Nathan Bedford Forrest
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1821  Chapel Hill (Tennessee) | ||
| Mort | 29 octubre 1877 (56 anys) Memphis (Tennessee) | ||
| Causa de mort | complicacions de la diabetis mellitus | ||
| Sepultura | Columbia | ||
1r Grand Wizard (en)  | |||
| 1867 – | |||
| Dades personals | |||
| Residència | comtat de DeSoto Memphis Memphis | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Agricultura i negoci | ||
| Ocupació | oficial de l'exèrcit (1861–1865), traficant d'esclaus (1853–1862), planter (en) , executiu ferroviari | ||
| Partit | Partit Demòcrata | ||
| Membre de | |||
| Patrimoni net estimat | 1.000 $ (2 setembre 1850) 109.000 $ (5 juny 1860) | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Estats Confederats d'Amèrica | ||
| Branca militar | Provisional Army of the Confederate States (en) | ||
| Grau militar | tinent general (1865–1865) general major (1863–1865) | ||
| Conflicte | Battle of Fort Donelson (en) batalla de Shiloh batalla de Chickamauga Battle of Brice's Cross Roads (en) Battle of Nashville (en) Battle of Fort Pillow (en) Battle of Selma | ||
| Família | |||
| Fills | William M. Forrest | ||
| Cronologia | |||
| 17 juliol 1868 | indult | ||
| 9 maig 1865 | llibertat condicional
| ||
  | |||
Nathan Bedford Forrest (Chapel Hill, 13 de juliol de 1821 - Memphis, 29 d'octubre de 1877) fou un oficial sudista. Quan esclatà la guerra de secessió, assolí el grau de tinent coronel de cavalleria i lluità a les batalles de Fort Donelson (1862) i Shiloh, després de la qual fou nomenat general.
Biografia
[modifica]Nascut en una família pobra, de jove Forrest va acumular una riquesa considerable com a comerciant de cavalls i bestiar, agent immobiliari i propietari de plantacions de cotó, i també va estar directament involucrat en el tràfic interestatal d'esclaus, inclosa la gestió d'una presó d'esclaus a Memphis. El juny de 1861, poc després que comencés la Guerra Civil amb la divisió dels Estats Units en la Unió i la Confederació, Forrest es va allistar a l'exèrcit confederat. Forrest va ser un dels pocs soldats durant la guerra que es va allistar com a soldat ras i va ser ascendit a general sense entrenament militar previ. Com a expert líder de cavalleria, Forrest va rebre el comandament d'un cos de cavalleria i va establir noves doctrines per a les forces mòbils, cosa que li va valer el sobrenom de "El Mag de la Sella". Va utilitzar les seves tropes de cavalleria com a infanteria muntada i sovint va desplegar artilleria com a líder en la batalla, ajudant així a "revolucionar les tàctiques de cavalleria".[1][2]
L'abril de 1864, a la batalla de Fort Pillow, les forces confederades sota el comandament de Forrest van matar un gran nombre de tropes de la Unió després que el fort hagués cessat efectivament la resistència, la majoria d'elles soldats negres. Els diaris contemporanis del Nord i les investigacions del Congrés van considerar Forrest responsable, mentre que els historiadors posteriors han discrepat sobre si els assassinats van ser resultat d'ordres explícites, pèrdua de control durant l'assalt o pràctiques racialitzades al camp de batalla dins de l'exèrcit confederat.[3][4]
Forrest es va unir al Ku Klux Klan a la tardor de 1866,[5] i va ser elegit el seu primer Gran Mag a la primavera de 1867.[6] El grup era una xarxa secreta de caus a tot el Sud de la postguerra, on les persones negres políticament actives i els seus aliats eren amenaçades, agredides i assassinades. Durant el mandat de Forrest com a Gran Mag, les organitzacions del Klan a tot el Sud van utilitzar la violència i la intimidació per suprimir la participació política negra a les eleccions de 1868, tot i que els historiadors no es posen d'acord sobre l'abast del control directe de Forrest sobre les operacions locals.[7][8] El 1869, Forrest va expressar la seva desil·lusió amb el que els historiadors han descrit com la campanya de terror racial del Ku Klux Klan i la seva manca de disciplina centralitzada,[9] i va emetre una carta ordenant la dissolució del Ku Klux Klan, així com la destrucció del seu vestuari; després es va retirar de l'organització. Forrest va negar més tard ser membre del Klan,[10] i a la dècada de 1870 va fer dues vegades declaracions a favor de l'harmonia racial i la dignitat negra.[11] Durant els darrers anys de la seva vida, va treballar a la junta d'una empresa ferroviària i va conrear l'illa del President utilitzant mà d'obra convicte. Forrest va morir de malaltia el 1877, als 56 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Hawkins, Pierpaoli i Tucker, 2014, p. 244.
- ↑ Starr 1985, p. 48: "...Nathan Bedford Forrest, whom his superiors did not recognize for the military genius he was until it was too late..."
- ↑ Cimprich, 2005, p. 45–74.
- ↑ Report of the Joint Committee on the Conduct of the War, Fort Pillow. U.S. Government Printing Office, 1864, p. 5–38.
- ↑ Rose, 1914, p. 22.
- ↑ Tabbert, 2006, p. 83.
- ↑ Parsons, 2015, p. 3–11.
- ↑ Trelease, 1971, p. 21–30.
- ↑ Martinez 2012, p. 193: "Although Forrest repudiated the group's activities after less than two years, he transformed the budding terrorist organization into an effective mechanism for promoting white supremacy in the Old South"
- ↑ Quarles, 1999, p. 28.
- ↑ Image 1 of Memphis daily appeal (Memphis, Tenn.), July 6, 1875, <http://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn83045160/1875-07-06/ed-1/seq-1/>. Consulta: 23 agost 2017