Batalló d'Al-Bara ibn Malik durant la intervenció iraniana al Sudan. Al mateix dia, un comandant sènior de l'IRGC va declarar que l'Iran només disparava míssils amb càrregues útils de 1.000 kg o més. L'AFP va informar que els atacs de l'Iran eren els més intensos i pesats des de l'inici de la guerra. Això mostra un canvi en les tàctiques de saturació de les defenses aèries a atacs de penetració d'alt impacte.

L'almirall estatunidenc Brad Cooper va informar que la taxa de llançament de míssils balístics de l'Iran va caure un 90% des del primer dia de la guerra i la seva taxa de llançament de drons va caure un 83%. L'analista de defensa AJ Jaff va informar que la taxa de llançament de míssils va caure 92% (480 a 40) i la taxa de llançament de drons va caure 92% (720 a 60). L'11 de març, el B-1 i tres bombarders B-52 nord-americans van ser desplegats a RAF Fairford al Regne Unit, on les fotografies de llarg abast mostraven bombes preparades per a la càrrega. Això va seguir a la declaració del secretari de guerra dels Estats Units Pete Hegseth que era el "dia més intens d'atacs dins de l'Iran", encara que els objectius de la missió encara són desconeguts.

Una branca del Banc Sepah a Teheran va ser colpejada per un atac, el que va portar a l'IRGC a advertir que en el futur, podrien prendre represàlies atacant bancs estatunidencs o israelians a la regió. L'Iran va colpejar Stryker, una companyia de subministraments mèdics amb seu als Estats Units amb un ciberatac. El 12 de març, UNICEF va informar que més de 1.100 nens van resultar ferits o morts (200 van morir a l'Iran, 91 al Líban, 4 a Israel i 1 a Kuwait), centenars de milers de desplaçats, i milions de persones van ser incapaces d'assistir a les escoles de la violència de la guerra des que va començar. També va assenyalar que aquests números probablement augmentaran.

El viceministre d'intel·ligència iranià Akbar Ghaffari va morir en un atac aeri. Un atac iranià va calar foc a dos petroliers enfront de la costa iraquiana, matant a una persona i provocant a l'Iraq que suspengués totes les operacions de la terminal petroliera. L'edifici històric de l'Imperi Safàvida de Rashk-e Jenan, també conegut com el Palau Rashk, va ser destruït per atacs directes entre els Estats Units i Israel. Molts dels edificis i monuments afectats van ser protegits legalment per l'Escut Blau Internacional, que va qualificar aquests llocs de delicte de guerra.

El 13 de març de 2026, la Força Aèria dels Estats Units va dur a terme un gran bombardeig a l'illa de Kharg, un centre clau d'exportació de petroli iranià a l'estret d'Ormuz. Els atacs van tenir com a objectiu més de 90 llocs militars iranians, però van salvar la infraestructura de petroli i gas. També el 13 de març, per ajudar a fer front als costos econòmics de la guerra, els Estats Units van aixecar temporalment les restriccions a la venda de petroli rus. No obstant això, els preus del petroli a penes s'han vist afectats per això. Israel va atacar diversos punts de control de l'IRGC a l'Iran. Segons Reuters, Israel va atacar els punts de control després de rebre consells dels informants sobre el terreny. Reuters també va informar que Israel havia atacat posicions del Basij utilitzades per suprimir les protestes iranianes.

Tercera setmana (14 al 20 de març)

El 14 de març, segons el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), es van aconseguir al voltant de 90 objectius militars, mentre que la infraestructura petroliera de l'illa no va ser objectiu. El comandant de seguretat Kataeb Hezbollah Abu Ali al-Askari va morir en un atac aeri a Bagdad, segons el grup.

El 16 de març, tant la Xina com les nacions de l'OTAN alineades als Estats Units a Europa van rebutjar la crida de Trump per proporcionar suport militar per reobrir l'Estret d'Ormuz. Trump va refusar als seus aliats de l'OTAN, anomenant la seva decisió un "error molt ximple".

El 17 de març, Trump va fer una declaració sobre la Veritat Social renunciant a l'ajuda de l'OTAN, i inesperadament, aliats dels Estats Units a l'Indo-Pacífic, és a dir, Japó, Corea del Sud i Austràlia, per negar-se a unir-se als atacs liderats pels Estats Units contra l'Iran durant la guerra. En la mateixa declaració, Trump va declarar que els Estats Units "no necessiten l'ajuda de ningú" pel que fa a la guerra. Al mateix dia Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, considerat un dels dirigents més influents després de Khamenei, va morir en un atac israelià a prop de Teheran, i el mateix dia també fou mort Gholamreza Soleimani, comandant dels Basij.

El 18 de març, en una escalada important, Israel va colpejar el camp de gas natural de South Pars al Golf Pèrsic i les seves refineries veïnes a l'Iran amb la coordinació dels Estats Units. El mateix dia, Israel va dir que havia matat el ministre d'intel·ligència iranià Esmaeil Khatib en un atac aeri nocturn. Pezeshkian va confirmar l'assassinat de Khatib el mateix dia.

El 19 de març, un F-35 dels Estats Units va fer un aterratge d'emergència després d'un sospitós impacte de les forces iranianes. Els Estats Units van començar una campanya aèria contra vaixells i drons iranians a l'Estret d'Ormuz com a part d'un esforç per reobrir-lo a la navegació internacional.

Ali-Mohammad Naeini, portaveu de'EGRI, Esmail Ahmadi, adjunt d'intel·ligència de Basij i Mehdi Rostami Shomastan, alt comandament del Ministeri d'Intel·ligència— van morir en atacs israelians el 20 de març de 2026.

Quarta setmana (21 al 27 de març)

El 21 de març, l'almirall Brad Cooper va dir que l'exèrcit dels Estats Units havia atacat fins ara més de 8.000 objectius militars iranians, inclosos 130 vaixells. Els Estats Units van dur a terme atacs a la instal·lació nuclear de Natanz utilitzant bombes antibúnquers per atacar el lloc. Rússia va condemnar els atacs a Natanz com una "violació flagrant del dret internacional", mentre que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica va instar a la restricció militar "per evitar qualsevol risc d'accident nuclear".

Trump va emetre un ultimàtum a l'Iran, amenaçant de colpejar les seves centrals elèctriques, tret que obrís l'Estret d'Ormuz en 48 hores. L'Iran es va duplicar, amenaçant de tancar "completament" l'Estret d'Ormuz i atacar infraestructures vitals a tota la regió, com l'energia i les instal·lacions de dessalinització crítiques per a l'aigua potable. La figura de l'oposició iraniana i l'expríncep hereu Reza Pahlavi va demanar a Trump i Netanyahu que es dirigissin a l'exèrcit mentre estalviaven infraestructura civil que "els iranians necessitaran reconstruir el nostre país". A mitjà termini, Trump va anunciar que posposava els atacs contra les centrals elèctriques iranianes durant cinc dies, i va dir que els Estats Units estaven negociant amb l'Iran per posar fi a la guerra. L'Iran va negar les converses que mai van tenir lloc o tenien lloc i va qualificar al president d'"enganyós". l'Iran va rebutjar el pla de pau de 15 punts presentat pels Estats Units. L'Iran va afirmar que el Líban ha de ser inclòs com a part d'un acord d'alto el foc, condicionant així un alto el foc a la fi de la guerra del Líban de 2026 contra Hezbol·là.

Un atac dels Estats Units a la base militar d'Habbaniya, que acull unitats de les Forces de Mobilització Populars, a la governació d'Al-Anbar va matar set membres de les Forces Armades iraquianes i va ferir altres 13 persones. En resposta, el primer ministre iraquià, Mohammed Shia' al-Sudani, va convocar el cap de personal de l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad. Israel va dir que va matar el comandant naval de l'Iran, Alireza Tangsiri, suposadament com a part d'un esforç per reobrir l'Estret d'Ormuz, que Katz va dir que Tangsiri era "directament responsable" del tancament.

El 27 de març, un dia després que Trump i Hegseth anunciessin la "neutralització" de l'exèrcit iranià, un atac amb míssils i drons iranians a la base aèria del príncep sultà va danyar diversos avions de combustible dels Estats Units i va ferir almenys 15 soldats estatunidencs. Un E-3 Sentry també va ser danyat pel atac. L'analista militar Cedric Leighton va descriure l'atac com "un cop greu a les capacitats de vigilància". Malgrat les pressions per a les converses, el ministre de Defensa israelià Israel Katz va prometre públicament "intensificar i expandir" els atacs israelians a l'Iran. El mateix dia, el complex d'aigua pesant Shahid Khondab a Arak, que en el passat s'ha utilitzat per provar l'enriquiment d'urani, i la planta de producció de groguenc Ardakan a la província de Yazd es va confirmar que havia estat danyada en atacs aeris israelians.

Cinquena setmana (28 de març al 3 d'abril)

El 28 de març, 2.500 marines nord-americans de la 31a Unitat Expedicionària de Marines van arribar a l'Orient Mitjà. Estan destinats a formar part de l'esforç per obrir l'estret d'Ormuz. Al mateix dia, el Comandament Central dels Estats Units va declarar que havia atacat més d'11.000 objectius a l'Iran des del començament de la guerra. Els atacs aeris conjunts entre els Estats Units i Israel van danyar greument diverses instal·lacions residencials i civils, inclosa la Universitat de Ciència i Tecnologia de l'Iran. En resposta, l'Iran va amenaçar d'atacar les universitats israelianes i americanes a tot l'Orient Mitjà. Els atacs aeris també van afectar un dipòsit d'aigua de 10.000 metres cúbics a Haftkel, a la província de Khuzestan.

Un comboi de les Forces de Mobilització Popular iraquianes va ser vist entrant a Khorramxahr, al sud-oest de l'Iran. Alireza Jafari, un soldat d'onze anys, va morir després d'un atac amb drons israelià.

El 30 de març, Trump va dir a Truth Social que si no s'arribava aviat a un acord i l'Estret d'Ormuz es reobria, els Estats Units conclourien la guerra destruint totes les centrals elèctriques de l'Iran, pous de petroli, l'illa de Kharg, i possiblement totes les seves plantes de dessalinització, encara que la viabilitat i el valor estratègic d'algunes de les amenaces de Trump van ser contestades. Els Estats Units van començar a volar bombarders B-52 sobre territori iranià per primera vegada, indicant la seva confiança de la supremacia aèria sobre l'Iran. Els Estats Units van utilitzar bombarders per atacar un dipòsit de municions i una base aèria a Isfahan, causant grans explosions. Els estats aliats dels Estats Units del Golf, com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Kuwait i Bahrain, van pressionar Trump per continuar la guerra fins que hi hagi canvis significatius en el lideratge de l'Iran. La periodista nord-americana Shelly Kittleson va ser segrestada a Bagdad per Kataeb Hezbollah, la facció més forta dins de les PMF, que va exigir que el govern iraquià alliberés diversos membres detinguts del grup.

L'1 d'abril, l'Agència de Notícies Mehr, un mitjà de comunicació semioficial del govern iranià, va informar que l'expert polític i exministre d'Afers Exteriors Kamal Kharazi va resultar greument ferit i la seva dona va morir en un atac aeri que va colpejar la seva casa. Els funcionaris iranians van descriure l'atac com un intent de fer descarrilar la diplomàcia, assenyalant que Kharazi estava supervisant una possible reunió entre els funcionaris iranians i el vicepresident dels Estats Units, JD Vance. Els atacs aeris a l'estratègicament important illa de Hengam, a l'Estret d'Ormuz van causar set ferits. Trump va indicar que ja no estava preocupat per l'urani enriquit de l'Iran enterrat sota terra. Netanyahu va afirmar que els atacs entre els Estats Units i Israel han eliminat la capacitat de l'Iran per produir armes nuclears i míssils balístics, eliminant així "dues amenaces existencials" a Israel. El president iranià Pezeshkian va publicar una carta oberta als ciutadans nord-americans. A finals del dia, Trump va fer un discurs adreçant-se a la nació, en el qual va dir que els atacs han "retallat dràsticament" els sistemes de míssils i drons iranians, i va afegir que els atacs a l'Iran s'intensificaran durant les pròximes dues o tres setmanes per "tornar-los a l'edat de pedra, on pertanyen".

El 2 d'abril, dos atacs dels Estats Units al pont B1 entre Teheran i Karaj, que va ser descrit com el pont més alt de l'Orient Mitjà, van matar vuit persones i van ferir a altres 95, fent que es col·lapsés. En el moment de l'atac, moltes famílies iranianes s'havien reunit als parcs sota el pont per celebrar Sizdah Be-dar. l'Iran va revelar danys importants al centre mèdic del segle passat, l'Institut Pasteur de l'Iran. El secretari de Defensa dels Estats Units, Hegseth, va presumir de "mort i destrucció des del cel durant tot el dia". Les FDI també van anunciar que un dels seus atacs a la zona de Kermansah de l'Iran va matar el cap de míssils balístics iranians, Makram Atimi i diversos comandants de batalló de la unitat central de míssils balístics iranians d'Atimi.

El 3 d'abril, les forces iranianes van abatre un avió de combat F-15E Strike Eagle de la Força Aèria dels Estats Units sobre el país, amb les restes que cauen a la província de Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad a l'Iran, cosa que va provocar una missió de recerca i rescat d'helicòpters estatunidencs. El pilot va ser rescatat aquell mateix dia.

Sisena setmana (4 al 8 d'abril)

Inutilització del pont de Karaj el 2 d'abril

Les forces iranianes i estatunidenques van participar en una cursa per trobar el segon membre de la tripulació. L'aviador va recórrer les muntanyes Zagros i es va amagar en una esquerda de muntanya i va restringir l'ús del seu senyal de balisa d'emergència perquè no fos recollit per l'Iran. Mentre feia un seguiment de l'avió, la CIA va llançar una campanya de desinformació a l'Iran afirmant que l'avió ja havia estat rescatat. L'aviador va enviar un missatge de ràdio curt, dient "Déu és bo". La CIA va utilitzar llavors una tecnologia especial per localitzar l'avió. La CIA també va utilitzar l'anomenat procés de "recuperació assistida no convencional" contactant amb civils disposats a ajudar les forces militars dels Estats Units. Es van utilitzar atacs aeris per mantenir les forces iranianes lluny d'aquesta zona. Els Estats Units van utilitzar una pista d'aterratge agrícola abandonada a 23 km al nord de la ciutat de Shahreza, al sud d'Isfahan, com a base operativa provisional avançada, que va ser operada i protegida pels operadors de la Força Delta, mentre que l'Iran va oferir una recompensa d'aproximadament 60.000 dòlars per a la informació que portava a l'aeròdrom.

Durant l'operació, els avions i drons estatunidencs van proporcionar suport contra foc. Dos helicòpters van ser colpejats pel foc d'armes petites originari dels membres de les tribus, però van romandre operatius. Alguns dels tripulants de l'helicòpter van resultar ferits.

L'Iran va afirmar que va interrompre l'operació de rescat i va abatre molts avions dels Estats Units. Més tard, els Estats Units van anunciar l'operació com un èxit, afirmant que dos avions de transport d'operacions especials MC-130 van ser destruïts deliberadament a la pista d'aterratge abandonada després que arribessin els avions de reemplaçament i volessin l'oficial d'armes rescatat i al voltant d'un centenar de personal. L'Iran va revisar la seva declaració anterior, al·legant que va destruir un avió. Segons un oficial militar dels Estats Units citat per The Daily Telegraph, els avions de reemplaçament eren tres Operacions Especials de la Força Aèria del Comandament De Havilland Canada Dash 8, encara que FlightGlobal creia que els Airbus C295W vistos volant a la zona probablement van dur a terme aquesta missió.

Durant la llum del dia mentre es tancava l'oficial d'armes, els comandos dels Estats Units van disparar armes per mantenir les forces iranianes lluny del lloc de rescat, però no van participar en un tiroteig. Els avions d'atac dels Estats Units també van llançar bombes sobre els combois iranians que s'acostaven per mantenir-los allunyats de la zona, i es van dedicar a la guerra electrònica. Iran va informar que havia abatut un dron sobre Isfahan.

L'oficial d'armes va ser rescatat amb èxit amb ferides menors. Els Estats Units i diversos informes van declarar que no hi havia soldats nord-americans morts durant l'operació.

El president nord-americà, Donald Trump, va declarar més tard que la missió de rescat havia involucrat 155 avions nord-americans, incloent quatre bombarders, 64 caces, 48 petroliers de repostatge, 13 avions de rescat juntament amb altres avions.

El 4 d'abril, la Universitat Shahid Beheshti de Teheran va ser colpejada per atacs aeris, fent que el nombre total d'universitats caigués en més de 30, segons el ministre iranià de Ciència. al mateix dia, es van informar d'explosions en un edifici auxiliar de la central nuclear de Bushehr, així com a la zona petroquímica especial de Mahshahr, a Mahshahr, Iran. Els atacs aeris a Mahshahr van matar almenys cinc persones i van ferir 170 més.

El 6 d'abril, Israel i els Estats Units d'Amèrica van intensificar els atacs a l'interior de l'Iran, amb operacions d'alt valor estratègic, causant desenes de morts, entre ells la de Majid Jademi, cap d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària iraniana en un atac a Teheran, i la destrucció d'infraestructures civils. El president Trump va donar ultimàtums a l'Iran per reobrir l'estret d'Ormuz, amb amenaces d'atacs massius mentre alguns països del Golf consideraren respostes militars conjuntes i altres opten per la diplomàcia, amb propostes de pau del Pakistan sense resultats. El mateix dia, abans de la data límit de Trump per dirigir-se a la infraestructura iraniana, Israel va dur a terme atacs a la instal·lació Petroquímica de South Pars a Asaluyeh, Iran. La Força Aèria Israeliana va afirmar que "el 85% de les exportacions petroquímiques de l'Iran" ja s'havien retirat de la xarxa.

El 7 d'abril, la sinagoga Rafi'-Nia al centre de Teheran va ser destruïda en un atac aeri. Israel va dir que l'edifici va ser destruït a causa de danys col·laterals i que mai va ser destinat a ser l'objectiu directe de l'atac aeri. El mateix dia, les forces estatunidenques van començar els atacs a l'illa de Kharg. En resposta, l'Iran va dir que la seva restricció a l'hora de dirigir la infraestructura petroliera a la regió ja no s'aplicaria. Trump va publicar a la revista Truth Social que "tota una civilització morirà aquesta nit, mai més per tornar a ser portada", causant la preocupació internacional que Trump utilitzaria armes nuclears.

Resposta de l'Iran

Primera setmana (28 de febrer al 6 de març)

Després de l'inici dels atacs, Israel va declarar l'estat d'emergència, citant l'expectativa d'una represàlia iraniana, i va advertir als seus ciutadans que romanguessin en àrees protegides. Israel va cridar 20.000 reservistes, a més dels 50.000 que ja estaven de servei. El Ministeri de Salut d'Israel va traslladar les seves operacions hospitalàries a subterrans. Israel va advertir als civils iranians que residien prop de les indústries militars i les infraestructures que evacuessin immediatament.

L'Iran va atacar objectius israelians a Tel-Aviv i Haifa, així com a diversos països de tota la regió del Golf Pèrsic. Entre els objectius principals hi havia la capital de Bahrain al-Manama, l'Aeroport internacional de Kuwait, la capital dels Emirats Àrabs Units, Abu Dhabi, Riad i la província oriental de l'Aràbia Saudita, i l'Aeroport internacional d'Erbil i el consolat general dels Estats Units a Erbil, a la regió del Kurdistan de l'Iraq.

L'Iran va informar que va atacar les bases estatunidenques de la base aèria d'al Udeid a Qatar, la base aèria d'Ali Al Salem a Kuwait, la base aèria d'al Dhafra als Emirats Àrabs Units i la seu de la Cinquena Flota de l'Armada dels Estats Units a Bahrain. Fonts locals van dir que l'Iran va utilitzar drons Shahed, que són una de les armes més fetes servir per l'Iran i els seus voltants, incloent-hi Hamàs i Hezbol·là. L'1 o 2 de març, l'Iran va atacar les bases de radar dels sistemes de defensa de míssils THAAD dels Estats Units a Jordània, els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita, destruint almenys un d'ells.

El màxim funcionari de seguretat de l'Iran, Ali Larijani, va anunciar el Consell de Lideratge Interí l'1 de març i va acusar els Estats Units i Israel d'intentar desmantellar l'Iran. Va advertir als "grups secessionistes" de greus conseqüències si prenen mesures. Trump va transmetre a NBC News que "una gran quantitat de lideratge" a l'Iran havia estat assassinat. Israel va llançar una nova onada d'atacs contra objectius iranians. L'Iran va llançar míssils i drons a Bahrain, Israel, Jordània, Kuwait, Qatar, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. El Regne Unit va informar inicialment que hi havia atacs contra Xipre, però més tard va confirmar que no n'hi havia. Dos petroliers, el Skylight de la República de Palau i el MKD VYOM de les Illes Marshall, van ser atacats a la costa d'Oman. El transport a través de l'estret d'Ormuz es va aturar, amb 150 vaixells de càrrega, inclosos molts petroliers, estancats.

El 6 de març Masoud Pezeshkian va demanar disculpes als països veïns del Golf prometent no atacar-los, tret que ataquessin a l'Iran, tanmateix aquell mateix dia l'Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain i els Emirats Àrabs Units van patir nous atacs amb drons i míssils.

Després que els Estats Units enfonsessin 16 vaixells minadors el 10 de març, l'Iran va intensificar els atacs de represàlia contra el subministrament d'energia amb atacs contra sis petroliers estrangers el 10 i 11 de març, arribant a 16 vaixells atacats des de l'inici de la guerra, provocant un augment del preu del petroli, que va superar els 100 dòlars durant la nit tot i que l'Agència Internacional de l'Energia va acordar alliberar un rècord de 400 milions de barrils de petroli de les reserves al mercat mundial.

La intensificació de l'ús de munició rondadora per part de l'Iran contra els països aliats dels EUA al Golf, va facilitar l'entrada d'Ucraïna com a proveïdora de sistemes de contramesures (C-UAS), arribant a acords en matèria de defensa amb l'Aràbia Saudita i Qatar, així com converses amb els EAU.

El 2 de març, l'ambaixada dels Estats Units a Kuwait va ser colpejada i posteriorment tancada indefinidament; no es van reportar víctimes. El petrolier nord-americà Stena Imperative i el petrolier d'Hondures Athe Nova també van ser atacats. Un alt funcionari de l'IRGC, que és assessor del comandant de l'IRGC, va dir que incendiària qualsevol vaixell que ve a través de l'Estret d'Ormuz, i va afegir que cap petroli sortiria de la zona. Qatar va abatre dos bombarders Sukhoi Su-24 iranians, convertint-se en la primera nació a abatre un avió iranià en el conflicte. El Ministeri de Defensa de Qatar va anunciar que la ciutat industrial de Ras Laffan i l'àrea industrial de Mesaieed van ser colpejats per dos drons iranians. El 6 de març, es va informar que segons l'anàlisi d'imatges de satèl·lit tant per Bloomberg com per l'Institut de Recerca de l'Economia de l'Energia i la Societat de Tòquio, Ras Laffan, la principal instal·lació de gas a Qatar, semblava no haver estat danyada abans del "tancament sense precedents" que va enviar preus de combustible més alts.

L'estació de la Royal Air Force a Akrotiri, a Xipre, va ser atacada per un dron al voltant de la mitjanit hora local, amb un causant danys menors. Una altra atac contra Xipre va portar Grècia a anunciar que desplegarien fragates i F-16 per defensar Xipre de qualsevol altra atac per part de l'Iran. Més tard, el general de l'IRGC, Sardar Jabbari, va comentar que hi havia una presència estatunidenca a l'illa de Xipre i que l'Iran planejava atacar l'illa "amb tanta intensitat que els nord-americans es veuran obligats a marxar". El grup militant pro-Iran Guardians de la Brigada de Sang va reclamar la responsabilitat dels atacs a la Base de Victòria dels Estats Units prop de l'Aeroport Internacional de Bagdad i Arbela, al Kurdistan Iraquià. La Resistència Islàmica a l'Iraq va reclamar la responsabilitat de més de 23 atacs amb drons contra actius nord-americans a Arbela.

L'Iran va llançar atacs contra la base aèria d'al Udeid, així com la instal·lació de refinament de petroli Ras Tanura d'Aramco. Els Estats Units van ordenar l'evacuació de treballadors no essencials a Xipre en previsió de les atacs iranianes i van emetre un avís de viatge per al país. Un míssil balístic llançat des del territori iranià va ser interceptat pels sistemes integrats de defensa aèria de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) quan va entrar a l'espai aeri de Turquia, marcant una escalada significativa en el conflicte regional. Turquia va afirmar el seu dret a l'autodefensa després que el míssil aterrés a Dörtyol, la província de Hatay.

La fragata Cristóbal Colón, enviada per Espaya per protegir Xipre

El govern de l'Azerbaidjan va dir el 5 de març que dos drons de l'Iran van atacar l'exclavament de Nakhtxivan de l'Azerbaidjan danyant un aeroport i ferint dos civils. Keir Starmer va confirmar que les bases del Regne Unit a Xipre s'utilitzarien per defensar l'espai aeri de Jordània dels drons iranians, mentre que Itàlia, els Països Baixos i Espanya van confirmar que enviarien vaixells de guerra per defensar Xipre. Irlanda va declarar que estarien disposats a protegir Xipre i unir-se a la coalició de defensa europea que s'havia mobilitzat al voltant de l'illa si ho demanaven.

E 7 de març, Pezeskhian va dir als periodistes que l'Iran deixaria d'atacar veïns a partir del 7 de març tret que s'originés un atac a partir d'aquí. Malgrat això, l'aeroport internacional de Dubai va ser atacat més tard per drons iranians. NDTV va informar que després de les hostilitats d'una setmana, l'Iran només podria tenir al voltant de mil míssils balístics.

Segona setmana (7 al 13 de març)

El 8 de març, el segon fill de Khamenei, Mojtaba, va ser designat com el nou líder suprem de l'Iran.

Kuwait va informar que dos dels seus oficials van morir mentre feien tasques. L'agència de defensa civil saudita va dir que un atac contra un compost d'Al-Kharj va matar dues persones i va ferir altres 12. El Comandament Central dels Estats Units va anunciar la mort d'un setè membre del servei dels Estats Units d'un atac iranià.

El Ministeri de Defensa del Regne Unit va confirmar que les seves forces havien interceptat un dron iranià dirigit cap a l'Iraq. A més, el Ministeri va declarar la seva intenció d'enviar un helicòpter Merlin a la regió per ajudar a detectar futures amenaces aèries.

El 9 de març, l'OTAN va confirmar la intercepció d'un segon míssil balístic sobre l'espai aeri turc, estavellant a la zona de Gaziantep. Mentrestant, Turquia va desplegar sis F-16 i sistemes de defensa aèria a la República Turca de Xipre del Nord per garantir la seva seguretat.

Sis soldats francesos van resultar ferits en un atac d'un dron a una base a Mala Qara, Kurdistan iraquià. El president francès Emmanuel Macron va anunciar el 13 de març que un soldat francès va morir en l'atac. Al mateix dia l'Iran va anunciar una ofensiva coordinada per la Marina de l'IRGC, l'Exèrcit iranià i Hezbol·là contra les bases d'Israel i els Estats Units. Israel va informar que 58 persones han estat hospitalitzades a causa de lesions després d'un atac amb míssils. L'Iran va tornar a atacar els països del Golf amb míssils i drons, fent que els preus del petroli augmentessin. Bahrain va informar d'atacs a tancs de combustible. Dues persones van resultar ferides quan un "dron hostil" va colpejar un edifici residencial a Kuwait. Les autoritats kuwaitianes també van declarar que l'equip de defensa i el principal aeroport internacional del país van ser atacats, i es va informar que sis línies d'energia havien sortit del servei. L'AFP va informar que es van escoltar explosions al centre de Dubai. Al mateix temps, l'Agència Britànica d'Operacions de Comerç Marítim va dir que un vaixell portacontenidors va ser atacat 35 milles nàutiques al nord de Jebel Ali als Emirats Àrabs Units. Segons l'àrab Al Jazeera, les sirenes van sortir a totes les ciutats de Jordània. Per tercera vegada a la guerra, els míssils balístics van entrar a l'espai aeri turc i van ser interceptats, amb explosions escoltades a la proximitat de la ciutat d'Adana, així com sirenes de la base aèria d'Incirlik.

Tercera setmana (14 al 20 de març)

Els dos primers pisos de l'Hotel Royal Tulip Al Rasheed a la Zona Verda de Bagdad van ser afectats per un dron mentre allotjava una delegació de la Unió Europea i l'Aràbia Saudita. L'atac no va ser reclamat per ningú; no obstant això, a causa de la proximitat d'un atac similar que havia ocorregut 48 hores abans a l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, hi havia sospites de ser un atac iranià.

El 17 de març, en resposta, de la mort d'Ali Larijani i Gholamreza Soleimani l'Iran va llançar un bombardeig de míssils que va matar dos civils israelians a Ramat Gan.

El 18 de març, l'Iran va atacar la planta de producció de GNL més gran del món a Qatar. Trump va afirmar que no era conscient de l'atac dels Pars del Sud, va prometre que no hi hauria més atacs israelians a la infraestructura petroliera iraniana, i va amenaçar l'Iran de no continuar atacant la infraestructura energètica de Qatar. Una perruqueria a Beit Awwa va ser colpejat per un projectil, matant a quatre dones i ferint a sis, i les autoritats israelianes van declarar que era més probable que es tractés de municions de dispersió i les autoritats palestines van dir que era un interceptor israelià errant.

El 19 de març, una refineria del Grup BAZAN a Haifa va ser colpejada durant un atac de míssils iranians més ampli a la zona com a represàlia pels atacs israelians a les instal·lacions de gas de South Pars. Netanyahu va insistir que "no es pot fer una revolució des de l'aire" i que "hi ha d'haver un component de terra - no compartiré amb vosaltres totes les opcions", cosa que implica que hi havia un potencial per a operacions d'assalt limitat que involucraven soldats a terra a l'Iran.

Quarta setmana (21 al 27 de març)

Resultats de l'impacte d'un míssil iranià a Tel Aviv en març de 2026.

En resposta de l'atac del dia 21, l'Iran va colpejar la ciutat sud-israeliana de Dimona, ferint almenys 78 persones. Iran va dir que es dirigia al Centre de Recerca Nuclear del Nègueb.

Citant funcionaris nord-americans sense nom, la CNN i el Wall Street Journal van informar que l'Iran va intentar sense èxit atacar la base militar conjunta entre els Estats Units i el Regne Unit a Diego Garcia, a les illes Chagos, al Territori Britànic de l'oceà Índic. L'informe va dir que un dels míssils es va trencar a mitjan vol, mentre que un altre va ser interceptat per un míssil de defensa aèria RIM-161 llançat per un vaixell de guerra dels Estats Units. Israel va dir que l'Iran va utilitzar un míssil balístic intercontinental de dues etapes per atacar l'illa. L'Iran va negar llançar míssils cap a Diego Garcia, dient que era un atac de bandera falsa israeliana. No s'han presentat proves que els presumptes míssils iranians s'acostessin a Diego García o que un fos interceptat.

El 24 de març, Israel o els seus aliats van abatre un míssil iranià que travessava el Líban a gran altitud, segons l'exèrcit libanès, que també va confirmar que el míssil no era dirigit al Líban. Aquesta va ser la primera vegada durant el conflicte actual, quan es va produir un abatiment d'un míssil iranià sobre territori libanès.

Els mitjans de comunicació estatals iranians van amenaçar que l'Iran pogués apoderar-se del territori bahreinès i emirati si els Estats Units "fabriquen qualsevol error", mentre assenyalaven la seva disposició a obrir un nou front al Iemen, tancant el Bab el-Màndeb amb els houthis.

Cinquena setmana (28 de març al 3 d'abril)

El 29 de març, Trump va declarar que preferiria "prendre el petroli a l'Iran". Va proposar prendre el centre d'exportació de petroli de l'Iran, l'illa de Kharg, al·legant que els Estats Units podrien capturar el territori "molt fàcilment", i implicant que els Estats Units podrien ocupar-lo durant algun temps.

El 30 de març, Turquia i l'OTAN van interceptar el quart míssil dirigit cap a territori turc. L'Iran va negar disparar un míssil a Turquia, al·legant que es tractava d'un atac de bandera falsa.

El d'abril, un atac de míssils balístics iranians va danyar una fàbrica israeliana de drons a Pétah Tiqvà.

Sisena setmana (4 al 8 d'abril)

El 4 d'abril, un atac amb míssils iranians va impactar en les proximitats de la seu d'HaKirya de les FDI a Tel Aviv.

Víctimes dels atacs iranians

Des que va començar la guerra el 28 de febrer, el 6 d'abril de 2026 havien mort en atacs amb míssils balístics iranians 18 civils a Israel entre israelians i estrangers, i quatre palestins a Cisjordània.

Alto el foc (8 d'abril - 2 de juny)

El 8 d'abril de 2026 Donald Trump, després de converses amb el primer ministre pakistanès Shehbaz Sharif i el Cap de l'Estat Major de l'exèrcit del Pakistan Asim Munir, va acceptar un alto el foc de dues setmanes i considerar les propostes de negociació de les dues parts. Les negociacions que van dur a terme els equips liderats pel vicepresident dels Estats Units J. D. Vance i el president del Parlament iranià Mohammad-Bagher Ghalibaf el 12 d'abril a Islamabad no van reeixir.

Després de l'anunci de l'alto el foc, la refineria de petroli de l'illa Lavan i les instal·lacions d'exportació de cru de l'illa Sirri van ser colpejades per un "atac enemic". Cap país va reclamar la responsabilitat. En resposta, l'Iran va continuar realitzant atacs amb míssils i drons contra estats àrabs del Golf com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar i Bahrain.

L'11 d'abril, Trump va dir que les forces nord-americanes havien començat a "netejar" l'estret d'Ormuz. L'Iran va afirmar que un vaixell nord-americà en el seu camí cap a l'estret es va tornar enrere després de ser advertit. El Wall Street Journal va informar que diversos destructors de la Marina dels Estats Units van entrar a l'estret per primera vegada des que va començar la guerra. Un funcionari nord-americà ho va descriure com una "operació que es va centrar en la llibertat de navegació a través d'aigües internacionals". Segons els informes, el govern iranià va amenaçar d'atacar els vaixells, acusant els Estats Units d'una violació de l'alto el foc. El Comandament Central dels Estats Units va dir que els vaixells estan participant en la neteja de mines.

El 13 d'abril, després del fracàs de les negociacions a Islamabad, l'armada estatunidenca va establir a les 16:00 un bloqueig militar nord-americà als vaixells que pretenguessin creuar l'estret d'Ormuz procedents de ports iranians, i en les primeres 48 hores nou vaixells van haver de fer marxa enrere. També va dir que l'Armada dels Estats Units aturaria qualsevol vaixell que pagués peatges a l'Iran. No obstant això, el Comandament Central dels Estats Units va aclarir que el bloqueig només s'aplicaria als vaixells que viatgen cap a o des dels ports iranians. L'Armada de l'IRGC va dir que qualsevol vaixell militar que s'apropés a l'estret seria considerat una violació de l'alto el foc i trobaria una "resposta severa". Trump va amenaçar d'atacar qualsevol vaixell d'atac ràpid de la marina de l'IRGC, de manera similar a com els Estats Units van dur a terme atacs contra presumptes traficants de drogues durant l'Operació Llança del Sud.

El 14 d'abril, almenys quatre vaixells vinculats a l'Iran van viatjar a través de l'Estret d'Ormuz, malgrat el bloqueig dels Estats Units, segons les dades públiques de transponedor vistes per BBC Verify. Aquests vaixells es van aturar o es van girar després de la presumpta intercepció de l'Armada dels Estats Units, d'acord amb les empreses de dades de vaixells i el The Sydney Morning Herald. Més tard, aquell mateix dia, un funcionari dels Estats Units va dir que vuit petroliers que navegaven des dels ports iranians havien estat interceptats des de l'inici del bloqueig, afegint que tots els petroliers complien les ordres. Els petroliers que sortien del port de Chabahar van ser contactats per un destructor nord-americà, mentre que els avions de patrulla Boeing P-8 Boeing P-8 Poseidon també van ser utilitzats per interceptar petroliers.

El 16 d'abril, el president de l'Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, va anunciar que 13 petroliers havien estat interceptats per l'Armada dels Estats Units en el seu bloqueig de l'Iran, amb tots els vaixells que complien amb les indicacions dels Estats Units i sense necessitat d'embarcament.

El 17 d'abril, com a resultat de l'alto el foc al Líban, l'Iran va anunciar que es permetria el pas de vaixells comercials a través de l'estret d'Ormuz durant la treva. Malgrat això, el president Trump va dir que el bloqueig dels vaixells que viatgen cap a o des dels ports iranians continuaria. Com a resultat de la decisió dels Estats Units de continuar el seu bloqueig, l'Iran va anunciar que tornaria a imposar restriccions a l'Estret d'Ormuz. Mentrestant, els Estats Units van declarar que el seu bloqueig havia interceptat 23 vaixells que viatjaven cap o des dels ports iranians.

El 19 d'abril, Trump va enviar dos negociadors al Pakistan, dient que les converses previstes eren l'"última oportunitat" de l'Iran per arribar a un acord. Va amenaçar que l'Iran seria "desenvolupat" si les negociacions fracassen, dient que els Estats Units atacaran centrals elèctriques i ponts. L'Armada dels Estats Units es va apoderar d'un vaixell de càrrega iranià, dient que estava intentant evadir el seu bloqueig. Trump va dir que un destructor de míssils guiat dels Estats Units va disparar contra el vaixell, danyant la seva sala de màquines. L'Iran va qualificar aquesta presa com una violació de l'alto el foc, que havia d'acabar el 22 d'abril. L'Iran va respondre llançant drons als vaixells nord-americans, encara que no es va informar de danys.

El 21 d'abril, el Pentàgon va dir que els soldats estatunidencs van abordar un petrolier sancionat a la regió d'Indo-Pacífic com a part d'un esforç per interrompre els vaixells que proporcionaven suport a l'Iran. Trump va dir que l'exèrcit nord-americà va interceptar un "regal de la Xina" a l'Iran. El Ministeri d'Afers Exteriors xinès va declarar que "s'oposa a qualsevol associació maliciosa". El mateix dia, Trump va afirmar que els tres llocs nuclears iranians estan sent observats per la Força Espacial dels Estats Units. S'esperava que J. D. Vance visités Islamabad per a les converses del 22 d'abril, però les converses van ser pausades pels Estats Units a causa que no va rebre una resposta de l'Iran.

Un dia abans que l'alto el foc finalitzés el 22 d'abril, Trump va dir que no ampliaria la treva tret que l'Iran acceptés un acord i va dir que l'exèrcit dels Estats Units era "rar d'anar", advertint que el bombardeig es reprendria aviat. Hores abans que s'acabés l'alto el foc, Trump va estendre la treva, dient que ho va fer a petició del Pakistan, per permetre temps per a una proposta iraniana que es presentés.

Hores després que s'ampliés l'alto el foc, la Guàrdia Revolucionària Iraniana va anunciar que havia capturat dos vaixells contenidors i va disparar contra un d'ells, causant "danys greus al pont". Això va ser en resposta al fet que els Estats Units van apoderar-se d'un vaixell iranià tres dies abans. Del 22 al 23 d'abril, tres petroliers iranians van ser interceptats pels Estats Units a l'est de l'oceà Índic i un petrolier vinculat a l'Iran va ser capturat pels Estats Units. Més tard, els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que les defenses aèries a Teheran es dedicaven a "drons petits, micro-UAV".

El 23 d'abril, Trump va ordenar a l'Armada dels Estats Units que destruís qualsevol vaixell iranià que posés mines a l'estret d'Ormuz. Malgrat la captura iraniana de dos vaixells de càrrega, Trump va afirmar que els Estats Units controlaven completament l'estret d'Ormuz i va dir que ell és qui manté l'estret tancat, perquè obrir-lo permetria a l'Iran "fer 500 milions de dòlars al dia". The Guardian va descriure la situació com un "bloqueig dual", dient que mentre la Marina dels Estats Units era capaç de bloquejar els ports iranians, no havia estat capaç d'aturar el bloqueig iranià o obrir l'estret als aliats dels Estats Units. El mateix dia, Trump va anunciar que Israel i el Líban van acordar una pròrroga de tres setmanes de l'alto el foc.

El 24 d'abril, l'Iran va dir que es va apoderar d'un vaixell sospitós de col·laborar amb militars nord-americans després que el vaixell cometés violacions i ignorava els avisos.

El 25 d'abril, Trump va dir que va cancel·lar el viatge dels negociadors nord-americans al Pakistan per a les negociacions amb l'Iran.

La legislació dels Estats Units estableix que el president dels Estats Units ha de rebre l'aprovació del Congrés en un termini de 60 dies després de notificar als legisladors una acció militar, o bé cessar les hostilitats. El 3 de maig el president Trump va declarar que amb l'alto el foc les hostilitats havien acabat i no es requeria l'aprovació del congrés per a la guerra a l'Iran.

El 4 de maig, l'exèrcit iranià va advertir als Estats Units que es mantinguessin fora d'Ormuz. Els Emirats Àrabs Units i Oman van dir que havien interceptat míssils balístics iranians, míssils de creuer i drons el mateix dia. Els mitjans de comunicació estatals iranians van afirmar que l'armada iraniana va disparar dos míssils i va colpejar una fragata naval nord-americana a l'estret d'Ormuz. El CENTCOM va negar que els míssils impactessin el vaixell. Les forces estatunidenques van destruir sis o set petits vaixells iranians a l'estret d'Ormuz durant una confrontació que va amenaçar de trencar un alto el foc durant un mes. Els vaixells van ser destruïts després que suposadament intentessin interferir en el trànsit de dos vaixells comercials marcats pels Estats Units i dos vaixells destructors de la Marina (USS Truxton i USS Mason). Els Emirats Àrabs Units van dir que un atac d'un dron iranià contra una planta de processament de petroli a Fujairah va causar un incendi, ferint a tres ciutadans indis.

El 5 de maig, els Emirats Àrabs Units van dir que es tractava d'atacs amb míssils i drons des de l'Iran per segon dia consecutiu. L'Iran ha negat la realització d'atacs contra els Emirats Àrabs Units en els últims dies.

El 7 de maig, els Estats Units van dir que van atacar els llocs militars iranians a Bandar Abbas i l'illa de Qeshm en resposta a un atac de míssils, drons i vaixells petits contra els destructors estatunidencs que travessaven l'estret d'Ormuz. L'Iran va acusar els Estats Units de violar la treva atacant al petrolier iranià i a un altre vaixell. També va dir que els atacs aeris dels Estats Units van afectar àrees civils a l'illa de Qeshm, i àrees costaneres als seus voltants a Bandar Khamir i Sirik. Els militars van dir que es dirigia a vaixells militars nord-americans a l'est de l'estret d'Ormuz i al sud del port de Chabahar en resposta a aquests incidents. Els Emirats Àrabs Units van afirmar que els seus sistemes de defensa aèria van abatre dos míssils balístics iranians i tres drons, ferint moderadament tres persones. El mateix dia, els Estats Units van dir que van dur a terme atacs contra dos petroliers buits que suposadament intentaven arribar a l'Iran. Els funcionaris iranians van dir que sis persones van desaparèixer i que altres van resultar ferides en atacs dels Estats Units que van afectar "la pesca i els vaixells de càrrega iranians" als voltants de Qasab.

El 8 de maig, funcionaris i assessors de Trump van dir a The Atlantic que Trump estava creixent "avorrit" i frustrat amb la guerra i la negativa de l'Iran a complir les seves demandes malgrat les seves freqüents exclamacions de "victòria" sobre ella. Segons l'article, els funcionaris esperaven que el bloqueig naval de l'Iran els obligués a venir a la taula de negociacions. També es va dir que els funcionaris de l'administració Trump no estaven disposats a posar fi a l'alto el foc, i Trump va emetre repetidament terminis abans que es reprenguessin els atacs només per tornar a retirar-los repetidament.

El 9 de maig, The Wall Street Journal citant persones familiaritzades amb la qüestió, inclosos funcionaris estatunidencs, va informar que Israel va construir una base militar secreta a la regió del desert occidental a l'Iraq per donar suport a la seva campanya aèria dirigida a l'Iran i va llançar atacs aeris contra soldats iraquians que gairebé el van trobar a principis de la guerra, matant a un soldat.

El 10 de maig, els Emirats Àrabs Units i Kuwait van informar d'incursions de drons que van ser neutralitzats, i un incendi suposadament va esclatar en un vaixell a Qatar després d'un atac amb drons. Aquell dia, Trump va dir que la resposta iraniana a una proposta nord-americana per posar fi a la guerra és totalment inacceptable.

L'11 de maig, els Estats Units van enviar el submarí nuclear USS Alaska a Gibraltar per pressionar l'Iran. The Wall Street Journal va informar, citant gent conscient de l'assumpte, que els Emirats Àrabs Units han estat colpejant discretament l'Iran, incloent-hi un atac a una refineria de petroli a l'Illa Lavan a principis d'abril. Bloomberg i The Wall Street Journal van informar que els Emirats Àrabs Units es van coordinar amb Israel durant la guerra. L'ambaixador dels Estats Units a Israel, Mike Huckabee, va anunciar que Israel ha enviat bateries de Cúpules de Ferro i "personal per ajudar a operar-les" als Emirats Àrabs Units per dissuadir els atacs iranians.

El 12 de maig, Kuwait va acusar l'Iran d'intentar infiltrar-se a l'illa de Bubiyan l'1 de maig amb sis soldats de l'IRGC, ocasionant la lesió d'un soldat kuwaitià. Quatre de les tropes de l'IRGC van ser capturades, mentre que les altres dues van fugir. El Ministeri d'Afers Exteriors iranià va declarar que els quatre oficials havien entrat als mars kuwaitians per error "a causa d'una interrupció en el sistema de navegació".

El 13 de maig, Reuters va informar, citant diverses fonts familiaritzades amb l'assumpte, inclosos els oficials iraquians i occidentals, que l'Aràbia Saudita havia atacat les milícies iraquianes amb el suport de l'Iran prop de la frontera entre l'Iraq i el Sudan en el moment de l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran del 7 d'abril. Fonts iraquianes també van declarar que hi havia almenys dos atacs amb coets originaris del territori kuwaitià, tot i que Reuters no va poder confirmar si eren les forces armades kuwaitianes o els militars estatunidencs els responsables dels atacs amb coets. Segons The Wall Street Journal, Kuwait va llançar atacs contra les milícies iraquianes des del seu propi territori. L'oficina del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va dir que va visitar encobertament els Emirats Àrabs Units durant la guerra. Va ser negada pels Emirats Àrabs Units.

El 18 de maig, el president Trump va dir que va posposar un "atac programat" a l'Iran previst per al 19 de maig a petició de Qatar, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. El mateix dia, un petrolier connectat amb l'Iran va ser capturat pels Estats Units a l'oceà Índic durant la nit.

El 20 de maig, l'exèrcit dels Estats Units va abordar i va desviar un petrolier amb bandera iranià.

El 22 de maig, Qatar va assumir un paper mediador en la guerra, secundari al Pakistan.

El 24 de maig, un funcionari dels Estats Units va dir que els Estats Units i l'Iran teòricament estaven d'acord que Teheran reobrís Ormuz i posés urani altament enriquit. El mateix dia, els mitjans de comunicació iranians van informar que els militars iranians van interceptar un dron de vigilància israelià d'Orbiter a la seva Província d'Hormozgan. Israel va dir que no era conscient de cap incident d'aquest tipus.

El 25 de maig, els Estats Units van atacar objectius a l'Iran, inclosos vaixells i llocs de míssils. Segons els informes, diversos soldats iranians van ser assassinats. Segons fonts iranianes, abans dels atacs dels Estats Units, l'exèrcit iranià va atacar un vaixell al mar.

El 26 de maig, l'Iran va dir que va abatre un dron MQ-9 nord-americà i va disparar cap a un avió de combat en el seu espai aeri. També va afirmar que un dron RQ-4 dels Estats Units i un avió de combat F-35 van entrar a l'espai aeri de la nació sobre la regió del Golf abans de retirar-se.

El 27 de maig, un funcionari dels Estats Units va anunciar que l'exèrcit dels Estats Units va dur a terme nous atacs a l'Iran dirigits a un lloc militar que els oficials creien que representava una amenaça per a les forces estatunidenques i el trànsit marítim comercial a l'estret d'Ormuz. El funcionari també va declarar que l'exèrcit dels Estats Units va abatre diversos drons iranians que suposaven una amenaça similar.

El 28 de maig, Kuwait va abatre un míssil balístic llançat al seu territori. L'Iran va dir que es va dirigir a la base nord-americana a Kuwait responsable de l'atac el dia anterior. El mateix dia, els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que les tropes iranianes van disparar míssils d'advertència cap a quatre vaixells que intentaven travessar l'Ormuz sense autorització. El mateix dia, els negociadors dels Estats Units i l'Iran van arribar a un acord d'extensió de la treva, pendent de l'aprovació de Trump.

El 30 de maig, The Wall Street Journal va informar que els Estats Units estan ajudant a guiar vaixells que es fan foscos a través de l'Ormuz. El mateix dia, els Estats Units van anunciar que van desactivar un altre vaixell mercant que suposadament intentava trencar el bloqueig de l'Iran.

L'1 de juny, els Estats Units van anunciar que van atacar objectius militars iranians després que l'Iran abatés un dron MQ-1 Predator aquest cap de setmana. L'Iran va anunciar que va respondre amb una atac. Els Estats Units van dir que van abatre dos míssils iranians que apuntaven a les seves forces a Kuwait. El mateix dia, es diu que l'Iran va aturar les negociacions amb els Estats Units a causa dels atacs israelianes al Líban.

El 2 de juny, el Comandament Central dels Estats Units va anunciar que un míssil Hellfire llançat des d'un avió de combat americà va desactivar un petrolier que es dirigia a l'illa de Kharg després que el vaixell suposadament “ignorés repetides advertències” i no complia amb les direccions emeses sota el seu bloqueig.

Represa gradual de les hostilitats (2 de juny - 17 de juny)

El 3 de juny, en un dels intercanvis més seriosos des que va començar l'alto el foc, l'Iran va disparar míssils i drons contra la seu de la Cinquena Flota dels Estats Units a Bahrain i a una base aèria i d'helicòpters a Kuwait després que l'exèrcit nord-americà hagués inutilitzat un petrolier que es dirigia a un port iranià atacant-lo amb un míssil AGM-114 Hellfire i es duien a terme nous atacs a l'illa iraniana de Qeshm. El Comandament Central va dir que l'exèrcit dels Estats Units també va abatre drons iranians "apuntant a vaixells civils" en aigües regionals i forces estatunidenques a Kuwait, i va dur a terme atacs a l'illa Qeshm després d'intents d'atacs iranians. Una persona va ser morir a Kuwait durant l'atac que "una vegada més va atacar infraestructures vitals i civils".

El 5 de juny, la CNN va informar que Israel havia desplegat secretament personal militar a l'Azerbaidjan i estava operant una instal·lació a Somalilàndia com a part de la guerra. El Pentàgon va anunciar que les forces estatunidenques van abordar un petrolier sancionat que donava suport a l'Iran a l'oceà Índic. L'Iran va dir que va llançar míssils i drons d'advertència cap als vaixells de guerra nord-americans al Golf d'Oman. Els Estats Units van rebutjar l'afirmació, dient que fer-ho seria una greu violació de la treva.

El 6 de juny, els Estats Units van anunciar que van abatre els drons iranians suposadament disparats cap a l'estret i van colpejar els llocs de radar de vigilància costanera a Sirik i l'illa Qeshm, com a resposta. L'Iran va anunciar que s'havia dirigit a les bases aèries dels Estats Units a Kuwait i a un lloc de la marina estatunidenca a Bahrain amb míssils balístics, després dels atacs. El Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) va dir que dels set míssils iranians llançats, sis van ser abatuts i un no va aconseguir el seu objectiu.

El 7 de juny les forces israelianes van bombardejar posicions de Hezbol·là a Beirut, al Líban i com a represàlia Iran va llançar diverses onades de míssils balístics. a la base aèria de Ramat David al nord d'Israel, les imatges de satèl·lit semblenven mostrar que l'atac va colpejar un hangar a la base aèria. Tanmateix la majoria de projectils van ser interceptats i no es van reportar víctimes civils immediates. Israel va dir que represàlia "forçosament" a la suposada violació iraniana de la treva.

El 7 de juny un helicòpter AH-64 Apache fou abatut per Iran i els dos pilots van ser rescatats per un dron submarí autònom en la missió primera d'aquest tipus, i com a resposta les forces americanes van atacar sistemes de defensa aèria iranians, estacions de control terrestre i llocs de radar de vigilància prop de l'estret d'Ormuz.

El 8 de juny, les FDI van anunciar que atacaren llocs militars al centre i l'oest de l'Iran, amb explosions a Teheran, Esfahan i Tabriz. Això va provocar un intercanvi de atacs entre els dos països. Els houthis també es van unir als atacs. L'Iran va dir més tard que havia cessat les accions militars contra Israel. Israel més tard va aturar els atacs a l'Iran a petició de Trump. El mateix dia, CENTCOM va dir que les forces nord-americanes van desactivar un petrolier sense càrrega que es dirigia a l'illa de Kharg després que el petrolier presumptament va ignorar els seus múltiples avisos. El ministeri de transport indi va dir que 24 tripulants indis a bord del petrolier, afegint que es va informar d'un incendi, però que tots estaven segurs i van ser rescatats amb l'ajuda d'Omani.

El 9 de juny, Trump va dir que els iranians havien abatut l'helicòpter estatunidenc sobre l'Ormuz i es van comprometre a respondre. Un funcionari nord-americà va dir que un dron d'atac unidireccional del Shahed va abatre l'helicòpter. L'Iran va dir que no va atacar deliberadament l'helicòpter. CENTCOM va dir més tard que va llançar atacs d'"autodefensa" contra l'Iran en represàlia a l'abatiment de l'helicòpter americà. L'Iran va dir que va llançar atacs dirigits a la Cinquena Flota dels Estats Units i va llançar míssils cap a la base nord-americana a Jordània, on hi havia els F-35 en represàlia als atacs dels Estats Units.

El 10 de juny l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI) va llançar atacs contra bases aèries nord-americanes a Jordània, Kuwait i Bahrain i va advertir que dispararia contra qualsevol vaixell que intentés passar per l'estret d'Ormuz, i en resposta els Estats Units van atacar per segona nit consecutiva, llençant 49 míssils BGM-109 Tomahawk i amb avions de combat contra defenses aèries i radars als afores de Teheran, i a Qeshm, Kargan i Sirik, i enfonsant 22 embarcacions.

L'11 de juny, el comandament militar conjunt de l'Iran va anunciar el tancament de l'estret d'Ormuz a petroliers i vaixells comercials, amenaçant de disparar contra qualsevol vaixell que intentés passar i va afirmar haver colpejat dos vaixells suposadament tractant de transitar l'estret, afirmacions que van ser negades per l'exèrcit dels Estats Units. L'Iran va informar que llançaria atacs contra antenes de comunicació i instal·lacions de radar del sistema Patriot situat a bases militars estatunidenques a Kuwait i Bahrain, així com en un centre de comandament dels Estats Units a Jordània, en represàlia als atacs dels Estats Units. Els drons iranians de propietat van aterrar a les zones poblades d'al-Manama, causant danys a les cases, encendre vehicles i deixar restes. Un informe oficial indicava que una nena d'11 anys va patir lesions menors en l'esdeveniment. El mateix dia, CENTCOM va executar un atac amb dos míssils Hellfire en un vaixell al Golf d'Oman, dirigint-se a la seva sala de motors mentre transportava petroli iranià. La tripulació del vaixell, tots indis, suposadament no van seguir les indicacions de les forces americanes, però van ser rescatats posteriorment. El mateix dia, un funcionari iranià va informar que els Estats Units van atacar un bombardeig de càrrega iranià al Golf d'Oman. Aquest dia, Trump va anunciar que els Estats Units prendrien el control dels mercats de petroli i gas de l'Iran com ho va fer a Veneçuela, afirmant que això passaria aviat. Va amenaçar de colpejar l'Iran "MOLT DUR AQUESTA NIT" i va prometre apoderar-se de l'illa de Kharg i altres infraestructures petrolieres. Trump també va afirmar que els Estats Units podrien ocupar tot el lloc a l'Iran amb un petit desplegament de tropes, encara que no té intenció de fer-ho. Trump també va expressar escepticisme sobre la voluntat dels nord-americans de donar suport a una invasió de l'illa de Kharg. Les llacunes clau pel que fa a l'alliberament d'actius iranians congelats, la reobertura de l'Ormuz i els protocols per gestionar el programa nuclear de l'Iran durant un alto el foc de 60 dies es van reduir en converses entre funcionaris iranians i mediadors de Qatar a Teheran, coordinats amb els Estats Units. Trump va declarar més tard que un acord amb l'Iran gairebé va ser copejat i va cancel·lar els atacs dels Estats Units. Els mitjans de comunicació iranians van dir que els soldats iranians van aturar a un petrolier de passar per l'Ormuz sense coordinació.

El 12 de juny, un funcionari estatunidenc va declarar que les forces estatunidenques van abatre dos drons iranians mentre el país suposadament intentava atacar vaixells comercials que passaven per l'Ormuz. El mateix dia, el Pakistan va anunciar que el text de l'acord de pau entre l'Iran i els Estats Units era "acordat".

El 13 de juny, CENTCOM va dir que les forces estatunidenques van interceptar diversos drons iranians suposadament dirigits a vaixells comercials a Ormuz i va afirmar que l'estret "es manté obert per al trànsit". El mateix dia, el Pakistan va dir que el Memoràndum d'Islamabad se signarà l'endemà. La signatura remota prevista va ser el resultat de gairebé tres mesos de negociacions entre els Estats Units i l'Iran, facilitades pel Pakistan, Qatar, l'Aràbia Saudita i Turquia.

El 14 de juny, l'Iran va dir que el projecte d'acord dels Estats Units incloïa Teheran acceptant no produir ni adquirir armes nuclears, i els Estats Units acceptant permetre a Teheran diluir el seu arsenal d'urani altament enriquit a l'Iran. El mateix dia, Trump i l'Iran van anunciar que havien arribat a l'acord per posar fi a la guerra i reobrir l'estret d'Ormuz. Trump també va dir que havia autoritzat l'aixecament del bloqueig naval dels Estats Units. S'esperava que l'acord se signés el 19 de juny a Suïssa. Trump també va declarar que si no s'arriba a un acord nuclear, podria reprendre els atacs militars contra l'Iran.

El 15 de juny, el vicepresident nord-americà JD Vance va anunciar que el memoràndum havia estat signat digitalment per ambdós països el dia anterior. El mateix dia, l'exèrcit nord-americà va aclarir que el bloqueig continua vigent fins que se signi l'acord el 19 de juny.

El 17 de juny, Trump va declarar que si no li agrada l'acord amb l'Iran, els Estats Units tornarien "a llançar bombes". El mateix dia, Trump i el president iranià Massud Pezeixkian van signar respectivament el memoràndum d'entesa per posar fi a la guerra. Trump el va signar durant el sopar amb el president francès Emmanuel Macron al Palau de Versalles després de la cimera del G7.

El 18 de juny, el Pakistan va declarar que la signatura del memoràndum d'entesa entre els Estats Units i l'Iran per posar fi a la guerra implicava que Teheran reobriria Ormuz "instantàniament" i que el bloqueig nord-americà dels ports iranians acabaria "immediatament". El mateix dia, CENTCOM va anunciar que havia eliminat el bloqueig naval dels ports iranians.

Projecte Llibertat

L'administració de Donald Trump va impulsar el 4 de maig el Projecte Llibertat per alliberar els vaixells comercials bloquejats en l'estret d'Ormuz i garantir la lliure navegació en la ruta marítima amb un desplegament nord-americà que inclou destructors de la classe Arleigh Burke equipats amb el sistema de combat Aegis i míssils guiats, portaavions amb caces F/A-18 per a control i dissuasió aèria, més de 100 aeronaus de vigilància, inclosos avions de patrulla marítima Boeing P-8 Poseidon, helicòpters Sikorsky MH-60R Seahawk i sistemes no tripulats per a vigilància contínua i detecció d'amenaces.

Les forces nord-americanes van atacar diverses llanxes ràpides d'atac i van abatre drons i míssils iranians dirigits contra els combois d'escorta el 4 de maig, i el 4 i el 5 de maig Irán va llançar atacs contra objectius als Emirats, entre ells el port de Fujairah.

El 7 de maig forces iranianes van llançar un atac "no provocat" contra els destructors USS Truxtun (DDG-103), USS Rafael Peralta (DDG-115) i USS Mason (DDG-87) amb diversos míssils de creuer, drons kamikaze i embarcacions menors ràpides que foren intercept, i immediatament després de l'incident avions i vaixells nord-americans van atacar instal·lacions militars a l'illa de Qeshm i prop de la ciutat de Bandar Abbas, destruint els llocs des d'on s'havien llançat els míssils. Tot i l'escalada, el president Donald Trump va afirmar que l'alto el foc encara estava en vigor.

Memoràndum d'Islamabad

El president Donald Trump i el president iranià Massud Pezeixkian van signar el 17 de juny el Memoràndum d'Islamabad, consistent en 14 punts per posar fi a la guerra, i la següent ronda de negociacions tindrà lloc a Suïssa per tractar un possible acord sobre el Programa nuclear de l'Iran.

El 25 de juny Iran va atacar amb drons dos vaixells de càrrega que van intentar creuar des del golf Pèrsic al golf d'Oman sense el seu permís i durant quatre dies, l'Armada nord-americana ha atacat de manera recurrent posicions militars iranianes a Ormuz i Iran ha respost atacant bases nord-americanes a Kuwait i Bahrain.

Després dels combats (19 de juny - 7 de juliol)

El 19 de juny, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar un nou alto el foc entre Israel i Hezbol·là en la guerra del Líban de 2026, facilitada pels Estats Units, Qatar i l'Iran. Hezbol·là va anunciar un atac contra les forces israelianes que intentaven capturar Ali al-Taher a Nabatieh. Israel va continuar atacant el sud del Líban nombroses vegades.

El 20 de juny, l'Iran va declarar que tornava a tancar l'Estret d'Ormuz a causa dels atacs israelians al Líban, descrivint-los com una violació del seu tracte amb els Estats Units. Aquesta afirmació va ser negada per l'exèrcit dels Estats Units. El transport marítim es va estancar a l'Ormuz després del tancament de l'estret per part de l'Iran. Alguns vaixells que s'acostaven a l'estret van desactivar els seus sistemes d'identificació automàtica per creuar prop de la costa d'Omani i evitar la detecció militar iraniana. El mateix dia, Trump va declarar que no hi haurà peatges per passar per l'Ormuz durant o després de l'alto el foc interí de 60 dies amb l'Iran. No obstant això, si les converses de pau fracassen, els Estats Units poden imposar un peatge per als "serveis prestats com a àngel guardià als països de l'Orient Mitjà per a propòsits tant del passat, present i futur reemborsament dels costos".

El 21 de juny, Trump va emetre una amenaça per envair l'Iran si tancaven l'Ormuz, després de la reclamació de l'Iran del seu tancament. El mateix dia, els Estats Units i l'Iran van acordar establir una "línia calenta" per coordinar el trànsit a l'Ormuz.

El 25 de juny, l'Iran va declarar una nova ruta d'Ormuz establerta per Oman i l'Organització Marítima Internacional qualifacant com a "inacceptable i perillosa", advertint contra els vaixells que transitaven sense la seva aprovació. El mateix dia, l'exèrcit britànic va anunciar que un vaixell de càrrega va ser danyat per un projectil desconegut a l'Ormuz 7.5 milles nàutiques al sud-est del port d'Omani de Dahit mentre viatjava per la ruta aprovada per l'ONU. Els Estats Units van acusar l'Iran de dur a terme l'atac. L'Organització Marítima Internacional va optar per aturar la seva evacuació planejada de vaixells encallats al voltant de l'Ormuz després de l'atac, causant que els preus del petroli augmentin molt fins al 4%.

El 26 de juny, els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que almenys tres petroliers estrangers que intentaven travessar l'Ormuz "sense autorització" de l'Iran havien tornat després d'un avís iranià. El mateix dia, els mitjans de comunicació estatals iranians van anunciar que els Estats Units i l'Iran havien establert una línia de comunicació a l'Ormuz per evitar enfrontaments militars. El mateix dia, les plataformes de seguiment van mostrar que malgrat els avisos iranians, diversos vaixells van travessar l'Ormuz a través d'Oman. Aquell dia, Trump va acusar l'Iran de violar la treva amb els Estats Units llançant atacs amb drons a vaixells a l'Ormuz. Més tard, el Comandament Central dels Estats Units va anunciar que, en represàlia a les suposades violacions de la treva, els Estats Units van atacar les instal·lacions d'emmagatzematge de míssils i drons iranians, així com les estacions de radar costaneres. L'Iran va dir que la seva represàlia a l'atac serà "desplaçament i decisiu", abans d'eliminar la declaració.

El 27 de juny, l'Iran va dir que es dirigia a llocs nord-americans a la regió del Golf en resposta a l'atac. El mateix dia, les Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit van dir que un projectil no identificat va impactar un petrolier a l'Ormuz. UKTMO va afegir que el pont del vaixell va ser danyat, però tots els membres de la tripulació van ser informats de seguretat, i no s'havia detectat cap dany ambiental en el moment de l'informe. El mateix dia, el Joint Maritime Information Center, que és supervisat per la Marina dels Estats Units, va anunciar que una ruta a través de l'Ormuz prop d'Oman s'ha ampliat per permetre més trànsit naval en ambdues direccions, i això implica que els Estats Units estan desafiant el control de l'Iran sobre la via navegable. Aquell dia, l'exèrcit dels Estats Units va anunciar que va atacar la infraestructura de vigilància militar iraniana, els sistemes de comunicació, els llocs de defensa aèria, les instal·lacions d'emmagatzematge de drons i les capacitats de minador en la direcció del comandant en cap en represàlia a un suposat atac iranià contra un vaixell a l'Ormuz. Trump va acusar l'Iran de violar repetidament el memoràndum d'alto el foc, expressant dubtes sobre la seva capacitat d'aprendre dels errors del passat. Va advertir d'un punt potencial en el qual els Estats Units es veuran obligats a "completar el treball" militarment, afirmant que si això passa, el règim iranià podria deixar d'existir.

El 28 de juny, l'Iran va dir que disparava míssils balístics i drons cap a la base aèria Ali Al Salem, operada pels Estats Units, a Kuwait i la seu de la Cinquena Flota dels Estats Units a Bahrain en represàlia als atacs nord-americans contra cinc llocs costaners iranians. El mateix dia, la televisió estatal iraniana va declarar que el pas a través de l'Ormuz encara requeria coordinació amb l'Iran. El mateix dia, l'Iran va declarar que l'Ormuz romandria sota control iranià durant 30 dies. Aquell dia, un membre de l'Oficina de Preservació i Publicació de les Obres del Líder Suprem de l'Iran va dir a la televisió estatal que l'Iran va cancel·lar la participació en converses tècniques a causa dels recents atacs. Els Estats Units i l'Iran més tard van acordar aturar l'intercanvi d'atacs entre ells i es van reunir aquesta setmana.

El 29 de juny, l'Iran va negar que s'esperessin reunions tècniques amb els nord-americans per a aquesta setmana, en referència a la conclusió de la setmana iraniana divendres. El mateix dia, Trump va dir que l'endemà se celebraria una reunió entre els Estats Units i l'Iran a Doha, al·legant que l'Iran va sol·licitar la reunió. El mateix dia, l'Iran va reiterar que no hi ha negociacions entre l'Iran i els nord-americans programades en els pròxims dies. Aquell dia, l'Iran va declarar que el desminatge de l'Ormuz es durà a terme únicament per l'Iran d'acord amb el MoU Islamabad entre Teheran i Washington, després de la declaració del president francès Emmanuel Macron que França i Oman cooperaran amb els seus socis per netejar les mines de l'Ormuz i va advertir França que no complicaria encara més la situació amb les seves provocacions. L'Iran va declarar més tard que s'oposa als vaixells que travessen fora dels canals designats per l'Ormuz de Teheran i intentarà evitar-los.

El 30 de juny, Qatar va confirmar que l'enviat nord-americà Steve Witkoff i el gendre de Trump Jared Kushner estaran a Doha per reunir-se amb mediadors de Qatar per discutir les negociacions amb l'Iran, però no hi haurà una reunió d'alt nivell entre els nord-americans i l'Iran. El mateix dia, l'Iran va anunciar que no podia exportar petroli durant el bloqueig dels seus ports per part dels Estats Units. El mateix dia, The Wall Street Journal va informar, citant fonts oficials estatunidenques que Trump ha discutit amb el secretari de Defensa Pete Hegseth i el president de l'Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, la perspectiva de més atacs contra el règim iranià. Segons les fonts, les discussions es van centrar en si els Estats Units haurien d'abandonar les negociacions i dur a terme una guerra total contra el règim, un moviment que alguns van descriure com "acabant el treball". Segons els informes, Trump ha decidit mantenir-se en el curs diplomàtic de moment. Trump també va declarar que el seu termini per a un acord nuclear amb Teheran és el 18 d'agost, i que està còmode si les negociacions amb Teheran s'estenen més enllà d'aquesta data.

L'1 de juliol, la televisió estatal iraniana va emetre alertes en pantalla sobre el que falsament va afirmar com un vaixell estranger que va ser colpejat mentre rebutjava les ordres de la marina de l'IRGC. La falsa afirmació semblava estar destinada a reforçar la reclamació de Teheran de sobirania sobre l'Ormuz. Les dades de seguiment dels marines van revelar que el vaixell està relacionat amb el règim iranià.

El 2 de juliol, l'Iran va declarar que els inspectors de l'OIEA no se'ls permetrà l'entrada sota cap circumstància als llocs nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan, que van ser bombardejats i danyats pels Estats Units, citant una llei aprovada pel parlament iranià i el SNSC. El mateix dia, l'Iran va advertir als petroliers que prenguessin rutes permeses a través de l'Ormuz o que correguessin el risc d'una "resposta contundent".

El 4 de juliol, Trump va esmentar la guerra en un discurs commemoratiu de la Semiquincentenària dels Estats Units, afirmant que els estatunidencs van concedir al règim iranià una setmana lliure per a un funeral. El mateix dia, el Regne Unit i França van declarar que Oman s'havia compromès a treballar amb tots dos països per garantir una navegació segura a través de les seves aigües territorials a l'Ormuz. L'Iran va advertir al Regne Unit i França de no proporcionar suport militar per defensar el transport marítim a l'Ormuz. El mateix dia, Trump va declarar que els Estats Units podrien haver matat els funcionaris del règim que assistien al funeral de l'exlíder suprem iranià Ali Khamenei, però fer-ho no hauria deixat ningú amb qui negociar. Aquell dia, l'Iran va declarar que cobrarà "definitivament" taxes de trànsit a l'Ormuz, cosa que els Estats Units han rebutjat, i que les nacions amigues poden rebre "tractament especial".

El 6 de juliol, Trump va dir que el govern dels Estats Units o bé arribarà a un acord amb el règim iranià, ja que no vol afectar 91 milions de persones o "acabar la feina" contra el règim, reprenent la seva amenaça d'acció militar, afegint que els nord-americans tenen la capacitat de destruir els seus ponts en una hora, i destruir el seu subministrament d'energia.

El 7 de juliol, l'Iran va llançar almenys dos míssils contra vaixells comercials, incloent-hi Al Rekayyat, un petrolier de gas natural liquat (GNL) propietat de Nakilat QGTS.QA, part de la indústria del GNL de Qatar a l'Ormuz, causant danys significatius. La televisió estatal iraniana va informar que un d'aquests vaixells va ser colpejat després d'ignorar l'avís, sense reclamar directament la responsabilitat. Qatar va acusar l'Iran de portar l'atac contra el seu petrolier de gas, descrivint-lo com una clara violació del dret internacional. El mateix dia, l'exèrcit del Regne Unit va dir que un altre petrolier de l'Ormuz va ser colpejat per un projectil no identificat. Els nord-americans van anunciar que revocaven la venda de petroli i l'acord de producció de l'Iran en represàlia als presumptes atacs iranians. Els saudites van condemnar els presumptes atacs iranians contra un dels seus petroliers i el petrolier de Qatar. El mateix dia, l'Iran va acusar els Estats Units de violar el memoràndum que va acabar la guerra amb la restauració de les sancions petrolieres.

Represa dels combats (8 de juliol - 29 de juliol)

El 8 de juliol, el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) va anunciar que els Estats Units van atacar més de 80 objectius iranians, inclosos sistemes de defensa aèria, llocs de radar costaners i dotzenes de petits vaixells de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI) per degradar la capacitat iraniana per interrompre el comerç marítim internacional utilitzant municions de precisió en represàlia per suposades violacions de la treva iraniana. L'Iran va dir que va abatre un dron MQ9 nord-americà al sud de l'Iran. El mateix dia, l'Iran va atacar amb míssils i drons les bases nord-americanes de Camp Arifjan i base Aèria Ali Al Salem a Kuwait i la base de suport d'activitat naval Bahrain i la base Aèria Isa a Bahrain en represàlia per suposades violacions de treva. L'Armada de l'EGRI va anunciar que un dels seus soldats va morir en un atac nord-americà amb drons. El mateix dia, Trump va declarar que el MOU amb l'Iran s'havia acabat, i va afegir que li faltava més ganes de fer front al lideratge de l'Iran. Trump va declarar més tard que els negociadors nord-americans poden continuar les negociacions, encara que va expressar pessimisme sobre el resultat. La visita del secretari de Defensa dels Estats Units Pete Hegseth a Israel va ser cancel·lada més tard a causa de l'escalada de tensions entre els Estats Units i el règim iranià. Trump va afegir que els Estats Units "probablement" atacaran l'Iran una altra vegada aquesta nit, que els Estats Units podrien envair l'illa de Kharg i imposar el bloqueig a l'Iran, i que preferiria no atacar les plantes elèctriques i dessaladores de l'Iran, però que "podria ser necessari". Els mitjans de comunicació estatals iranians van anunciar que vuit membres del servei de l'exèrcit del país van morir en atacs nord-americans, afegint que van servir a la força aèria i l'Armada i van morir a causa d'atacs a Bandar Abbas i Buixehr. Trump va afegir més tard que la guerra no es reprendrà, però si ho fa, serà breu, i que pot ser assassinat per l'Iran, al·legant que és el principal objectiu de la llista d'èxits del país. CENTCOM va anunciar que va atacar aproximadament 90 objectius militars iranians, inclosos sistemes de defensa aèria, actius de vigilància costanera, instal·lacions d'emmagatzematge de míssils i drons, capacitats navals i infraestructura logística militar al llarg de la costa del país. IRNA va informar que un atac dels Estats Units va colpejar un aeroport del sud-est de l'Iran, matant un bomber.

El 9 de juliol, l'EGRI va dir que tenia com a objectiu dues bases americanes a Kuwait i dues a Bahrain. El mateix dia, Trump va dir que l'Iran es va posar en contacte amb ell i volia arribar a un acord. L'exèrcit iranià va dir que es dirigia als llocs militars dels Estats Units a Kuwait, Qatar i Bahrain. El Ministeri de Salut de l'Iran va dir que 14 persones van morir i altres 78 van resultar ferides en atacs nord-americans a l'Iran. L'Iran va acusar els Estats Units d'atacar ponts ferroviaris civils en les seves vagues i va descriure l'administració Trump com a "malvada i psicopàtica". Fars News Agency va informar que els ponts objectius inclouen un pont al corredor ferroviari Xina-Iran, que també és utilitzat per Rússia. Els mitjans de comunicació estatals iranians van informar del so de dues explosions a Buixehr, una ciutat al sud de l'Iran. El vicegovernador de la Província de Buixehr va afirmar que l'àrea que envoltava la central nuclear de Buixehr va ser afectada. Els funcionaris nord-americans van negar la reclamació. L'Iran va dir que es dirigia a la base aèria de Muwaffaq Salti a Jordània. L'Iran va dur a terme atacs amb drons en un campament d'un grup rebel iranià-kurd als voltants d'Arbela, Iraq. Els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que tres soldats de l'EGRI van morir en els atacs nord-americans.

El 10 de juliol, The Wall Street Journal va informar que Israel proporcionava informació als Estats Units sobre una nova conspiració del règim iranià per assassinar Trump. Trump va refutar l'afirmació, afirmant: "L'única cosa és que he deixat instruccions, si passa alguna cosa, per literalment bombardejar-les en nivells que mai han vist abans." La CNN va informar, citant una font israeliana i un funcionari dels Estats Units, que la intel·ligència israeliana compartia amb els Estats Units sobre les amenaces iranianes d'assassinar Trump, ja que el primer ministre israelià Benjamín Netanyahu busca influir en el curs de la guerra reflectint un desig entre el lideratge de línia dura del règim, inclòs el comandant d'EGRI Ahmad Vahidi, d'apuntar al líder dels Estats Units, en lloc d'un pla específic i detallat per dur a terme aquesta operació. L'Iran va anunciar que Israel "no se salvarà" de la seva resposta si els nord-americans continuen dirigint-se a la infraestructura, anomenant el país un "règim sionista criminal". El mateix dia, el consell administratiu de l'OMI en una decisió no vinculant va acordar que els estats membres haurien de rebutjar els esforços iranians per imposar la sobirania sobre l'Ormuz i la "decisió unilateral" de Teheran per formar un organisme per controlar el trànsit a la via navegable. Imatges exclusives obtingudes i analitzades per satèl·lit per la CNN en col·laboració amb l'Institut de Ciència i Seguretat Internacional van mostrar signes que el règim iranià podria estar tractant de reconstruir les seves instal·lacions nuclears, fins i tot abans que Trump aparegués per assenyalar el seu final llançant nous atacs contra la nació.

L'11 de juliol, alts funcionaris nord-americans van dir que l'Iran els va dir que els atacs contra el transport marítim eren per "una part errant del seu sistema". Trump va anunciar a Truth Social que els Estats Units estan disposats a respondre amb una força aclaparadora si l'Iran l'assassina o intenta assassinar-lo, afirmant que "1.000 míssils" són dirigits a l'Iran, amb més en reserva. Va esmentar que s'ha ordenat a l'exèrcit dels Estats Units que prepari una operació per "delmar completament i destruir totes les àrees de l'Iran" si es produeix un incident d'aquest tipus. El líder suprem iranià Mojtaba Khamenei va prometre venjança ràpida pel seu pare i predecessor, Ali Khamenei, en un missatge de Telegram. Va afirmar que la seva presència o la d'altres alts funcionaris no és necessària, i que "gent lliure" a tot el món contribuirà cadascun en aquesta missió divina. La marina de l'EGRI va dir que va tancar l'Estret fins a nou avís després de disparar un tret d'avís a un vaixell que intentava transitar per una ruta no aprovada.

El 12 de juliol, CENTCOM va dir que l'atac iranià va danyar significativament un vaixell contenidor amb pavelló xipriota i que un membre de la tripulació va desaparèixer. CENTCOM va afegir que va atacar aproximadament 140 objectius militars a l'Iran després de l'atac. Els Emirats Àrabs Units van anunciar la intercepció dels atacs iranians i Qatar va declarar que va abatre un atac iranià. L'EGRI va informar d'atacs nord-americans en diverses bases i torres de comunicació al llarg de la costa sud del país. Va afirmar que l'Iran va respondre atacant i destruint hangars de drons i un centre de comandament i control a la base aèria de Prince Hassan a Jordània. També va afirmar que va atacar i destruir un centre de manteniment de caces de reacció i instal·lacions de comandament i control a la base aèria d'Al Udeid, va destruir centres de suport logístic i estacions de subministrament de combustible per als portaavions nord-americans al port de Duqm, dirigit a un sistema de comunicacions nord-americà i lloc de radar a Bahrain, va atacar i va desactivar un altre vaixell a l'Estret i va atacar una instal·lació de radar militar dels Estats Units a Kuwait. Qatar va anunciar que tres persones van resultar ferides, inclòs un nen, per la caiguda de la metralla després dels atacs iranians. Oman va dir que es van llançar drons cap a la governació de Musandam. Els mitjans de comunicació semioficials van informar que un membre del servei de la Marina de la República Islàmica de l'Iran va morir en un atac dels Estats Units al port de Jesaq. CENTCOM va declarar que l'Estret està "obert a tots els vaixells" i "l'Iran no el controla". L'Iran va reafirmar la seva posició que l'Estret roman bloquejat al transport marítim, culpant "moviments il·legals" per part de l'exèrcit estatunidenc. L'Agència de Notícies Fars va informar que l'Iran va disparar tres míssils balístics a la zona d'Al Mina a Kuwait i les instal·lacions de tir dels míssils ATACMS nord-americans. Les Forces Armades de Kuwait van anunciar que tres centres fronterers kuwaitians van ser atacats en un d'aquests atacs iranians, causant danys, afegint que una plataforma de perforació a alta mar propietat de la Kuwait Oil Company va ser colpejada per un dron iranià, causant danys materials i la ferit d'un empleat. CENTCOM va anunciar que va dur a terme atacs addicionals a dotzenes d'objectius iranians sobre atacs contra vaixells per degradar encara més la capacitat del règim per atacar mariners civils i vaixells comercials a l'Estret. Axios va informar, citant a un funcionari nord-americà que uns 20 vaixells comercials transitaven per l'Estret en coordinació amb les forces nord-americanes en les últimes 24 hores, a més de diversos vaixells que navegaven sense coordinació amb els nord-americans.

El 13 de juliol, els mitjans de comunicació estatals van informar que un atac nord-americà va colpejar una estació de bombament d'aigua a Bandar-e Mahshahr, matant a una persona, ferint a altres quatre. L'Iran va afirmar que va colpejar tancs de combustible i dipòsits de munició a la base aèria de Prince Hassan, incendiant-los. Va descriure la vaga com la primera etapa de la seva represàlia als atacs nord-americans a les seves bases costaneres. L'Iran va dir que en incidents separats la marina de l'EGRI va executar una operació durant la nit per aturar dos vaixells que va acusar de violar les regulacions i posar en perill el transport marítim a l'Estret a través de la inhabilitació dels seus sistemes. L'Iran va afirmar que va afectar les instal·lacions militars i la infraestructura nord-americana a Juffair en "segona fase de represàlia". L'Iran també va declarar que va colpejar les bases aèries nord-americanes, incloent-hi Ali Al Salem i va destruir els sistemes de radar a Oman. L'Iran va anunciar que els Estats Units han deixat infructuosos els esforços realitzats en els últims mesos per establir la pau. El governador adjunt de la província d'Isfahan va dir que un d'aquests atacs nord-americans va colpejar una base militar a Nayin, matant a una persona i ferint a altres set. IRNA va anunciar, citant a un governador adjunt provincial que dues persones van morir i tres més van resultar ferides en atacs nord-americans en diverses àrees d'Abadan. Al mateix dia Trump va anunciar que els Estats Units restabliran el "bloqueig iranià a l'Estret d'Ormuz" i imposaran un peatge del 20% al transport de mercaderies a través de l'estret. Segons Trump, "els EUA seran, a partir d'aquest moment, coneguts com 'EL GUARDIÀ DE L'ESTRET D'ORMUZ'." Trump ho va descriure com una qüestió d'equitat, afirmant que el peatge cobriria "qualsevol i tots els costos necessaris per fer la feina de proporcionar seguretat i seguretat a aquesta secció tan volàtil del món". Mentrestant al Iemen, el govern iemenita reconegut internacionalment i l'Aràbia Saudita van atacar l'aeroport internacional de Sanà controlat pels houthis, suposadament per evitar que aterrés un avió iranià, els houthis van respondre llançant nombrosos míssils i drons contra l'aeroport internacional Abha de l'Aràbia Saudita. El Centre Conjunt d'Informació Marítima de les Forces Marítimes Combinades, dirigit pels nord-americans, va anunciar que el bloqueig naval estatunidenc a l'Iran començarà l'endemà. Trump va informar formalment el Congrés dels Estats Units que el país ha renovat les hostilitats contra l'Iran. Trump va declarar que els Estats Units colpejaran durament l'Iran aquell dia i l'endemà, dient que el MoU era una prova que el règim no va complir. Trump va declarar que els Estats Units podrien "relativament aviat" destruir la muntanya Pickaxe, el lloc subterrani fortament fortificat de l'Iran, sospitós d'allotjar una planta nuclear encoberta que els experts creuen que està fora de l'abast de les bombes de caça de búnquers més poderoses de l'arsenal dels Estats Units. Els Estats Units van anunciar que van atacar objectius militars a tot l'Iran, incloent-hi Bushehr, Chabahar, Jesaq, Konarak, Abu Musa i Bandar Abbas.

El 14 de juliol, l'Iran va afirmar que va destruir el radar del sistema Patriot, el radar de control aeri nord-americà i el radar d'alerta primerenca a Bahrain. L'Iran també va declarar que tenia com a objectiu una base aèria americana a Jordània utilitzant els seus míssils balístics, instant els jordans a desmantellar les bases estatunidenques en la seva nació. L'exèrcit britànic va declarar que un "projectil desconegut" va colpejar un petrolier davant de la costa d'Oman i en les proximitats de l'estret. Fars News va informar que els atacs nord-americans de la nit al dia a la província d'Hormozgan van matar tres persones. Trump va cancel·lar els plans d'imposar taxes a l'estret. L'OMI va dir que el nombre de morts pels atacs dels vaixells Ormuz aquell dia va augmentar a dos.

El 15 de juliol, Trump va amenaçar que els Estats Units atacaran les centrals iranianes i els ponts la setmana que ve si el règim iranià no persegueix les negociacions. Va suggerir que si bé una campanya terrestre pot ser necessària, hi ha altres que podrien dur-la a terme per als Estats Units. Va declarar que autoritzaria una presa de l'illa de Kharg només després que els atacs aeris i de míssils dels Estats Units hagin danyat greument les defenses costaneres i les capacitats de represàlia de l'Iran. El comandant del CENTCOM, l'almirall Brad Cooper, va dir que l'Iran havia atacat deliberadament set vaixells comercials en l'última setmana, resultant en "gairebé una dotzena" de tripulacions civils que van ser assassinades, ferides o desaparegudes. CENTCOM va dir que els Estats Units van restablir el bloqueig naval als ports de l'Iran, va colpejar dotzenes de llocs militars en les proximitats d'Ormuz el dia abans. L'Iran va dir que es dirigia als llocs nord-americans a Jordània, Kuwait i Bahrain. Kuwait va dir que els atacs iranians van colpejar un dels seus vaixells de l'armada, ferint a quatre soldats. El mateix dia, CENTCOM va declarar que l'exèrcit dels Estats Units va dur a terme una altra sèrie d'atacs en sistemes de defensa costanera i llocs d'emmagatzematge de míssils de creuer a l'illa del Gran Tunb "per degradar encara més les capacitats militars que les forces iranianes han utilitzat per atacar la navegació comercial a l'Estret d'Ormuz". Un dron iranià va atacar un magatzem a Al Shuaiba a Kuwait el dia abans, i Kuwait va declarar que diverses instal·lacions vitals i civils van ser atacades per l'Iran. L'Iran va reclamar que la instal·lació era un centre logístic i de subministrament per a les forces nord-americanes a l'Àsia Occidental. Els funcionaris nord-americans van declarar que els recents atacs dels Estats Units contra l'Iran són dirigits a habilitats militars que poden haver de ser neutralitzades abans d'altres operacions sofisticades contra el règim iranià. CENTCOM va declarar que l'exèrcit dels Estats Units va desactivar un petrolier sense càrrega que intentava navegar a un port de l'Iran disparant míssils Hellfire a la seva xemeneia.

El 16 de juliol, l'Exèrcit de la República Islàmica de l'Iran va dir que apuntava a objectius militars nord-americans a Jordània, Kuwait i Bahrain. Un portaveu del comandament militar unificat superior del règim iranià va declarar que el règim "apuntarà a totes les infraestructures de la regió" si Trump "continua amb les seves amenaces d'atacar la infraestructura iraniana". Tres fonts van dir a Reuters que el règim iranià ha instat els houthis a aturar la ruta petroliera del Mar Roig a través de Bab el-Màndeb si els Estats Units ataquen la xarxa d'energia iraniana, la qual cosa suposa un nou perill significatiu per al subministrament d'energia global. La Casa Blanca va sostenir que l'Iran encara manté converses amb els Estats Units i espera negociar un acord. CENTCOM va dir que havia expandit els atacs al nord de l'Iran sobre objectius com la infraestructura logística militar per "degradar encara més les capacitats militars iranianes". Aquest mateix dia, el poder judicial del règim iranià va desestimar l'afirmació de Trump que un pres nord-americà arrestat durant l'administració de Biden el 2024 va ser alliberat o intercanviat.

El 17 de juliol, Qatar va declarar que un nen va ser ferit per la metralla resultant de les operacions d'abatiment contra un atac de míssils iranians al país. L'exèrcit iranià va dir que tenia com a objectiu el desplegament de les forces nord-americanes i els centres de suport logístic a Kuwait. Els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que els atacs nord-americans a les infraestructures del sud i l'oest de l'Iran van matar vuit iranians i van causar lesions a altres 20. L'IRGC va afirmar que apuntava a un centre de comandament nord-americà a Al-Tanf malgrat la sortida dels soldats nord-americans a la base militar a Jordània a principis d'aquest any. L'Iran va dir que es dirigia a un radar de vigilància marítima nord-americà a Oman. Les forces de la coalició liderades pels Estats Units a l'Iraq van interceptar diversos drons per sobre d'Arbela. L'exèrcit britànic va declarar que un petrolier va ser colpejat per un projectil desconegut prop d'Oman. Kuwait va declarar que l'atac de l'Iran va causar danys a una de les seves estacions de generació d'electricitat i dessalinització d'aigua. L'Iran va afirmar que va colpejar la base aèria nord-americana Al Udeid. El Partit de Komala del Kurdistan iranià va declarar que nou rebels kurds iranians van morir en atacs contra un campament a la rodalia de Sulaimaniya, culpant-lo del lideratge iranià. L'exèrcit de Kuwait va declarar que diversos soldats de les seves forces terrestres van resultar ferits en un d'aquests atacs iranians. Tasnim News Agency va informar, citant fonts informades que un vaixell amb pavelló tailandès va ser atacat a l'Ormuz per la marina de l'IRGC, acusant-lo d'ignorar els avisos i tractant de passar the sense l'aprovació de la marina. L'Iran va afirmar que els seus atacs van destruir el centre principal d'IA a Bahrain i un lloc d'emmagatzematge de drons dels Estats Units. Els mitjans de comunicació de l'Iran van informar, citant a un funcionari local que els atacs nord-americans a la província de Hormozgan van matar tres persones i van ferir a altres vuit. L'IRGC va declarar que havia detingut quatre petroliers a l'Ormuz, acusant-los d'incompliment de les regulacions mentre intentava passar per l'estret.

El 18 de juliol, rls mitjans de comunicació i funcionaris del govern iranians van declarar que es van produir instal·lacions elèctriques i bombes d'aigua dessalinitzadora a Jask, tallant el subministrament d'aigua a 10.000 persones a la zona costanera. L'IRGC va declarar que dos petroliers van explotar en ruta minada als voltants d'Ormuz. CENTCOM va negar la reclamació. Un funcionari nord-americà va dir a Axios que l'Iran apuntava a una base militar dels Estats Units a l'Aràbia Saudita. El Ministeri d'Electricitat de Kuwait i el servei de bombers de Kuwait van declarar que un atac iranià va causar un incendi en una planta de generació d'energia i dessalinització d'aigua al país, causant lesions a diversos bombers. Kuwait Petroleum Corporation va declarar que "atacs iranians repetits" van colpejar una de les seves instal·lacions petrolieres, causant danys materials significatius i ferint algunes persones. El viceministre iranià d'Afers Exteriors, Kazem Gharibabadi, afirma que l'Iran va suspendre l'aplicació dels compromisos de MoU com a part de l'acord provisional amb els Estats Units, acusant aquest últim de violar les seves pròpies obligacions. CENTCOM va declarar que dos soldats nord-americans van morir, un va desaparèixer, altres quatre van resultar ferits i alguns altres van resultar lleugerament ferits mentre defensaven contra els atacs de míssils balístics iranians a Jordània el dia abans. El mateix dia, CENTCOM va declarar que els Estats Units van atacar objectius iranians, incloses les tropes iranianes que van atacar als seus soldats en represàlia a l'atac de l'IRGC contra els seus membres de servei a Jordània. L'exèrcit iranià va declarar que tenia com a objectiu dues bases militars nord-americanes a Kuwait en represàlia als atacs.

El 19 de juliol, l'Iran va declarar que va atacar a una base naval dels Estats Units a Kuwait. L'exèrcit iranià va anunciar que atacaria el dipòsit nord-americà a Camp Udairi i un altre a la base aèria d'Ali Al Salem a Kuwait amb drons kamikaze en resposta als atacs dels Estats Units a les infraestructures civils. L'IRGC va afirmar haver abatut un dron d'espionatge al sud de l'Iran, un dron MQ-9 nord-americà sobre Ahwaz i l'exèrcit iranià va afirmar que va abatre un míssil de creuer nord-americà a l'oest de l'Iran. L'IRGC va declarar que dos vaixells que havien ignorat les seves advertències i operaven amb suport nord-americà van xocar a l'Ormuz, i altres dos van tornar enrere. L'Organització de l'Energia Atòmica de l'Iran va declarar que els nord-americans van atacar el lloc de la central nuclear de Darkhovin. Els nord-americans van abatre míssils iranians sobre Àqaba. L'exèrcit nord-americà va declarar que un dels seus soldats va ser assassinat i un altre soldat va ser lleugerament ferit al nord de l'Iraq el dia anterior, "durant una detonació controlada d'artilleria no explotada d'un dron d'atac unidireccional iranià abatut."

El 20 de juliol, el CENTCOM va declarar que els militars estatunidencs van atacar objectius militars de l'Iran per "continuar degradant les capacitats militars iranianes utilitzades per atacar vaixells comercials i mariners civils que transiten per l'Estret d'Ormuz". L'Iran va disparar míssils des de la província de Lorestan a "objectius enemics", amb l'IRGC afirmant que apuntava a avions nord-americans a l'aeroport internacional King Hussein i afirmant que va atacar la base aèria d'Ali al-Salem. L'IRGC va declarar que dos vaixells havien "explotat" i van ser immobilitzats després de reintentar transitar el que va anomenar com una ruta del sud insegura a través de l'Ormuz, al·legant que havien estat encoratjats per l'exèrcit nord-americà per utilitzar el pas. L'IRGC també va reclamar un "atac sorpresa al centre de comandament especial d'operacions enemigues" a Síria en represàlia per matar soldats iranians a Iranshahr i la destrucció completa d'un sistema de radar d'alerta primerenca dels Estats Units a Kuwait en els seus atacs. Trump va declarar que els últims atacs contra l'Iran s'estan duent a terme en honor a tres soldats nord-americans assassinats en els últims dies. El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va acusar el règim iranià d'utilitzar Ormuz com a "palancament contra el món", i va afegir que "els Estats Units faran i continuaran fent el que necessiti, per protegir el transport marítim mundial". Malgrat això, l'Iran va afirmar que va colpejar la base aèria de Sakhir i el port de Khalifa Bin Salman, i també la base americana de Camp Arifjan. El New York Times va informar, citant funcionaris nord-americans que el Pentàgon no va revelar tres atacs iranians contra les forces estatunidenques a Jordània la setmana passada, que va ferir a dotzenes de soldats nord-americans i va danyar diversos helicòpters abans de l'atac del 17 de juliol que va matar a dos soldats nord-americans. Segons l'informe, els funcionaris militars van declarar que les lesions no es van donar a conèixer públicament perquè el Comandament Central no està obligat a informar-los i fer-ho podria millorar els esforços dirigits per l'Iran. Una font de l'Iran va dir a Reuters que els mediadors van proposar un atac de 10 dies entre l'Iran i els Estats Units per reactivar l'acord interí. Malgrat això, l'Iran va afirmar que va atacar la base aèria de Sakhir i el port de Khalifa Bin Salman i les forces terrestres del seu exèrcit dirigides a un HIMARS a la base nord-americana de Camp Arifjan. Els mitjans de comunicació estatals de l'Iran van informar que els nord-americans van atacar una instal·lació industrial a Khomein. Trump va prometre que el règim iranià "pagaria" per matar soldats nord-americans. CBS News va informar, citant funcionaris estatunidencs que els atacs iranians a les bases estatunidenques a l'Orient Mitjà van ferir a gairebé 100 soldats en aquest mes.

 El 21 de juliol, l'IRGC va declarar que s'adreçaven a llocs militars nord-americans a Bahrain, Jordània i una instal·lació Amazon a Bahrain. L'exèrcit iranià va declarar que estava destinat a les instal·lacions d'allotjament militar nord-americanes a la base aèria d'Isa. Fonts de seguretat van declarar que tres drons d'atac van ser interceptats als voltants del consolat dels Estats Units a Arbela. L'Iran va declarar que era dirigit a un complex de radar tàctic en les proximitats de la base aèria d'Ali Al Salem i un altre sistema de radar a l'illa de Bubiyan.

El 22 de juliol, els Estats Units van concloure la seva onzena nit consecutiva de vagues a l'Iran. L'Iran va declarar que tenia com a objectiu dues bases militars estatunidenques a Jordània i una altra a Bahrain. Trump va declarar que els Estats Units atacarien i destruirien els ponts i les centrals elèctriques de l'Iran per a cada vaixell que ataca a l'Ormuz. L'Iran va respondre que atacarà centrals i ponts a tot Àsia Occidental si Washington ataca les seves centrals o ponts.

El 23 de juliol, l'exèrcit nord-americà va utilitzar un bombarder B-1 Lancer de llarg abast per atacar objectius de l'IRGC a l'Iran per primera vegada des que es va reprendre la lluita amb l'Iran 12 dies abans. L'IRGC va afirmar que va atacar les forces estatunidenques al campament d'Al-Adiri, a la base aèria d'Ali Al Salem i va destruir actius militars en un atac a una base americana a Jordània. L'exèrcit iranià va declarar que era dirigit a bases americanes a Kuwait, inclosos els camps d'Arifjan i Doha, malgrat el tancament formal d'aquest últim el 2006. Els mitjans de comunicació estatals de l'Iran van informar que dues persones, inclòs un soldat, van morir en un atac nord-americà a Shalamcheh. Trump va dir que està "a prop" de prendre una decisió per rellançar les principals operacions de combat a l'Iran, incloent-hi atacs més grans que els duts a terme durant l'Operació Fúria Èpica. El New York Times va informar que l'Iran va rebutjar un pla d'alto el foc dels Estats Units proporcionat pel primer ministre iraquià Ali al-Zaidi, afirmant que el seu govern no estava interessat en un acord temporal que deixava sense resoldre el control sobre l'Ormuz.

El 24 de juliol, Trump va advertir que els Estats Units utilitzaran diners iranians en la seva possessió o control per pagar "qualsevol i tots els danys" als vaixells i la càrrega. Els Estats Units van concloure la seva 13a nit consecutiva de vagues a l'Iran. Els mitjans de comunicació estatals iranians van afirmar que l'exèrcit iranià va atacar les instal·lacions militars estatunidenques a la base d'al-Azraq i la base aèria d'Isa. L'Agència de Notícies Tasnim va informar que l'IRGC va declarar que va atacar una base militar a Kuwait i la torre d'observació de la Cinquena Flota dels Estats Units a Bahrain. En resposta als presumptes atacs dels Estats Units a la central nuclear de Darkhovin, l'IRGC va afirmar incendiar tres dipòsits al Camp d'Udeiri, danyant la torre de comunicacions de la base naval dels Estats Units a Bahrain, i destruint l'últim edifici intacte del centre de dades d'Amazon al país. El New York Times va informar, citant quatre fonts explicades a la reunió programada que Trump es va reunir amb els principals assessors i membres d'alt nivell del seu gabinet per decidir si havien d'intensificar la campanya militar contra l'Iran. Trump va declarar més tard que els Estats Units i l'Iran estan parlant, però aquest últim encara no està preparat per a un acord. Fars News Agency va declarar, citant a una persona familiaritzada amb l'assumpte que un atac de míssils nord-americà va colpejar a un petrolier LPG al Golf d'Oman, matant a dues tripulacions i danyant la seva sala de motors, inhabilitant el vaixell. Fars va declarar que els Estats Units creien que el petrolier transportava gas iranià.

El 25 de juliol, segons sembla, el president Trump va aturar els plans per a una escalada més elevada, al·legant l'esgotament de les existències de municions de defensa aèria regional del Pentàgon, en particular els interceptors antimíssils Patriot, i una recomanació del comandant del CENTCOM, l'almirall Brad Cooper, d'aturar la campanya d'Ormuz a menys que els EUA estiguessin disposats a escalar. Al mateix dia les defenses aèries iraquianes van abatre un dron a prop del consolat americà a Arbela.

El 26 de juliol, els mitjans semioficials de l'Iran van informar que un petrolier va explotar a l'Ormuz després de colpejar i detonar una mina naval. Segons l'informe, el petrolier va colpejar la mina després d'allunyar-se d'un camí de navegació aprovat per l'Iran.

El 27 de juliol, Israel va declarar que va abatre dos drons en les proximitats de la frontera amb Jordània, afegint que els drons no van entrar a la frontera del país. També, Jordània va declarar que va abatre dos drons addicionals.

El 28 de juliol, Israel va declarar que va abatre un dron a la frontera amb Jordània, afegint que no va entrar a la frontera d'Israel. Israel va avaluar que el dron va ser disparat per les milícies iraquianes defensades per l'Iran. Jordània va declarar que interceptava un dron que violava el seu espai aeri al desert oriental del país.

El 29 de juliol, l'exèrcit nord-americà va declarar que va abatre diversos míssils balístics disparats per l'Iran contra els seus soldats a l'Àsia Occidental en el que Washington es va referir com "un intent d'atac sorpresa" pel règim iranià. Jordània va declarar que van abatre cinc míssils de l'Iran. Més tard, l'IRGC va anunciar que llançaren diversos míssils balístics cap a una base aèria nord-americana i un centre de comandament central militar nord-americà a Jordània, en el que van llançar com a represàlia als atacs nord-americans dirigits als interessos de l'Iran. L'atac segueix una pausa de cinc dies en combat i coincideix amb la visita de Netanyahu a la Casa Blanca. L'IRGC també va declarar que tres petroliers estaven "escorcollats i aturats" després d'advertir la ignorància a l'Ormuz.Al mateix dia, la institució britànica de seguretat marítima Ambrey, citant una avaluació inicial de l'esdeveniment, va declarar que un dron va atacar un petrolier d'emmagatzematge de gas que pertanyia als nord-americans al port de Damietta, a Egipte, en el que podriaassenyalar una propagació més elevada de la guerra a tota l'Àsia Occidental. El ministeri de petroli egipci va confirmar un incendi al port. L'empresa de serveis portuaris Inchcape va anunciar en un missatge separat que dos petroliers de gas s'havien incendiat a la mateixa zona. Egipte va confirmar més tard que era un UAV que va causar foc en dos vaixells.

Calma militar (1 d'agost - 31 d'agost)

L'1 d'agost, el New York Times va informar, citant funcionaris estatals i locals, que les proves condueixen a l'Iran en una sèrie de ciberatacs contra els sistemes d'aigua en almenys set estats dels Estats Units, amb Michigan com el segon estat a informar públicament dels atacs.

El 2 d'agost, després dels esforços de Qatar per dirigir els atacs i obrir l'Ormuz i el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman va expressar la seva preocupació pels plans de Trump per als atacs massius a l'Iran, Trump va declarar que ell i Israel havien cancel·lat l'atac després que el règim iranià demanés més temps per a un acord, i que hi havia un pla per a les forces estatunidenques per dur a terme l'operació més gran dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial. Les Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran van negar sol·licitar als Estats Units que detinguessin les vagues, cridant a l'afirmació de Trump com una "mentida".

El 3 d'agost, Iran va declarar que no hi ha negociacions actuals amb els nord-americans, negant les afirmacions de Trump que les negociacions amb l'Iran començarien aquell dia. Al mateix dia, l'Iran està en converses amb Oman, però l'acord no és suficient per obrir l'estret d'Ormuz, segons el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors Esmail Baghaei.

El 7 d'agost, la CNN va informar que el general Dan Caine ha instat en privat els assessors de Trump a buscar un segell fora de la guerra, advertint que l'escalada podria retrocedir i que els atacs aeris per si sols són poc probables per complir els objectius de l'administració. Mentre que una derrota decisiva del règim iranià probablement requeriria una gran operació terrestre, ningú en l'administració està pressionant actualment per a aquesta opció.

El 8 d'agost, L'IRGC va declarar que la reobertura de l'Ormuz no depèn de les converses amb Oman, sinó que els Estats Units accepten les condicions de l'Iran. Els Emirats Àrabs Units van declarar que l'Iran va atacar un petrolier de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi a l'Ormuz. El Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran va esbossar les condicions perquè els Estats Units complissin abans de reobrir l'Ormuz, inclòs el compromís dels Estats Units de cessar les amenaces contra l'Iran, posar fi a les guerres que impliquen aliats no estatals com Hezbol·là, Hamàs i Houthis, aixecar el bloqueig naval dels ports iranians, retirar les tropes estatunidenques, compensar les pèrdues de la Guerra dels Dotze Dies i la guerra actual, eliminar totes les sancions i alliberar tots els actius congelats iranians.

L'11 d'agost, Les forces estatunidenques van disparar contra el timó d'un vaixell amb bandera de Panamà que va intentar superar el seu bloqueig naval a l'Iran mentre passava pel Golf d'Oman, sense causar baixes.

El 13 d'agost, el secretari de defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va declarar que els Estats Units poden mantenir un bloqueig naval als ports iranians "indefinidament".

El 16 d'agost, el cap de l'exèrcit iranià, Amir Hatami, va declarar que l'exèrcit ofereix una recompensa de 30.000 dòlars per matar o capturar soldats invasors dels Estats Units, amb el pagament duplicat si és fet per una dona.

El 17 d'agost, l'Iran va declarar que va arribar a un acord amb Oman sobre l'Ormuz. Trump va amenaçar de bombardejar Oman, un aliat dels Estats Units durant molt de temps, per parlar amb Teheran sobre la gestió del trànsit a l'estret d'Ormuz. Esmail Baghaei, portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran, va rebutjar les converses sobre l'ampliació del MOU, va informar Tasnim.

El 18 d'agost, els Emirats Àrabs Units van declarar que l'Iran va disparar dos míssils cap a ell, afegint que un va aterrar dins de les seves aigües territorials. Els Emirats Àrabs Units van aturar totes les transaccions comercials, d'intercanvi i financeres amb l'Iran fins a un altre avís. L'Iran va negar que llancés míssils cap als Emirats Àrabs Units, citant una operació de "falsa bandera". Els analistes de la firma d'intel·ligència marítima Kpler van dir a la CNN que l'Iran sembla haver perdut el control de l'estret parcialment i és incapaç d'imposar peatges a causa de l'augment de l'ús de la ruta de trànsit d'Omani autoritzada per l'ONU.

El 20 d'agost, declarant "dia D econòmic", Trump va anunciar que qualsevol nació que comerciés amb el règim iranià seria sancionada. En un post del seu compte de X, el ministre iranià d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi, va escriure que “el dia d'economia és una desviació de la mateixa crisi dels Estats Units”, acompanyat d'una imatge del deute dels Estats Units de 40 bilions de dòlars. També va afegir que "el fet que hagin passat de les operacions militars mostra que estan desesperats", i que "la guerra econòmica és un escenari recurrent i la mateixa vella tàctica d'assetjament en la política nord-americana." Mohsen Rezaei, secretari del Consell Nacional de Seguretat de l'Iran, ha declarat que qualsevol país regional que participi en les sancions dels Estats Units contra l'Iran serà considerat un enemic. L'USS George Washington, amb seu a Àsia, va reemplaçar USS Abraham Lincoln, causant la manca d'un portaavions nord-americà a l'Indo-Pacífic.

El 24 d'agost, l'Iran va anunciar la llista negra de 45 petroliers que han violat les seves normes per passar a través de l'Ormuz, i prendria mesures contra qualsevol vaixell que transferís càrregues amb ells. Al mateix dia, El secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va anunciar una nova campanya de sancions dels Estats Units contra el règim iranià anomenada Operació Fora Econòmica, advertint que cada país té un termini establert per aturar les activitats econòmiques amb el règim identificat per Washington o l'acció del Tresor de risc que inclou la retirada del sistema financer del dòlar dels Estats Units.

El 25 d'agost, funcionaris nord-americans amb coneixement de primera mà van corroborar l'afirmació de Trump que la Marina dels Estats Units havia netejat mines del Règim de Separació del Trànsit d'Oman, el principal corredor marítim d'Oman amb l'Iran, afegint que durant els últims mesos, els drons submarins van dur a terme un escanejat sistemàtic de la zona, identificant més de 100 objectes sospitosos de tenir mines, que després van ser retirats o detonats per contractistes privats. Trump va afegir que els Estats Units destruiran els vaixells iranians que posen més mines a l'Ormuz. Al mateix dia, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va dir als aliats de tot el món que "de moment", no s'espera que els Estats Units reprenguin les principals operacions de combat contra el règim iranià, amb un segon funcionari dels Estats Units afegint que aquesta és la política que s'espera que sigui almenys fins després de les eleccions a mitjà termini, quan es podria considerar una nova campanya militar.

El 26 d'agost, l'IRGC va anunciar que l'Iran i Oman van arribar a acords sobre la participació de l'Ormuz i els seus ingressos. Al mateix dia, les autoritats iranianes van declarar que diversos mitjans de comunicació en llengua persa que operen fora de l'Iran, incloent-hi BBC Persian, Iran International i Ràdio Farda, s'incorporen al seu “banc d'objectius militars”.

El 30 d'agost, una avaluació recent del Pentàgon va advertir al secretari de Defensa Pete Hegseth que les operacions militars sostingudes contra l'Iran podrien deixar als Estats Units menys capaços de respondre a les amenaces en altres llocs i protegir la pàtria, encara que el portaveu en cap del Pentàgon, Sean Parnell, va rebutjar l'informe com a inexacte. Al mateix dia, les forces estatunidenques van declarar que apuntaven a dos llançadors iranians a l'illa de Larak després que les forces de l'IRGC s'identifiquessin preparant-se per llançar coets que transportaven mines marines cap a l'Ormuz. L'IRGC va declarar que l'atac va matar i ferir diversos soldats i civils iranians.

El 31 d'agost, l'Iran va afirmar haver-hi represàlies atacant les bases dels Estats Units a Jordània i els actius militars dels Estats Units als Emirats Àrabs Units. També va abatre un dron MQ-9 dels Estats Units a l'estret d'Ormuz. L'IRGC va declarar que un superpetrolier va ser colpejat per les mines mentre intentava viatjar a través de l'estret d'Ormuz mentre violava les seves normes de seguretat, una afirmació negada pels Estats Units. Trump va prometre respondre a l'atac iranià contra els soldats nord-americans a Jordània. Els mitjans de comunicació iranians van declarar que un petrolier saudita va ser aturat mentre transitava pel corredor sud de l'estret d'Ormuz.

Renovació dels atacs (1 de setembre - present)

L'1 de setembre, l'exèrcit britànic va anunciar que un petrolier va ser colpejat per tres projectils mentre sortia de l'estret d'Ormuz. Els Estats Units van anunciar que van atacar objectius de l'IRGC a l'Iran, afegint que es dirigia a petroliers propietat de la Companyia Nacional del Petroli iranià com a part d'una nova política de "tanc per a petroliers". Trump va dir que un dels objectius era el treball iranià per reconstruir els sistemes de radar. Els mitjans de comunicació estatals iranians van dir que els objectius dels Estats Units incloïen l'aeroport de Jiroft, i un atac dels Estats Units a Kuhestak va matar quatre persones, inclòs un nen i va ferir a més de 50 persones en un casament. En resposta a l'atac de Kuhestak, l'Iran es va dirigir a Camp Titin, una base del Cos de Marines prop del Golf d'Àqaba, i a la Base Aèria del Príncep Hassan a Jordània, que l'Iran va dir que va ocasionar la destrucció de diversos avions i l'assassinat d'un nombre de personal nord-americà. L'Iran va anunciar nous atacs contra objectius nord-americans a la regió.

El 2 de setembre, el vicegovernador de la província de Khuzestan per a la Seguretat i els Afers de la Llei va declarar que un atac amb míssils dels Estats Units a tres àrees de la província va matar set persones i va ferir a altres vuit el dia abans. L'IRGC va anunciar que els seus quatre membres aeroespacials i tres membres del Basij van morir en atacs separats dels Estats Units a la província de Kermanshah i l'illa de Lavan el dia anterior, afegint que altres membres del Basij van resultar ferits en l'atac a l'illa de Lavan. L'Iran va declarar que un total de 18 persones van morir i 108 més van resultar ferides en els atacs dels Estats Units el dia anterior. Al mateix dia, el secretari de Defensa dels Estats Units Pete Hegseth va estendre els desplegaments d'aproximadament 50.000 soldats nord-americans a l'Àsia Occidental, que inclouen tripulacions de vaixells de guerra, unitats de defensa aèria i paracaigudistes, fins al 2027.

El 3 de setembre, l'Iran va anunciar que es dirigia a la base aèria d'Ahmad al-Jaber i a la base aèria d'Al Minhad. Els mitjans de comunicació de l'Iran van declarar que sis soldats de l'armada van morir en un atac dels Estats Units al sud dos dies abans. Al mateix dia, el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, va anunciar que Washington havia tallat el contacte amb l'Iran mentre disparava als vaixells que viatjaven per l'estret d'Ormuz sense el seu permís.

El 4 de setembre, l'exèrcit dels Estats Units va anunciar que havia desactivat els rastrejadors d'anuncis en els dispositius després d'informar que les dades de localització disponibles comercialment s'havien utilitzat per atacar soldats nord-americans a l'Àsia Occidental.

El 5 de setembre, l'IRGC va anunciar que va atacar un portaavions nord-americà i un destructor naval amb míssils balístics, dient que tots dos vaixells van ser danyats i obligats a sortir de la zona. L'exèrcit dels Estats Units va declarar que aquests dos vaixells van evadir l'atac. L'exèrcit dels Estats Units va informar que va destruir tres petroliers connectats a l'IRGC en resposta al foc d'aquest sobre els seus vaixells de guerra. L'IRGC va declarar que era dirigit a tres petroliers que travessaven Ormuz sense la seva aprovació, afegint que va llançar atacs contra tres vaixells estatunidencs addicionals en altres àrees després dels atacs dels Estats Units.

El 6 de setembre, l'IRGC va declarar que va colpejar un vaixell dron estatunidenc que va intentar entrar a Ormuz, una afirmació rebutjada pels EUA com una "mentida total".

El 7 de setembre, el principal negociador de l'Iran, Mohammad Bagher Ghalibaf, va advertir que els atacs dels Estats Units desencadenaran una resposta més ràpida, més pesada i més dolorosa, dient que les "regles del joc han canviat".

El 8 de setembre, l'exèrcit iranià va anunciar que els sistemes de defensa aèria van abatre un dron Predator General Atomics MQ-1 sobre Bandar Abbas. Al mateix dia, els Guàrdies Revolucionaris també van anunciar que s'havien apoderat d'un submarí no tripulat de Dive-LD fet als Estats Units a l'entrada de l'estret d'Ormuz.

El 9 de setembre, els Estats Units van anunciar que van destruir cinc petroliers iranians, un dels quals va ser enfonsat, en represàlia a intents addicionals d'atacs amb míssils contra un dels seus vaixells de guerra de l'Armada. Jordan va dir que va interceptar 18 dels 20 míssils balístics procedents de l'Iran, afegint que dos míssils van aterrar en regions deshabitades. L'IRGC va declarar que va atacar dos vaixells nord-americans i vuit petroliers a Ormuz després dels atacs nord-americans. La reclamació de l'IRGC relacionada amb els vaixells nord-americans va ser denegada pels EUA. L'Iran va anunciar que es dirigia als llocs militars dels Estats Units a Jordània. L'exèrcit britànic va anunciar que diversos vaixells mercants del nord del Golf i del Golf d'Oman van ser atacats amb foc incapacitant durant l'activitat militar. El petrolier de Panamà New Andros va ser atacat amb UAV en aigües iraquianes. Un membre de la tripulació va morir i una persona va quedar sense comptar després d'un esdeveniment en el qual va participar el petrolier Hercules Star prop de Dubai.

L'11 de setembre, l'Aràbia Saudita va anunciar que havia tancat temporalment el gasoducte de petroli cru de l'est a l'oest a les zones de Riad i Medina a causa dels atacs dels UAV des de l'Iraq el dia abans, afegint que algunes persones van resultar ferides.

El 12 de setembre, els Estats Units van restringir les franges horàries de defensa aèria per als vaixells que travessaven Ormuz, limitant la protecció militar garantida a dues finestres horàries específiques per dia en lloc de la cobertura contínua de la nit, després d'un augment dels atacs iranians als vaixells que viatjaven de nit. El govern iranià va anunciar que Trump està tractant de reprendre les converses amb ell, però que no hi haurà negociacions tret que els Estats Units acceptin totes les seves condicions. Trump va declarar que l'Iran era "probablement responsable" de l'atac aeri a l'Aràbia Saudita que va tancar l'oleoducte Est-Oest, i va dir que havia parlat amb el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman.

El 14 de setembre, Trump va anunciar que està disposat a comprometre's amb l'Iran per negociar un acord. Fars News Agency va informar, citant a l'IRGC que un vaixell va explotar i es va incendiar després de la col·lisió amb mines a Ormuz. Al mateix dia, un informe del Departament de Defensa dels Estats Units indica que els costos de la guerra de l'Iran van arribar a 3,4 mil milions de dòlars a finals de juny. A més, l'ús elevat de municions ha esgotat les reserves estratègiques i ha exposat colls d'ampolla crítics en la capacitat industrial necessària per al subministrament.

El 15 de setembre, el govern iranià va rebutjar qualsevol negociació amb els Estats Units fins que es compleixin les seves demandes. Al mateix dia, l'exèrcit dels Estats Units va anunciar que va destruir dos vaixells petits iranians el dia abans després d'un intent de l'IRGC de capturar un dels seus drons de la Marina patrullant Ormuz.

El 16 de setembre, segons l'Oficina de Pressupostos del Congrés dels Estats Units, els Estats Units havien gastat més de 38.000 milions de dòlars en la seva guerra amb l'Iran entre l'inici del conflicte el 28 de febrer i l'1 d'agost.

El 18 de setembre, l'IRGC va declarar que va colpejar a un vaixell de la marca Togo el dia abans mentre intentava fer un "passatge il·legal" a través d'Ormuz, afegint que es va aturar després d'atrapar el foc. Al mateix dia centenars de milers es van reunir a l'Iran en un espectacle organitzat pel govern de desafiament -la manifestació més gran des que els Estats Units i Israel van atacar al febrer-, prometent lluitar.

El 19 de setembre, el comandant del Comandament Central dels Estats Units Adm. Brad Cooper va declarar que les forces de CENTCOM van permetre que més de mil milions de barrils de petroli cru sortissin del Golf a través d'Ormuz en els últims mesos. Al mateix dia, l'Iran va declarar que ha donat condicions als mediadors com posar fi a totes les guerres contra els seus aliats no estatals, desbloquejar els fons iranians i aixecar el bloqueig naval per a les negociacions amb els Estats Units per posar fi a la guerra.

El 23 de setembre, l'Iran va declarar que tancaria els aeroports dels països veïns si detenien els vols iranians en suport dels Estats Units. També va dir que els Estats Units haurien d'acceptar una “ruta de navegació segura” a través d'Ormuz que és determinada per l'Iran i Oman perquè les negociacions comencin.

El 26 de setembre, Trump va rebutjar la proposta d'alto el foc de set dies de l'Iran i va expressar dubtes que Teheran finalment compliria amb les demandes nuclears de la seva administració.

El 27 de setembre, l'IRGC va declarar que es va apoderar d'un submarí autònom del "Remus 600" dels Estats Units d'Ormuz, una afirmació negada pels Estats Units. Al mateix dia, Trump va dir que encara esperava que es reprenguessin més converses amb l'Iran durant la setmana. Trump va afirmar que l'Iran "volia fer un tracte", però que "s'havia sobreposat a la mà" oferint condicions que els Estats Units "potser haurien acordat fa un any".

L'1 d'octubre, l'exèrcit dels Estats Units va començar a enviar prop de 9.000 soldats a l'Orient Mitjà en vaixells navals, com el grup de preparació amfíbia USS Makin Island i el grup d'atac de portaavions USS Theodore Roosevelt. Al mateix dia, l'Agència de Notícies Fars va anunciar que un supertanker va ser colpejat a vuit km de la costa d'Oman mentre travessava Ormuz “il·legalment”.

El 4 d'octubre, els oficials nord-americans i britànics van informar que 12 bombarders B-1 van ser retirats de RAF Fairford a causa dels temors d'un atac de drons ordenat per l'IRGC iranià.

El 5 d'octubre, en un ral·li de la campanya de mig mandat a Grand Island, Nebraska, Trump va fer referència al preu econòmic de la guerra contra els béns nord-americans, però va dir respecte a l'Iran: "Poden treure una ciutat. Deixeu que treguin Los Angeles, deixeu que treguin San Diego", fent crits d'alegria a la seva multitud. El governador de Califòrnia Gavin Newsom i altres polítics de l'estat van condemnar els comentaris de Trump com a "perillosos" i "irresponsables" per a les vides nord-americanes a les dues ciutats. També va dir que es va mantenir "sempre obert" a les negociacions directes amb Teheran.

El 7 de setembre, el conflicte marítim de l'estret d'Ormuz es va intensificar significativament a finals de setembre i principis d'octubre. Almenys 12 atacs contra el petroli, el gas natural liquat i els petroliers liquats que viatgen per l'estret van ser documentats entre el 28 de setembre i el 5 d'octubre. Aquest va ser el nombre més gran d'atacs marítims en una sola setmana des de l'inici de la guerra, segons fonts de seguiment de seguretat marítima. Juntament amb l'augment de les hostilitats de l'IRGC, que incloïa sobrevols de drons i trobades de vaixells, els productors del Golf van impulsar un retorn als nivells d'exportació de petroli abans de la guerra.

El 8 d'octubre, el Pentàgon va donar les instruccions del Comandament Central dels Estats Units l'octubre de 2026 per preparar-se en cas que es reprenguessin les operacions militars directes contra l'Iran. Els funcionaris nord-americans i israelians van suggerir que els atacs conjunts contra els llocs nuclears, energètics i d'infraestructura iranians podrien tenir lloc abans de les eleccions a mitjà termini de novembre o de les eleccions generals israelianes de finals d'octubre, tot i que Trump no havia pres una decisió final ni havia establert una línia de temps. Les avaluacions internes i els analistes d'energia van advertir que les hostilitats renovades no aconseguirien abaixar els preus immediats de la gasolina i podrien causar un fort augment en els preus globals del petroli, tot i l'objectiu de l'administració d'un avanç militar per finalment reduir els costos de combustible domèstic. Al mateix dia, Mohammad Eslami, el cap de l'Organització de l'Energia Atòmica de l'Iran, va declarar que l'Iran "de cap manera" deixaria d'enriquir urani o renunciaria al seu arsenal enriquit, caracteritzant l'enriquiment com una "part inseparable" del seu procés nuclear. La declaració va ser un clar rebuig de les demandes dels Estats Units, que van ser reafirmades pel vicepresident JD Vance i el secretari d'Estat dels Estats Units Marco Rubio. Aquestes demandes demanaven reduccions significatives de la capacitat d'enriquiment com a condició per acabar la guerra. Els comentaris d'Elami van coincidir amb una declaració feta pel ministre d'Afers Exteriors Araghchi, que va declarar que les discussions diplomàtiques sobre una proposta d'alto el foc coneguda com el "Pla de Set Dies" encara estaven en curs a través de mediadors. Segons els informes, Trump va donar instruccions al Pentàgon per preparar opcions militars en cas que es reprenguessin les operacions de combat actives contra l'Iran, fins i tot com va dir aquell dia que els atacs no es renovarien abans de les eleccions a mitjà termini del 3 de novembre. Les opcions desenvolupades se centren en una campanya breu i intensa que dura aproximadament tres dies i està destinada a atacar la infraestructura energètica de l'Iran, les instal·lacions militars i l'arsenal de drons i míssils. Aquests plans estratègics van ser discutits durant una reunió d'alts funcionaris de seguretat nacional dirigits pel vicepresident Vance a Camp David.

El 9 d'octubre, l'IRGC va declarar que van colpejar un vaixell que passava per Ormuz a través d'una "ruta il·legal". Després dels informes de nous atacs a vaixells comercials al Golf Pèrsic, l'IRGC va advertir que les accions de l'Iran ja no es limitarien a l'estret d'Ormuz, i que qualsevol vaixell que violi les rutes designades seria perseguit i confrontat a qualsevol lloc de la regió.

El 10 d'octubre, l'IRGC va afirmar que un vaixell va explotar després d'una col·lisió amb una mina naval a Ormuz. Al mateix dia, l'exèrcit nord-americà va anunciar que va desactivar un vaixell de càrrega que intentava violar el seu bloqueig naval a l'Iran.

L'11 d'octubre, l'UKTMO va informar que un vaixell va ser danyat després de ser atacat a Ormuz. La contaminació atmosfèrica de les refineries de petroli de Haifa, resultant de les operacions de manteniment i les reparacions dels danys soferts durant la Guerra dels Dotze Dies i la guerra actual va requerir l'evacuació dels escolars durant 24 hores.

El 12 d'octubre, l'Iran va intensificar els seus esforços per interrompre les exportacions d'energia a través del sistema de llançadora de petroli, que es va basar en l'assistència dels Estats Units per moure petroli cru fora de l'estret d'Ormuz, apuntant almenys 15 vaixells a l'octubre, segons la firma marítima d'Al Winward.

El 14 d'octubre, l'IRGC va afirmar que un vaixell de càrrega es va enfonsar després de xocar amb una mina naval mentre viatjava per Ormuz en el que va llançar com un camí no autoritzat i insegur. Al mateix temps, fonts de navegació van dir que dos vaixells de càrrega registrats a Singapur van ser colpejats per projectils no identificats mentre passaven per Ormuz aquell dia i el dia abans, amb un enfonsament. Al mateix dia, els Estats Units van informar que van destruir un vaixell connectat amb l'Iran que realitzava vigilància la setmana passada, després que els membres de la tripulació fossin evacuats amb seguretat prèviament.

El 16 d'octubre, l'almirall Brad Cooper, comandant del CENTCOM, va declarar que un bloqueig naval dels Estats Units havia impedit a l'Iran exportar 25 mil milions de dòlars de petroli cru, perjudicant greument les finances de l'IRGC i interferint en els pagaments salarials als seus representants regionals. Cooper va afegir que CENTCOM i el Departament del Tresor dels Estats Units havien treballat junts per congelar al voltant de 350 milions de dòlars en participacions de criptomonedes iranianes.

El 20 d'octubre, els alts funcionaris iranians van declarar que per tal de soscavar políticament Trump i el Partit Republicà abans de les eleccions del 3 de novembre, Teheran va ampliar intencionadament les converses diplomàtiques i va mantenir un punt mort diplomàtic. Al mateix dia, el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran, Mohsen Rezaei, va declarar que la nació prohibirà completament l'exportació del seu material nuclear enriquit.

El 21 d'octubre, el Financial Times va informar que Netanyahu planejava una ofensiva militar de diversos dies contra l'Iran per al cap de setmana del 10 d'octubre abans de les eleccions parlamentàries israelianes del 27 d'octubre, però Trump es va oposar a l'escalada abans de les eleccions del 3 de novembre. Aquest informe es va produir després que els avions israelians volessin a la frontera amb l'Iran el dia abans, en el que els sospitosos nord-americans van ser un intent d'alguns funcionaris israelians de provocar el país. Al mateix dia, el New York Times va informar que els Estats Units i Israel han planejat atacs militars renovats contra l'Iran, dirigits als seus centres d'energia, instal·lacions nuclears i arsenals de míssils i drons, després de les eleccions a mitjà termini dels Estats Units del 3 de novembre en "una operació curta però intensiva". L'informe va afegir que hi ha una petita probabilitat que Trump pugui dur a terme les vagues aquest mes, encara que en última instància podria decidir en contra de qualsevol acció militar.

El 22 d'octubre, Trump va declarar a NewsNation que els Estats Units no estan en converses amb l'Iran i va insinuar una escalada postelectoral després de les eleccions a mitjà termini del 3 de novembre. Trump va posposar temporalment les principals operacions de combat per evitar les conseqüències internes de l'augment dels preus de l'energia, tot i que els militars nord-americans i israelians han finalitzat els plans per a un possible atac de tres dies a les instal·lacions nuclears iranianes. Teheran ha amenaçat de llançar noves defenses militars si s'hi dirigeix, malgrat la pressió del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu per a una ofensiva d'octubre. Al mateix moment, l'Iran va anunciar que si es reprèn la guerra a gran escala amb els Estats Units, té preparacions integrals per atacar els cables submarins del Golf.

El 24 d'octubre, l'ambaixador de l'Iran al Pakistan, Reza Amiri Moghadam, va dir que Teheran encara està obert a negociacions diplomàtiques amb els Estats Units en els termes del Memoràndum d'Islamabad. Això es produeix enmig de la pressió interna sobre l'administració Trump per posar fi al conflicte profundament impopular abans de les eleccions de mitjan mandat dels Estats Units. En resposta a l'advertiment de Trump el 24 d'octubre de 2026, que podria produir-se una vaga a l'Iran "potser demà", alhora que assenyalava que encara era possible un "bell acord", el president iranià Masoud Pezeshkian va acusar Washington d'interrompre les negociacions, però va declarar que el líder suprem de l'Iran havia donat instruccions per "anar i acabar". Tasnim News Agency i Press TV, afiliada a l'IRGC, van refutar ràpidament els informes que els mediadors iranians s'havien ofert a reobrir l'estret d'Ormuz a canvi d'aixecar el bloqueig naval dels Estats Units. Segons Tasnim News Agency i Press TV, Teheran rebutja qualsevol acord que equipés l'accés a les vies navegables amb la retirada del bloqueig, aclarint que els seus termes actuals ja estan comunicats.

El 25 d'octubre, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el cap de l'Estat Major de les FDI, el tinent general Eyal Zamir, van arribar a una confrontació sense precedents per les operacions militars ordenades contra l'Iran. Abans de les eleccions a la Knesset del 27 d'octubre, Zamir es va oposar a l'ordre executiva, sol·licitant revisions oficials de política i signant documents legals de Netanyahu abans d'enviar soldats a l'acció. La vacil·lació del comandament militar era un reflex de les preocupacions operacionals prèvies que els atacs preventius prematurs no eren estratègicament necessaris i podrien pertorbar les eleccions democràtiques causant inestabilitat a casa.

El 26 d'octubre, la CNN va informar que el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va pressionar per fer un atac a l'Iran abans de les eleccions a la Knesset, però Trump es va negar. Al mateix dia, el CENTCOM va informar que des de juny de 2026, l'Armada dels Estats Units havia esquivat amb èxit el bloqueig marítim de l'IRGC escortant més de 1.500 milions de barrils de petroli cru a través de l'estret d'Ormuz.

El 28 d'octubre, l'Iran va rebutjar un nou pla de pau presentat per mediadors de Qatar de 2026, dient que era inacceptable i reiterant que la seva política nuclear era inalterable. En un intent de reprendre les converses de pau, el vicepresident nord-americà J. D. Vance va enviar una carta al secretari del Consell de Seguretat Nacional iranià Mohsen Rezaei aquell mateix dia a la directiva de Trump.

El 29 d'octubre, el diari The Daily Telegraph informa que el règim iranià està tractant d'interrompre les eleccions de mitjan de mandat dels Estats Units després d'intentar embogir en les eleccions legislatives israelianes de 2026 aquesta setmana.

El 31 d'octubre, el ministre iranià d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi, va qualificar la carta del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance com un "pas positiu" cap a possibles converses, mentre que Mohsen Rezaei, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran, va advertir que les converses nuclears i la reobertura de l'Ormuz continuen depenent dels Estats Units que satisfacin les demandes de l'Iran.

El 2 de novembre, els Estats Units va fer atacs "defensius" a petita escala contra les posicions iranianes a l'illa de Qeshm a l'estret d'Ormuz. Segons un funcionari nord-americà, l'operació es va dirigir als iranians que utilitzaven míssils terra-aire contra avions nord-americans.

Guerra del Líban de 2026

Article principal: Guerra del Líban de 2026

162a Divisió de les FDI a la frontera entre Israel i el Liban durant Operació Lleó Rugidor de 2026

L'1 de març, el moviment islamista xiïta Hezbol·là va atacar des del sud del Líban una base militar al nord d'Israel amb míssils i drons com a resposta a l'assassinat d'Ali Khamenei. Les Forces de Defensa d'Israel van resposter amb atacs aeris a Beirut. Hezbol·là va afirmar més tard que l'atac era un "acte defensiu" després de més d'un any d'atacs israelians malgrat una treva. Un portaveu de les FDI va emetre una declaració d'emergència afirmant que l'atac ha de ser considerat "una declaració oficial de guerra per Hezbol·là", prometent "neutralitzar" l'amenaça. Israel va atacar el sud del Líban, Beirut i la Vall de la Bekaa. L'exèrcit israelià va dir que va matar el cap de la seu d'intel·ligència de Hezbol·là, Hussein Makled, en els atacs. Al Líban, les FDI van matar Adham Adnan al-Othman, el cap de l'ala armada del Gihad Islàmic Palestí, les Brigades Al-Quds, al Líban.

El 3 de març, Israel Katz va autoritzar una invasió terrestre del Líban. Més tard van ser seguits per una incursió terrestre al sud del Líban amb forces de la 91a Divisió amb l'objectiu d'establir una "capa de seguretat" per als residents israelians dels assentaments del nord contra Hezbollah, esperant destruir la seva infraestructura a la frontera entre Israel i el Líban. El govern libanès va informar que aquests atacs preventius israelians van arribar a Kfarkela i Qouzah, provocant que l'exèrcit libanès fes un redesplegament dels llocs fronterers recentment establerts enmig de l'escalada de l'activitat israeliana en violació de l'acord d'alto el foc entre Israel i el Líban de 2024. Israel també va informar que va matar Daoud Alizadeh, el comandant de la branca del Líban de la Força Quds, a Teheran.

Les diverses onades de míssils i drons llançats des de diferents zones del sud del Líban van arribar als 200 coets disparats l'11 de març, tanmateix la majoria foren interceptats, causant la resta alguns desperfectes i ferits. Avions de guerra israelians van començar a bombardejar el Líban gairebé immediatament després dels atacs de Hezbol·là, impactant les seves llançadores de míssils.

El 8 de març de 2026, un atac israelià amb drons contra l'Hotel Ramada Plaza de Beirut va abatre diversos dirigents iranians de la Força Quds de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI).

Després del suport de la Presidència siriana al desarmament de Hezbol·là i una campanya de mobilització de l'exèrcit sirià a la frontera amb el Líban, els projectils del Líban van atacar a la ciutat de Serghaya, a 20 km de Damasc, on presidien les forces armades sirianes. Els atacs van ser confirmats per l'Autoritat d'Operacions de l'Exèrcit sirià. Més tard, Israel va emetre un avís d'evacuació urgent als suburbis del sud de Beirut.

L'11 de març el ramatcal Eyal Zamir, va ordenar reforços a la seva frontera nord amb el Líban, tornant a desplegar la Brigada Golani de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), especialitzada en operacions terrestres ofensives, de Gaza al nord, i en paral·lel el govern libanès va demanar a Hezbol·là que deixés de disparar contra Israel insistint que l'estat hauria de tenir el monopoli de la violència al país, tot i que l'exèrcit, amb poc personal i equipament, no ha pogut enfrontar-se directament al grup armat.

Les FDI van matar el 5 de març el funcionari de Hamàs Wassim Attallah al-Ali a Beddawi, Líban.

El 17 de març, Israel va llançar una invasió terrestre del sud del Líban.

Conseqüències de l'atac israelià del 8 d'abril a Beirut

Israel i els Estats Units afirmen que l'alto el foc no inclou el Líban, contradient als mediadors pakistanesos i l'Iran. Hezbol·là va dir que va aturar els atacs contra Israel i els soldats israelians al Líban. Malgrat l'alto el foc, Israel va llançar l'Operació Foscor eterna, que Israel va dir que incloïa una àmplia operació dirigida a tots els centres de comandament i control de Hezbol·là al sud del Líban, Beirut i la Vall de la Bekaa. Duranr l'actac van morir 254 persones i ferint-ne 837, destruint diversos edificis al centre de Beirut, i més de 100 bases militars de Hezbol·là a tot el Líban. En resposta, l'Iran va amenaçar d'atacar Israel "si les agressions contra l'estimat Líban no es posen fi immediatament", els mitjans de comunicació iranians van dir més tard que l'Iran va aturar el trànsit d'Ormuz sobre els atacs israelians al Líban. Hezbol·là va reclamar la responsabilitat de llançar coets cap al nord d'Israel com a resposta a les "violacions d'alto el foc".

El 16 d'abril, el president Trump va anunciar que Israel i el Líban van acordar una treva de deu dies.

L'1 de juny Israel va acordar no colpejar els suburbis del sud de Beirut, i Hezbol·là va acordar no atacar Israel com a part d'una proposta dels Estats Units, amb el marc d'alto el foc que s'ampliarà per incloure tot el Líban.

El 7 de setembre, el ministre de salut del Líban va anunciar que almenys 4.362 persones havien mort en atacs israelians des del 2 de març de 2026, incloent-hi 11 en les últimes 24 hores.

Intervenció dels houthis

El moviment Houthi al Iemen va advertir que respondria a qualsevol escalada contra l'Iran, inclosos els esforços per reobrir l'Estret d'Ormuz. Va advertir específicament als dos països àrabs que s'havien ofert a unir-se a la campanya de l'Estret d'Ormuz -Bahrain i els Emirats Àrabs Units- que "seran els primers a perdre en aquesta batalla".

Els houthis el 27 de març de 2026 van llençar míssils balístics contra Israel, iniciant la participació en el conflicte desencadenat per l'ofensiva israeliana-americana contra l'Iran, després d'haver atacat regularment Israel des del 2023 en suport de Hamàs durant la guerra de Gaza.

Els houthis es van unir a la guerra el 28 de març llançant un míssil balístic cap a Israel. Els houthis van dir que havien llançat míssils balístics dirigits a llocs militars "sensibles" a Israel, i van prometre continuar els atacs "fins que l'agressió en tots els fronts de resistència s'aturi". El míssil va ser interceptat i no es van reportar víctimes. Els houthis posteriorment van llançar un segon míssil a Elat. En resposta, el govern iemenita reconegut internacionalment va condemnar els "freqüents intents de l'Iran d'arrossegar el Iemen" al conflicte "a través de les seves milícies terroristes".

El 23 de juliol, els houthis van reclamar la responsabilitat dels atacs a dos petroliers saudites al Mar Roig, amb l'objectiu d'un segon atac al subministrament mundial de petroli juntament amb l'intent iranià de controlar l'Ormuz.

El 25 de juliol, els houthis van llançar operacions contra les instal·lacions de Saudi Aramco a Jizan i Yanbo en represàlia pels atacs saudites contra els seus objectius militars, que van seguir a un bloqueig marítim houthi al Mar Roig. Aquesta escalada marca un nou front en el conflicte regional, que es produeix juntament amb el bloqueig de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran.

El 27 de juliol, l'Aràbia Saudita va declarar que les milícies iraquianes defensades per l'Iran van disparar drons cap a instal·lacions petrolieres a la regió oriental del país, i Riad. No obstant això, els houthis van reclamar la responsabilitat.

El 8 de setembre, l'Aràbia Saudita va declarar que els atacs d'Houthi a la frontera entre l'Aràbia Saudita i els Estats Units havien ferit 73 persones.

Víctimes i danys

Militats i funcionaris a Iran

Els Estats Units i Israel van matar molts comandants i líders iranians el primer dia de la guerra fent que l'Iran cregués que els atacs no eren imminents. Així, grups d'alts funcionaris iranians van continuar reunint-se en persona. Aquestes reunions van ser objecte dels atacs inicials. Una part de l'engany va ser informació sobre un desplegament del F-22 dels Estats Units filtrat per ocultar que els preparatius estaven més avançats en altres bases. Les crides entre Trump i Netanyahu abans de la guerra no es van donar a conèixer per disminuir la possibilitat d'una primer atac de l'iran.

El portaveu de les FDI, Effie Defrin, va declarar que mesos d'"engany estratègic i operatiu" conjunt dels Estats Units i Israel de les imatges de satèl·lit van portar a la guerra. Això abastava avions i altres instal·lacions. La nit de l'atac inicial, ell i el cap d'estat major de les FDI, Eyal Zamir, van portar els seus cotxes oficials a casa des de la seu de les FDI. Van tornar sense ells perquè les imatges de satèl·lit demostressin que la seva base no apareixia plena ni els avions de guerra apareixien armats i preparats. Tres reunions separades d'oficials iranians van ser colpejades en un minut i mig entre si en la vaga inaugural. Fonts de guerra van revelar que els atacs entre els Estats Units i Israel es van dirigir a bases de l'IRGC, llocs de guàrdia fronterers i altres instal·lacions de seguretat per intentar permetre possibles incursions terrestres tant dels separatistes kurds al nord-oest com dels separatistes de Baloch al sud-est. No hi havia informes d'operacions transfrontereres de cap dels grups militants ètnics, tot i que l'Iran havia participat en atacs contra tots dos, suposadament matant ambdós combatents kurds de la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan iranià i combatents baloch del Front de Lluita Popular originaris de fora de l'Iran.

Nom	Posició	Data de mort	Notes
Ali Khamenei	Líder suprem de l'Iran	28 de febrer de 2026	Mort en un atac aeri contra el seu complex a Teheran
Ali Shamkhani	Secretari del Consell de Defensa Iranià	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Mohammad Pakpour	Comandant en cap del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Abdolrahim Mousavi	Cap de l'Estat Major General de les Forces Armades Iranianes	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Aziz Nasirzadeh	Ministre de Defensa	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Hossein Jabal Amelian	Cap de l' Organització d'Innovació i Recerca Defensives	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Reza Mozaffari Nia	Excap de l' Organització d'Innovació i Recerca Defensives	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Mohammad Baseri	Alt funcionari del Ministeri d'Intel·ligència	28 de febrer de 2026	Morts en atacs entre els EUA i Israel
Yahya Hosseini Panjaki	Viceministre d'Intel·ligència per a afers israelians, Cap de la Direcció de Seguretat Interna del Ministeri d'Intel·ligència i Seguretat	28 de febrer de 2026	Morts en atacs israelians contra líders a Teheran
Saleh Asadi	Cap de la Direcció d'Intel·ligència, Quarter General Central de Khatam al-Anbiya	28 de febrer de 2026	Mort a la reunió del Consell de Defensa Iranià
Mohammad Shirazi	Cap de l'Oficina Militar del Líder Suprem	28 de febrer de 2026	Mort en un atac aeri al costat de Khamenei
Akbar Ebrahimzadeh	Sotscap de l'Oficina Militar del Líder Suprem	28 de febrer de 2026	Mort en un atac aeri al costat de Khamenei
Gholamreza Rezaian	Cap de l' Organització d'Intel·ligència Policial Iraniana	2 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians contra centres de comandament
Bahram Hosseini Motlagh	Cap de Planificació i Operacions de l'Estat Major de les Forces Armades	2 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians contra centres de comandament
Hassan-Ali Tajik	Cap del Departament de Logística de l'Estat Major de les Forces Armades	2 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians contra centres de comandament
Mohsen Darrebaghi	Adjunt de Logística i Suport, Estat Major General de les Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran	2 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians contra centres de comandament
Mohsen Mahdavi Kalateh	Viceministre d'Intel·ligència	3 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Ali Hashemi	Sotscomandant del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica Saheb al-Zaman	8 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Mohammadreza Saqafifar	Assistent especial del líder suprem Ali Khamenei	8 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Asadollah Badfar	Cap de les forces paramilitars Basij, Estat Major de les Forces Armades Iranianes	9 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Esmail Dehghan	Comandant Sènior de la Força Aeroespacial del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	10 de març de 2026	Morts en atacs aeris
Akbar Ghaffari	Viceministre d'Intel·ligència	12 de març de 2026	Morts en atacs contra el lideratge
Naqi Mohaddesnia	Cap d'Afers Clergals del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	12 de març de 2026	Morts en atacs israelians
Abolqasem Babaeian	Cap d'Estat Major de la seu central de Khatam al-Anbiya	14 de març de 2026	Morts en atacs a Teheran
Abdullah Jalali-Nasab	Oficial superior de la branca d'intel·ligència del Comandament d'Emergències Khatam al-Anbiya	14 de març de 2026	Mort en un atac israelià contra el lideratge
Ali Larijani	Secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Gholamreza Soleimani	Cap de les forces paramilitars Basij	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians a la reunió de Basij
Esmail Ahmadi	Cap d'Intel·ligència de les forces paramilitars Basij	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians a la reunió de Basij
Qassem Qoreishi	Sotscap de les forces paramilitars Basij	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Azim Esmaili Khosrowabadi	Comandant adjunt de les forces paramilitars Basij	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Alireza Bayat	Adjunt de Seguretat Interna del Consell Suprem de Seguretat Nacional	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Morteza Larijani	Assistent de Seguretat Interna del Consell Suprem de Seguretat Nacional	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Ali Bateni	Sotssecretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional	17 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra líders
Esmaeil Khatib	Ministre d'Intel·ligència	18 de març de 2026	Morts en atacs contra el lideratge
Afshin Naghshbandi	Representant de l'Estat Major de les Forces Armades a les forces paramilitars Basij	19 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Ali Mohammad Naini	Portaveu del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i adjunt de Relacions Públiques	20 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra el lideratge
Mehdi Qureishi	Comandant de la Força Aeroespacial del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	20 de març de 2026	Morts en atacs contra el lideratge
Mehdi Rostami Shomastan	Comandant superior del Ministeri d'Intel·ligència	20 de març de 2026	Morts en atacs israelians contra el lideratge
Ghadir Azarian	Comandant del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	21 de març de 2026	Morts en atacs aeris contra el lideratge
Ebrahim Mortazavi-Nasb	Comandant d'una unitat paramilitar Basij	22 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians
Alireza Tangsiri	Comandant de la Marina del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	26 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians
Behnam Rezaei	Cap de la Direcció d'Intel·ligència de la Marina de l'IRGC	26 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians
Jamshid Eshaghi	Cap de l'Oficina de Pressupost i Assumptes Financers de l' Estat Major de les Forces Armades	31 de març de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians
Mohammad Ali Fathalizadeh	Comandant de la unitat Fatehin	1 d'abril de 2026	Morts en atacs nord-americans i israelians
Majid Khademi	Cap de l' Organització d'Intel·ligència i l'Organització de Protecció d'Intel·ligència del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica	6 d'abril de 2026	Morts en atacs israelians
Yazdan Mir	Comandant de la Unitat 840 de la Força Quds de l'IRGC	6 d'abril de 2026	Morts en atacs israelians
Kamal Kharazi	Exministre d'Afers Exteriors	9 d'abril de 2026	Va sucumbir a les ferides dels atacs nord-americans i israelians

Militats i funcionaris a Líban

Nom	Posició	Data de mort	Notes
Reza Khazaei	Oficial de la Força Quds de l'IRGC	3 de març de 2026	Morts en atacs israelians
Majid Hosseinikandesar	Cap de Finances de la Força Quds de l'IRGC	8 de març de 2026	Mort en un atac amb drons israelians contra l'hotel Ramada Plaza
Alireza Bi-Azar	Oficial d'intel·ligència de la Força Quds de l'IRGC
Ahmad Rasouli	Oficial d'intel·ligència de la Força Quds de l'IRGC
Hossein Ahmadlou	Oficial d'Israel de la Força Quds de l' IRGC
Abuzar Mohammadi	Comandant d'operacions de míssils de l'IRGC a la unitat de míssils de Hezbol·là	12 de març de 2026	Morts en atacs israelians
Davoud Alizadeh	Comandant de la Força Quds de l'IRGC	12 de març de 2026	Morts en atacs israelians

Víctimes i bases americanes

L'anàlisi de les imatges de satèl·lit del Washington Post va revelar danys en almenys 228 estructures o equips a les bases estatunidenques a tot el Golf Pèrsic, molt més del que l'administració Trump ha admès. L'1 de març, sis soldats estatunidencs van morir enmig de més de 30 ferits en un atac de drons iranià prop del Camp Arifjan a Port Shuaiba, Kuwait. Els morts eren soldats de la Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units assignats al 103è Comandament Expedicionari de Sostenció, amb seu a Des Moines, Iowa. El 8 de març, CENTCOM va informar que un soldat de la Guàrdia Nacional va morir durant una emergència mèdica. Un soldat de la 1a Brigada Espacial va ser ferit en un atac contra la Base Aèria del Príncep Sultà l'1 de març i va morir a causa de les seves ferides el 9 de març.

En un informe d'octubre de 2026, el Servei d'Investigació del Congrés dels Estats Units va anunciar que des de l'inici de l'ofensiva militar dels Estats Units contra l'Iran el 28 de febrer de 2026, un total de 81 avions d'ala fixa, helicòpters i drons s'han perdut o danyat.

El senador Chris Murphy va informar que el Pentàgon li va impedir visitar una important base nord-americana a Qatar. Va descriure el dany que va veure a l'ambaixada dels Estats Units a l'Aràbia Saudita com a "extraordinari" i molt pitjor del que s'ha informat, advertint que un atac iranià amb drons podria haver donat lloc a nombroses morts americanes si s'hagués produït durant el dia. Va criticar el Pentàgon per intentar mantenir el Congrés sense saber els costos de la guerra, acusant el secretari de Defensa Pete Hegseth d'ocultar informació del públic.

L'octubre de 2026, el Pentàgon va revisar les seves xifres de víctimes per al conflicte amb l'Iran, reconeixent un total de 21 morts i 865 ferits. Aquesta actualització segueix les avaluacions prèvies que havien infravalorat el nombre de morts.

Vegeu també

• Guerra entre l'Iran i Israel