Vés al contingut

Luis Goytisolo Gay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Goytisolo Gay
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Goytisolo Modifica el valor a Wikidata
17 març 1935 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 2026 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Vimbodí (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira C)
29 gener 1995 –
← Luis Rosales Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaVimbodí Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRealisme social Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesJosé María Goytisolo Taltavull Modifica el valor a Wikidata  i Julia Gay Vives Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonio Goytisolo Digat, avi patern
Agustín Goytisolo, besavis paterns
María Mendoza de Vives, rebesàvia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0333095 Modifica el valor a Wikidata
Luis Goytisolo en 2015, a la Feria del Libro de Madrid

Luis Goytisolo Gay (Barcelona, 17 de març de 1935 - Vimbodí, 13 de juliol de 2026) va ser un escriptor català en llengua castellana,[1] germà del poeta José Agustín i del novel·lista Juan Goytisolo Gay i oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.[2]

Biografia

[modifica]

Va ser l'últim dels quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) que van tenir Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana.[3] La seva mare va morir durant un bombardeig de la Guerra Civil espanyola.[4]

Va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura i l'activisme polític. Es va afiliar al Partir Comunista d'Espanya durant el franquisme i va estar empresonat a Carabanchel.[4] El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en diaris com El País, ABC i Diario 16.

Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat el 1981), és en la dècada de 1970 quan dona la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del segle xx.[5] Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.

« L'ésser humà ha conegut temps més ombrívols; tan babaus, possiblement no. Decididament el món està més necessitat que mai d'un pensament estoic adequat al present, d'un neoestoicisme. O d'un nou epicureisme. De qualsevol dels dos. O millor: dels dos »
— Luis Goytisolo

La tetralogia es compon de Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar, 1976, La cólera de Aquiles, 1979 y Teoría del conocimiento, 1981. En aquesta extensa i complexa obra, la novel·la es fa reflexió sobre la novel·la mateixa: partint dels problemes que es planteja un (o una) novel·lista personatge, es realitza un replantejament de l'art narratiu i una experimentació de diverses tècniques i estils. Tot això és molt revelador de les preocupacions del moment sobre les estructures i la destinació del gènere.

Luis Goytisolo va morir el 12 de juliol de 2026[4] a Vimbodí, on va passar les últims dècades de la seva vida amb la seva esposa, la periodista Elvira Huelbes.[6]

Obres

[modifica]
  • Las afueras 1958
  • Las mismas palabras 1963
  • Ojos, círculos, búhos, amb el pintor Joan Ponç 1970
  • Antagonía. 1963
    • Recuento
    • Los verdes de mayo hasta el mar
    • La cólera de Aquiles
    • Teoría del conocimiento
  • Devoraciones 1976
  • Estela del fuego que se aleja 1984
  • Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985
  • La paradoja del ave migratoria 1987
  • Estatua con palomas 1992
  • Placer licuante 1997
  • Escalera hacia el cielo 1999
  • Diario de 360° 2000
  • Liberación 2003
  • Oído atento a los pájaros 2006
  • Cosas que pasan 2009
  • El lago en las pupilas 2012

Assaigs

[modifica]
  • El porvenir de la palabra (2002)[7]
  • Naturaleza de la novela (2013)[4]
  • El sueño de San Luis (2015)[4]
  • El atasco y demás fábulas (2016)[4]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Goytisolo Gay
  1. ↑ «Luis Goytisolo Gay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Joaquim Gay de Montellà, la casta catalana», 22-11-2015. [Consulta: 9 abril 2024].
  3. ↑ Seguí, Toni. «La matriarca menorquina de la familia Goytisolo». Menorca, 15-07-2023.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Dalmau, Miguel. «Muere a los 91 años el escritor y académico Luis Goytisolo, autor de la monumental 'Antagonía'» (en castellà). La Vanguardia, 13-07-2026. [Consulta: 13 juliol 2026].
  5. ↑ «"Yo dejaría descansar en paz a los muertos de la Guerra Civil"». El País.
  6. ↑ Llorens, Agnès. «Así es el refugio de Goytisolo, entre libros y naturaleza» (en castellà). La Vanguardia, 29-04-2018. [Consulta: 13 juliol 2026].
  7. ↑ «Mor amb 91 anys l'escriptor barceloní Luis Goytisolo». Agència Catalana de Notícies, 14-07-2026. [Consulta: 14 juliol 2026].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Goytisolo_Gay&oldid=37936042»