Sindarin
Patrono:Short description Patrono:Infobox language
Sindarin es un del linguas construite concipite per J. R. R. Tolkien pro uso in su historias de phantasia situate in Arda, primarimente in Terra Medie. Sindarin es un del multes linguas parlate per le elfos.
Le parola Sindarin es Quenya pro Grey-elven (elfic gris), pois que esseva le lingua del Elfos Grise de Beleriand. Istes esseva Elfos del Tertie Clan qui remaneva retro in Beleriand post le Great Journey (Le Grande Viage). Lor lingua deveniva estraniate de illo de lor parentes qui navigava super le mar. Sindarin deriva de un lingua plus ancian appellate Common Telerin (Telerin Comun), que evolueva ex Common Eldarin (Eldarin Comun), le lingua del Eldar ante lor divisiones, p.ex., ille Elfos qui decideva sequer le Vala Oromë e initiava le Grande Marcha a Valinor. Mesmo ante illo, le Elfos Eldar parlava le discurso original de tote le Elfos, o Primitive Quendian (Quendian Primitive).
In le Tertie Etate (le scenario de The Lord of the Rings), Sindarin esseva le lingua plus communemente parlate per le major parte del Elfos in le parte occidental de Terra Medie. Sindarin es le lingua usualmente referite como le Lingua-Elfic o Lingua-Elfo in The Lord of the Rings. Quando le Quenya-parlante Noldor retornava a Terra Medie, illes adoptava le lingua Sindarin. Quenya e Sindarin esseva relationate, con multe parolas cognate ma differentiante grandemente in grammatica e structura. Sindarin es dicite esser plus mutabile que Quenya, e il habeva durante le Prime Etate un numero de dialects (dialectos) regional. Le lingua usate in Doriath (casa de Thingol, Rege del Sindar), cognoscite como Doriathrin, esseva dicite per multe elfos grise esser le forma plus alte e plus nobile del lingua.
In le Secunde Etate, multe homines de Númenor parlava Sindarin fluentemente. Lor descendentes, le Dúnedain de Gondor e Arnor, continuava a parlar Sindarin in le Tertie Etate. Sindarin esseva primo scribite usante le Cirth, un alphabeto runic elfic. Posteriormente, esseva usualmente scribite in le Tengwar (Quenya pro 'litteras') – un scripto inventate per le elfo Fëanor. Tolkien basava le phonology (phonologia) e alcun del grammatica de Sindarin sur le gallese litterari, e Sindarin monstra alcun del mutationes de consonante que characterisa le Celtic languages (linguas celtic).[1]
Le Nanos raremente inseniava lor lingua a alteres,[2] assi illes apprendeva ambe Quenya e Sindarin pro communicar con le Elfos, specialmente le Noldor e Sindar.[T 1] Per le Tertie Etate, totevia, le Nanos esseva estraniate del Elfos e non plus apprendeva routinariemente lor lingua, preferente usar Westron.
Duo lineas de tempore
[modificar | modificar fonte]Pro le linguas construite per Tolkien on debe distinguer duo lineas de tempore de disveloppamento:[3]
Linea de tempore externe
[modificar | modificar fonte]Goldogrin e altere linguas initial
[modificar | modificar fonte]Tolkien esseva interessate in linguas desde un etate precoce, e disveloppava plure linguas construite durante que esseva ancora un adolescente. Finalmente, como un adulte juvene, ille creava un intiere familia de linguas construite parlate per Elfos e un secondary world (mundo secundari) ubi istes poteva evoluer.[3][4]
Unne de istes linguas esseva create circum 1915, inspirate per le Celtic languages (linguas celtic), particularmente le gallese litterari. Tolkien lo appellava Goldogrin o "Gnomish" (gnomic) in anglese. Ille scribeva un dictionario substantial de Gnomish e un grammatica.[T 2] Isto es le prime stadio conceptual del lingua Sindarin. Al mesme tempore Tolkien concipiva un Historia del Elfos e la scribeva in le Book of Lost Tales (Libro del Contos Perdite). Gnomish esseva parlate per le Gnomes o Noldoli, le Secunde Clan del Elfos, e Elfin esseva le altere lingua parlate per le grande majoritate del Elfos del Insula Solitari.[5]
Le initio del "Lista-de-nomines del Fall of Gondolin", un del Lost Tales, da un bon exemplo de ambe linguas (Gnomish e Elfin):
Noldorin
[modificar | modificar fonte]- Plus information: Lhammas and The Etymologies (Tolkien)
Un pauc de annos plus tarde, c. 1925, Tolkien initiava de nove le grammatica e lexicone del lingua de su Gnomes. Ille abandonava le parolas Goldogrin e lam Goldrin in favor de Noldorin (un parola Quenya ja rarmente usate pro su lingua Gnomish). Isto es le secunde stadio conceptual de Sindarin. Tolkien alora componeva un grammatica de iste nove Noldorin, le Lam na Ngoluith.[T 3] In le annos 1930 temprane Tolkien scribeva un nove grammatica de Noldorin.[T 4] Isto es le "Noldorin conceptual tarde". Al mesme tempore, Tolkien disveloppava le linguas Ilkorin del Elfos del Tertie Clan qui remaneva in Beleriand (iste mesme Elfos quic Tolkien nominarea multo plus tarde Sindar in Quenya). Noldorin (le lingua de stilo gallese) esseva a ille tempore concipite como habente evolute ab le Old Noldorin (Noldorin Ancian) parlate in Valinor al multe dialectos (non como le gallese), plus tarde appellate Lemberin, que esseva parlate in Beleriand. Le Elfos Noldorin voleva parlar un lingua distincte del Elfos del Prime Clan qui alsi habitava con illes e parlava Quenya, e assi illes disveloppava Old Noldorin ex lo que Tolkien appellava Koreldarin: "le lingua de illes qui partiva de Terra Medie, e veniva a Kór, le collina del Elfos in Valinor."[T 5]
Ex Noldorin e Gallese
[modificar | modificar fonte]- Plus information: The Etymologies (Tolkien)#Stage of development and Tolkien and the Celtic
Tolkien creava Sindarin circum 1944. Ille usava multo de Noldorin e lo miscava con "Ilkorin Doriathrin" e addeva alcun nove characteristicas. Super illo, ille scribeva un nota lateral sur su "Tabulas Comparative": "Doriath[rin], etc. = Noldorin ((?)viz. como illo solite esser)".[T 6] Le linguas Ilkorin de 1930–50 parlate in Beleriand, p.ex. Doriathrin e le altere dialectos, non esseva tanto basate sur le gallese como Noldorin lo esseva, e Tolkien voleva que su nove "lingua de Beleriand" essera un lingua de typo gallese. In le parolas de Tolkien, "Le cambiamentos laborate sur Sindarin [ab Eldarin Comun] multo stricte (e deliberatemente) simila illos que produceva le gallese medieval e moderne ab le celtic ancian, de modo que in le resultato Sindarin ha un stilo gallese marcate, e le relationes inter illo e Quenya simila stricte illos inter le gallese e le latino."[T 7]
Tolkien non provideva un description detaliate del lingua in obras publicate como The Lord of the Rings, ma ille diceva que[T 8]
Tolkien scribeva multe pecias in Sindarin. Ille faceva un effortio pro dar al su linguas elvic le sensation e gusto de natural languages (linguas natural). Ille voleva infunder in illes un sorta de vita, durante que les adaptava a un gusto aesthetic multo personal. Ille voleva construer linguas primarimente pro satisfacer su impulso personal e non perque ille habeva alcun designo universal in mente.[T 9]
Linea de tempore interne
[modificar | modificar fonte]
In le parolas de Tolkien:
Patrono:Blockquote"Sindarin (Gris-elfic) es propriemente le nomine del linguas del habitantes elvic de Beleriand, le terra plus tarde quasi submergite al west del Montes Blu. Quenya esseva le lingua del Alt-Elfos Exiliate retornante a Terra Medie. Le Exiliatos, essente relativemente pauc in numero, finalmente adoptava un forma de Sindarin: un dialecto meridional (del qual le varietate plus pure e plus archaic esseva usate in Doriath governate per Thingol). Isto illes usava in discurso quotidian, e mesmo adaptava lor proprie nomines personal a su forma. Ma le Sindarin del alt-elfos esseva (naturalmente) alique afficite per Quenya, e contineva alcun elementos Quenya. Sindarin es alsi largemente applicate al linguas relationate del Elfos del mesme origine como le Elfos Grise de Beleriand, qui viveva in Eriador e plus a le Est."[T 10]}}
Dialectos
[modificar | modificar fonte]
Le divergentia de Sindarin (Sindarin Ancian) comenciava primo in un gruppo Northern o Mithrimin e un gruppo Meridional. Le gruppo Meridional habeva un territorio multo plus grande, e includeva Doriathrin o "Sindarin Central".[T 11]
Patrono:Blockquote"Círdan esseva un Elfo Telerin, un del plus alte de illes qui non esseva transportate a Valinor ma deveniva cognoscite como le Sindar, le elfos grise; ille esseva parente a Olwë, un del duo reyes del Teleri, e senior de illes qui partiva super le Grande Mar. Ille esseva assi alsi parente a Elwë, le fratre major de Olwë, recognoscite como le alte-rege de tote le Teleri in Beleriand, mesmo post que ille se retirava al regno guardate de Doriath. Ma Círdan e su populo remaneva in multe modos distincte del resto del Sindar. Illes reteneva le ancian nomine Teleri (in le forma Sindarin posterior Telir, o Telerrim) e remaneva in multe modos un populo separate, parlante mesmo in dies posteriori un lingua plus archaic."[T 12]}}
Assi durante le Prime Etate, ante le retorno del Noldor, il habeva quatro dialectos de Sindarin:
- Sindarin
- Grupo Meridional
- Grupo Septentrional
- Dialecto Nord-Western, parlate in Hithlum, Mithrim, e Dor-lómin;
- Dialecto Nord-Oriental, parlate in Ard-galen (ante su ruin), e le altitudes de Dorthonion (Taur-nu-Fuin).
Doriathrin
[modificar | modificar fonte]Doriathrin preservava multe characteristicas archaic. Differente del altere dialectos, illo remaneva libere de influentias Quenya. Le "accento" de Doriath esseva alsi multo recognoscibile, de modo que post que Túrin habeva lassate Doriath ille manteneva un accento Doriathrin usque su morte, que immediatemente identificava su origine al parlatores de altere dialectos de Sindarin. "Le 'beleriandic' post-guerra como lingua franca e como lingua del Noldor esseva fortemente influentiate per Doriath."[T 13] Tolkien exponeva multo super le morphologia de Doriathrin, e como illo contrasta con le altere dialectos Sindarin, in su scriptos linguistic:[T 11]
Patrono:Blockquote"Doriathrin preservava in uso commun le dual de substantivos, pronomines, e inflexiones personal verbal, assi como un distinction clar inter plurales 'general' o 'collective' (como elenath), e plurales 'particular' (como elin). ... Ma illo esseva non-obstante in alicun ma importante punctos de phonologia marcate per cambiamentos non universal in Sindarin. Le plus notable inter istes esseva le spirantisation de m > nasal ṽ, le nasaltate de que, totevia, esseva jammais perdite in le Doriathrin propri usque post le dissolution del 'Regno Celate'. ... Le cambiamentos de mp, nt, ñk, alsi procedeva plus tosto e plus ultra que in le altere dialectos."[T 11]}}
Falathrin
[modificar | modificar fonte]Le lingua del sequitores del Elfos Círdan, appellate Falathrin (Falassian in anglese), es le altere dialecto del gruppo Sindarin Meridional. Illo remaneva proxime al lingua de Doriath perque il habeva un grande commercio inter le duo gruppos usque al tempore del Guerras de Beleriand.[T 12]
Sindarin Septentrional
[modificar | modificar fonte]Le Sindarin Septentrional esseva parlate per le Mithrim, le gruppo le plus septentrional del elfos grise. Illo differiva del Sindarin Central de Beleriand in multe aspectos. Originalmente parlate in Dorthonion e Hithlum, illo contineva multe parolas unic e non esseva totalmente intelligibile al altere Elfos. Le dialecto Septentrional esseva in multe modos plus conservator, e postea se divideva in un dialecto Nord-Western (Hithlum, Mithrim, Dor-lómin) e un dialecto Nord-Oriental (le altitudes de Dorthonion, e le planuras large de Ard-galen al nord del altitudes). Iste lingua esseva al principio adoptate per le Noldor exiliate post lor retorno a Terra Medie a Losgar. Le Sindarin Noldorin cambiava plus tarde, multo debite al adoption de characteristicas Quenya, e partialmente perque del amor del Noldor pro facer cambiamentos linguistic. Le hereditate de Beren esseva clar a Thingol de Doriath como ille parlava le Sindarin Septentrional de su patria.[T 14]
Patrono:Blockquote"Characteristicas principal [del Sindarin Septentrional esseva le] preservation de p, t, k post nasales e l. m intervocalic remaneva. Nulle u e o e i/e remaneva distincte – nulle mutation a de i. S esseva non-lenite initialmente. h (preservate) mediali. tt, pp, kk > t, p, k mediali."[T 14]}}
Noldorin Sindarin
[modificar | modificar fonte]Con le exception de Doriathrin, Sindarin adoptava alcun characteristicas de Quenya post le retorno del Noldor, assi como cambiamentos de sono unic inventate per le Noldor (qui amava cambiar linguas):[T 15]
Patrono:Blockquote"Il esseva le Noldor qui in facto stabilisava e faceva melioramentos al 'Sindarin Commun' del dies del Guerras, e illo esseva basate sur le Sindarin Occidental. Le ancian dialecto Nord practicamente moriva foras excepte in nomines de locos como Dorlomin, Hithlum, etc. ma pro alicun clanes sparse e celate del ancian gruppo Nordic e excepte in quanto adoptate per le Fëanorianos, qui se habeva movite al est. De modo que in le dies del Guerras, Sindarin esseva realmente dividite in 'Sindarin Occidental' (includente tote le Noldor de Finrod e Fingon), 'Sindarin Oriental' (del dialecto Nord) esseva solo preservate per le casa de Feanor; e 'Central' o Doriath.[T 15]}}
In le celate citate de Gondolin, un terra isolate, un dialecto peculiar se disveloppava: "Isto differiva del standard (de Doriath) (a) in haber elementos Occidental e alcun Northern, e (b) in incorporar un bon numero de parolas Noldorin-Quenya in formas plus o minus sindarinisate. Assi le citate esseva usualmente appellate Gondolin (ab Q. Ondolin(dë)) con simple replacement de g-, non Goenlin o Goenglin [como illo haberea essite in le Sindarin standard]".[T 16]
In le Secunde e Tertie Etate
[modificar | modificar fonte]Le Sindarin 'Beleriandic' como un lingua franca de tote le Elfos e multe Homines, e como le lingua del Noldor in exilio, esseva basate sur le Sindarin Occidental ma esseva fortemente influentiate per Doriathrin. Durante le Secunde Etate Sindarin esseva un lingua franca pro tote le Elfos e lor amicos (assi illo esseva usate pro inscriber le Porta Occidental de Moria), usque illo esseva displaciate pro le Homines per Westron, que surgeva in le Tertie Etate como un lingua fortemente influentiate per Sindarin. In Gondor al fin del Tertie Etate, Sindarin esseva ancora parlate quotidianemente per alicun nobile Homines in le citate Minas Tirith. Aragorn, elevate in le securitate del bastion elvic de Rivendell,[T 17] lo parlava fluentemente.[T 18][T 19]
Phonologia
[modificar | modificar fonte]Sindarin esseva designate con un phonology simile al gallese.[T 20][6] Le accento tonic es como in latino: sur le penultime si illo es pesante (un syllaba clause, vocal longe o diphthongo) e sur le antepenultime si le penultime es legier.[7]
Consonantes
[modificar | modificar fonte]- ↑ Burns, Marjorie (2005). Perilous Realms: Celtic and Norse in Tolkien's Middle-earth. University of Toronto Press, 21. ISBN: 0-8020-3806-9.
- ↑ Foster, Robert (1978) The Complete Guide to Middle-earth. Ballantine.
- 1 2 3 4 Hostetter 2013.
- ↑ (2006) "Sindarin", Encyclopedia of Fictional and Fantastic Languages. Greenwood Publishing Group. ISBN: 978-0-313-33188-6.
- ↑ Gilson, Christopher. "Gnomish is Sindarin: The Conceptual Evolution of an Elvish Language." In Tolkien's Legendarium: Essays on the History of Middle-earth, edited by Verlyn Flieger and Carl F. Hostetter, 95-104. Westport, CT: Greenwood, 2000.
- ↑ Foster 1971.
- ↑ Salo 2004, pp. 23–24, 32–33.
- ↑ Sindarin ll (14 de julio 2003).
Le phonema /f/ es sonorisi a [v] quando final o ante /n/, ma remane scribite como Patrono:Angle bracket. Le sono [f] es scribite Patrono:Angle bracket quando final (alph, "cigno") o quando usate pro spelling un /p/ lenite (i-pheriannath, "le medie-homines") que deveni [f]. Le Sindarin Ancian, como le Common Brittonic e le Old Irish, alsi habeva un spirante m o un nasal v (IPA: /ṽ/), que esseva transcripte como mh. Isto se fusionava con /v/ in le Sindarin posterior. Phoneticamente, le Patrono:Angle bracket de Sindarin se alinea con le altere consonantes velar como Patrono:Angle bracket, Patrono:Angle bracket, Patrono:Angle bracket, etc. ma es phoneticamente le voiceless uvular fricative /χ/.[1]
Conventiones orthographic
[modificar | modificar fonte]| Littera | IPA | Notas |
|---|---|---|
| i | j, ɪ iː | Representa /j/ quando initial ante vocales, /ɪ/ (vocal curte) e /iː/ (vocal longe) ubique altere. |
| ng | ŋ, ŋɡ | Representa /ŋ/ quando final, /ŋɡ/ ubique altere. |
| ph | f | Representa /f/ a fin de parola (debite a Patrono:Angle bracket esser usate pro /v/) e representa le mutation de /p/ initial de parola a /f/. |
| f | f, v | Representa /f/ ubique excepte finalmente ubi illo es sempre /v/. |
Vocales
[modificar | modificar fonte]Monophthongos
[modificar | modificar fonte]Un accuto indica un vocal longe (á, é, etc.). In un parola monosyllabic, un circumflexo es usate (â, ê, etc.).
In le Sindarin Ancian, il habeva un vocal simile al germanico ö (IPA: Patrono:IPAblink), que Tolkien pluparte del tempore transcripteva como œ. Ben que isto esseva intendite esser distincte del diphthongo oe, illo esseva frequentemente simplemente imprimate oe in publicationes como The Silmarillion, p.ex. Nírnaeth Arnoediad (legite: Nírnaeth Arnœdiad), Goelydh (legite: Gœlydh). Iste vocal plus tarde veniva esser pronunciate [ɛ] e es per tanto transcripte como tal (p.ex. Gelydh).[2]
Diphthongos
[modificar | modificar fonte]Le diphthongos es ai (pronunciate como aisle [aɪ]), ei (day [ɛɪ]), ui (ruin [ʊɪ]), e au (cow [aʊ]). Si le ultime diphthongo termina un parola, illo es scribite aw. Il ha alsi diphthongos ae e oe sin counterpartes anglese, simile a pronunciar a o o respectivemente in le mesme syllaba como on pronuncia un e (como in pet); IPA [aɛ, ɔɛ]. Tolkien habeva describe dialectos (tal como Doriathrin) e variationes in pronunciationes (tal como illo de Gondor), e altere pronunciationes de ae e oe indubitanente existeva.[2]
Grammatica
[modificar | modificar fonte]
Tolkien scribeva que ille dava a Sindarin "un character linguistic multo simile (ma non identic a) le britannico-gallese ... perque illo pare convenir al typo bastante 'celtic' de legendas e contos narrate de su parlatores".[3]
Differente del largemente agglutinative Quenya, Sindarin es principalmente un fusional language con alcun tendentias analytic. Illo pote esser distinguite de Quenya per le raritate de finales vocalic, e le uso de voiced plosives b d g, rar in Quenya trovate solmente post nasales e liquidas. Le Sindarin Ancian formava plurales per le addition de -ī, que vaniva ma afficeva le vocales precedente (como in gallese e anglese ancian): S. Adan, pl. Edain, S. Orch, pl. Yrch.[4] Sindarin forma plurales in modos multiple.[5]
Substantivos
[modificar | modificar fonte]Durante que Sindarin non ha un grammatical gender (genere grammatical), illo ha duo systemas de grammatical number (numero grammatical), simile al gallese. Le substantivos Singular/plural corresponde al systema de numero singular/plural justo como in anglese. Le plurales de substantivos in Sindarin es imprevisible e formate in plure modos.[6]
Alcun substantivos in Sindarin (e Noldorin) de un syllaba forma le plural con un termination (usualmente -in), p.ex. Drû, pl. Drúin "homines salvage, Woses, Púkel-Homines".[7] Alteros forma le plural per cambio de vocal, p.ex. golodh e gelydh, "maestro de sageza, sage" (obsolete como un nomine tribal ante que le Noldor retornava a Beleriand); Moredhel, pl. Moredhil, "Elfos Obscur". Ancora alteros forma lor plurales per alcun combination del duo, e alicun non cambia in le plural: Belair, "Elfo/Elfos Beleriandic" es singular e plural.[6]
Le altere systema de numero esseva appellate per Tolkien 2nde plural o numero collective.[T 21] Le substantivos in iste systema lo forma usualmente per adder un suffixo al plural (como in gallese); per exemplo -ath, como in elenath, "tote le stellas (in le celo)", ma non sempre, como in Drúath. Un altere termination del 2nde pl. es -rim, usate specialmente pro indicar un gruppo racial: Nogothrim "le racia del Nanos", ab pl. Nogoth (sg. Nogon, "Nano"). Il existe un altere tal termination -lir, como in Nogothlir.
Le terminationes -rim, -hoth, e -waith, parolas Sindarin significante 'multitude', 'hoste', e 'populo' respectivemente, es addite a un substantivo singular pro formar un 2nde plural, p.ex. Gaurhoth "le horda de homines-lupo" e Gaurwaith "populo lupin", ab Gaur "homo-lupo".[8]
Formas plural
[modificar | modificar fonte]Le major parte del plurales de Sindarin es formate per cambio de vocal e es characterisate per le i-mutation. Le termino Noldorin pro isto es prestanneth "affection de vocales". In un stadio plus ancian del lingua, le plurales esseva marcate per le suffixo -ī, al qual le vocal(i) de radice se assimilava, deveniente frontalisate (e elevate si aperte); plus tarde le final -ī esseva perdite, lassante le vocal(i) de radice mutate como le sol marcator del plural. (Iste processo es multo simile al Germanic umlaut que produceva le formas anglese man/men, goose/geese, e plus proxime ancora al plurales de i-affection gallese in formas como gair/geiriau e car/ceir.) Le modelos plural resultante es:
- In syllabas non final:
- a > e – galadh (arbre) > gelaidh (arbores)
- o > e – nogoth (nano feminin) > negyth (nanos feminin) (originalmente deveniva œ, que plus tarde deveniva e)
- u > y – tulus (albero) > tylys (alberos)
- In syllabas final:
- a con un consonante sequente > ai – aran (rege) > erain (reges)
- a con grupp de consonantes sequente #1 > e – narn (saga) > nern (sagas)
- a con grupp de consonantes sequente #2 > ai – cant (contorno, forma) > caint (contornos, formas) (nasal & plosive)
- a con grupp de consonantes sequente #3 > ei – alph (cigno) > eilph (cignos) (liquide & fricative)
- â > ai – tâl (pede) > tail (pedes)
- e > i – adaneth (femina mortal) > edenith (feminas mortales)
- ê > î – hên (infante) > hîn (infantes)
- o > y – brannon (senior) > brennyn (seniores)
- o > e – orod (montania) > ered (montanias) (in alicun casos)
- ó > ý – bór (homine constante) > býr (homines constante)
- ô > ŷ – thôn (pino) > thŷn (pinos)
- u > y – urug (monstro) > yryg (monstros)
- û > ui – hû (can) > hui (canes)
- au > oe – naug (nano) > noeg (nanos) (cf. germanico au > äu)
- aea > ei – aear (mar) > eir (mares) (presumptibilmente cambiava plus a air como es commun al fin de parolas in Sindarin; "a" actualmente cambia a "ei" ante "ai")
Le vocales non listate non subiunge ulle cambio, tal como /y/ remane como /y/, significante que illo es possibile pro alicun parolas haber le mesme forma in le singular e plural.[9]
Mutationes de consonante initial
[modificar | modificar fonte]Sindarin ha un serie de mutationes de consonante initial, variante inter dialectos como seque.
Mutationes trovate in Noldorin
[modificar | modificar fonte]Le mutationes del "Noldorin conceptual temprane" es definite in le Lam na Ngoluith, Early Noldorin Grammar de Tolkien.[T 22]
Le mutation es provocate in varie modos:
- Le mutation molle es provocate per un parola stricte connectite terminante in un vocal; le consonante alora assume le forma que illo deberea haber mediali.[T 22]
- Le mutation dur es debite al gemination de un consonante initial original a causa del precedantia de un parola stricte connectite terminante in un plosive.[T 22]
- Le mutation nasal es debite a un nasal precedente.[T 22]
Le sequente tabula describe como differente consonantes es afficite per le tres mutationes.
| Radical | Molle | Dur | Nasal |
|---|---|---|---|
| b | v (bh) | b | m |
| d | dh | d | n |
| g | ’ | g | ng |
| gw | ’w | gw | ngw |
| p | b | ph | ph |
| t | d | th | th |
| c | g | ch | ch |
| cw | gw | chw | chw |
L'apostrophe ’ indica elision, e non es necessarimente scribite. Iste formas de p lenite que es pronunciate f es scribite ph como mentionate supra.
Parolas Noldorin comenciante per b-, d-, o g-, que descende del plus ancian mb-, nd-, o ng- es afficite differentemente per le mutationes:
| Radical | Molle | Dur | Nasal |
|---|---|---|---|
| b | m | b | m |
| d | n | d | n |
| g | ng | g | ng |
Multes del mutationes de Noldorin esseva prendite in Sindarin alicun annos plus tarde. Le parola Sindarin gwath "umbra" deveni i 'wath, "le umbra".[T 23]
Mutationes trovate in le grammatica de Salo
[modificar | modificar fonte]Le A Gateway to Sindarin de David Salo propone un serie plus complexe de mutationes, basate sur le extrapolation ab le corpus de Sindarin, como seque[10] (cellas vacue indica nulle cambio):
| Radical | Molle | Nasal | Plosive | Liquide? | Mixte |
|---|---|---|---|---|---|
| t /t/ | d /d/ | th /θ/ | th /θ/ | th /θ/ | d /d/ |
| p /p/ | b /b/ | ph /f/ | ph /f/ | ph /f/ | b /b/ |
| c /k/ | g /g/ | ch /χ/ | ch /χ/ | ch /χ/ | g /g/ |
| d /d/ | dh /ð/ | n /n/ | dh /ð/ | ||
| b /b/ | v /v/ | m /m/ | v /v/ | ||
| g /g/ | (deletate) | ng /ŋ/ | (deletate) | ||
| m /m/ | v /v/ | v /v/ | |||
| (n)d /d/ | n /n/ | nd /nd/ | nd /nd/ | d /d/ | nd /nd/ |
| (m)b /b/ | m /m/ | mb /mb/ | mb /mb/ | b /b/ | mb /mb/ |
| (n)g /g/ | ng /ŋ/ | ng /ŋg/ | n-g /ŋg/ | g /g/ | ng /ŋg/ |
| lh /ɬ/ | l /l/ | l /l/ | l /l/ | l /l/ | l /l/ |
| rh /r̥/ | r /r/ | r /r/ | r /r/ | r /r/ | r /r/ |
| s /s/ | h /h/ | h /h/ | |||
| h /h/ | ch /χ/ | ch /χ/ | ch /χ/ | ch /χ/ | ch /χ/ |
| hw /ʍ/ | chw /χw/ | chw /χw/ | chw /χw/ | chw /χw/ | chw /χw/ |
Le mutation nasal totevia non affice 'd' e 'g' quando trovate in le gruppos 'dr', 'gr', 'gl' o 'gw'.[10] Per admission de Salo, le mutation liquide es speculative e non atestate in le scriptos de Tolkien al tempore que ille scribeva A Gateway to Sindarin.[10]
Pronomines
[modificar | modificar fonte]Un fonte es usate pro le pronomines Sindarin,[T 24] un altere pro le suffixos possessive.[T 25]
| singular | dual[lower-alpha 9] | plural | ||
|---|---|---|---|---|
| 1me persona | exclusive | -n | -nc, -ngid | -nc |
| inclusive | -m, -mmid | -m | ||
| 2nde persona | imperiose/familiare | -g | -ch | -g, -gir |
| formal/polite | -dh | -dh, -dhid | -dh, -dhir | |
| 3tie persona | nil | -st | -r | |
- ↑ Salo, David (26 de april 2018). no title. “Phonemically it patterns with velars, but phonetically it should be whatever <ch> is in Welsh.”
- 1 2 Salo 2004, pp. 19–21.
- ↑ Carpenter 2023, #144 to Naomi Mitchison, April 1954
- ↑ Salo 2004, p. 94, section 6.2 (see also sections 4.33, 4.37).
- ↑ Salo 2004, pp. 95–100.
- 1 2 Salo 2004, pp. 94–100.
- ↑ Salo 2004, p. 98.
- ↑ Salo 2004, pp. 99–100.
- ↑ Salo 2004, p. 95.
- 1 2 3 Salo 2004, pp. 73–79
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| 1me persona | exclusive | -en | -enc |
| inclusive | -em | ||
| 2nde persona | imperiose/familiare | -eg | -eg, -egir |
| formal/polite | -el | -el, -elir | |
| 3tie persona | -ed | -ent | |
Istes es formas subjective usate in conjugation. Sindarin usava formas objective detachate, como dhe (2nde pers. formal/polite singular).[T 26]
Le pronomines Sindarin poteva combinar se con prepositiones como in le Celtic languages (linguas celtic), le gallese: inni "a/pro nos" ab i 'a/pro' e ni 'nos'.[T 27] annin "pro/a me".[T 28] Le suffixos de pronomine singular de prime persona poteva combinar se con substantivos: Lamm, "lingua" > lammen "mi lingua".[1]
Verbos
[modificar | modificar fonte]Tolkien scribeva que le inflexiones de Quenya esseva bastante regular,[T 29] ma que "le historia verbal de Sindarin es complicate."[T 30] Super -ant, le termination de tempore passate de 3tie persona de Sindarin, ille scribeva: "illo es bastante como illo del gallese medieval -as, o del gallese moderne [3p sing.] -odd." Assi con teith- "facer marcas de signos, scriber, inscriber", teithant es le tempore passate singular de 3tie persona.[T 30] Cf. gallese chwaraeodd ef, "ille jocava" (< chwarae 'jocar' + -odd e ef 'ille'). -ant es le termination de 3p plural del gallese: chwaraeant hwy 'illos (jocara)'.[2]
Verbos basic
[modificar | modificar fonte]Le verbos basic forma le infinitive (infinitivo) per adder -i: giri ab gir-. Iste termination causa un a o o in le radice a umlaut a e: blebi ab blab-. Le infinitivo non es usate como un substantivo;[3] le gerund (gerundio) es usate in su loco.[4]
Pro tote le personas excepte le tertie persona singular, le tempore presente es formate per le insertion de -i, e le appropriate termination enclitic pronominal: girin, girim, girir. Como con le infinitivo, -i causa un a o o in le radice a umlaut a e: pedin, pedim, pedir, ab pad-. Le tertie persona singular, perque illo ha un termination zero, non require le insertion de -i. Isto lassa le radice nude, que, a causa del historia phonologic de Sindarin, causa le vocal del radice a devenir longe: gîr, blâb, pâd.[5]
Le tempore passate del verbos basic es multo complicate e poc atestate. Un systema commun reconstruite es usar -n: darn. Totevia, le sol vice que iste -n remane actualmente es post un radice in -r. Post un radice terminante in -l, -n deveni -ll: toll. Post -b, -d, -g, -v, o -dh, illo es metathesate e alora assimilate al mesme loco de articulation como le consonante que illo nunc precede. Le consonante alora experimenta lo que poterea esser appellate un "mutation retrograde": -b, -d, e -g deveni -p, -t, e -c, e -v e -dh deveni -m e -d. Le materia es complicate ancora plus quando terminationes pronominal es addite. Perque -mp, -mb, -nt, -nd, e -nc non surviveva mediali, illes deveni -mm-, -mm-, -nn-, -nn-, e -ng. In addition, le radices de tempore passate in -m haberea -mm- ante ulle terminationes pronominal. Istes exemplos monstra le transformationes passo per passo:
- cab- > **cabn > **canb > **camb > camp, deveniente camm- con ulle terminationes pronominal.
- ped- > **pedn > **pend > pent, deveniente penn- con ulle terminationes pronominal.
- dag- > **dagn > **dang (n pronunciate como in men) > **dang (n pronunciate como in sing) > danc, deveniente dang- con ulle terminationes pronominal.
- lav- > **lavn > **lanv > **lanm > **lamm > lam, deveniente lamm- ante ulle terminationes pronominal.
- redh- > **redhn > **rendh > **rend > rend, deveniente renn- ante ulle terminationes pronominal.
Le tempore futur es formate per le addition de -tha. Un -i es alsi insertate inter le radice e -tha, que de novo causa a e o a umlaut a e. Terminationes pro tote le personas excepte pro le prime persona singular pote esser addite sin ulle altere modification: giritham, blebithar. Le termination de prime persona singular -n causa le -a in -tha a devenir -o: girithon, blebithon, pedithon.[6]
Le imperativo es formate con le addition de -o al radice: giro!, pado!, blabo!.[7]
Vocabulario
[modificar | modificar fonte]A partir de 2008, circum 25.000 parolas elvic ha essite publicate.[8]
| Signification | Sindarin | Pronunciation | Equivalente in Quenya |
|---|---|---|---|
| terra | amar, ceven | sjn sjn | ambar, cemen |
| cielo | menel | sjn | menel |
| aqua | nen | sjn | nén |
| foco | naur | sjn | nár |
| homine (masculo) | benn | sjn | nér |
| femina | bess | sjn | nís |
| mangiar | mad- | sjn | mat- |
| biber | sog- | sjn | suc- |
| grande, magne | beleg, daer | sjn sjn | alta, halla |
| raca, tribu | noss | sjn | nóre |
| noche | dû | sjn | lóme |
| die | aur | sjn | aure, ré |
Le lexicos de Gnomish, Noldorin e Sindarin manca de vocabulario moderne (television, motor, etc.). Le fanos de Tolkien ha extendite le Sindarin pro renderlo parlabile.[9]
Numeros
[modificar | modificar fonte]Secundo Tolkien, le elfos preferiva le numeration duodecimal (base 12) al systema decimal del Dúnedain (base 10: Quenya maquanotië, *quaistanótië), ben que le duo systemas pare esser coexistite. Le numeros 1–12 es presentate infra (le formas reconstruite es marcate con un asterisco *), assi como alicun numeros plus alte.[10]
| Numeros cardinals | Numeros ordinals | ||
|---|---|---|---|
| Sindarin | Anglese | Sindarin | Anglese |
| er, min | un | mein, main, minui | prime |
| tad | duo | taid, tadui | secunde |
| neledh | tres | neil, nail, nelui | tertie |
| canad | quatro | canthui | quarte |
| leben | cinque | levnui | quinte |
| eneg | sex | enchui, enecthui | sexte |
| odo, odog | septe | othui, odothui | septime |
| tolodh | octo | tollui | octave |
| neder | novem | nedrui | noveme |
| pae o caer | dece | paenui o caenen | decime |
| minib | dece-un | ||
| ýneg | dece-duo | ||
| *nelphae | trenta | ||
| host | cento quaranta-quatro (grossa) | ||
| *meneg | mille | ||
Le forma *nelchaen (extraite de nelchaenen) appare in le Lettera del Re, ma al tempore le radices pro dece esseva KAYAN e KAYAR, resultante in le Sindarin *caen, caer. Isto esseva plus tarde cambiate a KWAYA, KWAY-AM, resultante in le Sindarin pae, de modo que iste forma plus vetere debe esser actualisate. Le parola *meneg es extraite del nomine Menegroth, "le Mille Cavernas", ben que isto technicamente poterea esser un "mille" de base 12 (i.e., 123 o 1.728).[10]
Erudition e fandom
[modificar | modificar fonte]- Plus information: Elvish languages (Middle-earth)#Bibliography
Duo revistas—Vinyar Tengwar, a partir del numero 39 (julio 1998), e Parma Eldalamberon, a partir del numero 11 (1995)—es exclusivemente dedicate al edition e publication del gigantesse massa de papiers linguistic inedite de Tolkien. Istes es publicate a un passo lente e le editores non ha publicate un catalogo comprehensive de istes papiers linguistic inedite. Le accesso al documentos original es severemente limitate perque Christopher Tolkien los omittiva de su obra in 12 volumines The History of Middle-earth. Multe parolas recentemente discoperite de Sindarin, Noldorin e Ilkorin ha essite publicate e le regulas grammatical de istes linguas discloses.[11][12]
Le tentativas per le fanos de Tolkien de scriber in Sindarin comenciava in le annos 1970, quando le corpus total de elfic publicate esseva solmente alicun centos de parolas. Desde alora, le uso del elfic ha florite in poemas e textos, phrases e nomines, e tatuages. Ma Tolkien mesme nunquam intendeva facer su linguas bastante complete pro conversation; como resultato, textos elfic novemente inventate, como le dialogos scribite per le linguista David Salo pro esser cantate con le partition musical dels films Le Senior del Anellos de Peter Jackson, require coniectura e a vices le creation de nove parolas.[13]
Referentias
[modificar | modificar fonte]Primari
[modificar | modificar fonte]<div style="column-width: Error in expression: Parola "em" non recognosciteem">
- ↑ Salo 2004, p. 106.
- ↑ Giraudeau 2011, p. 7.
- ↑ Salo 2004, pp. 111–112.
- ↑ Salo 2004, p. 114.
- ↑ Salo 2004, pp. 112–113.
- ↑ Salo 2004, p. 115.
- ↑ Salo 2004, p. 121.
- ↑ According to the French linguist Edouard Kloczko in L'Encyclopédie des Elfes, Le Pré aux Clercs (2008), ISBN: 978-2-84228-325-4, p. 145.
- ↑ Jallings 2017, Introduction: "What is 'Neo' Sindarin?".
- 1 2 Salo 2004, pp. 399–400.
- ↑ Hostetter, Carl F.. Vinyar Tengwar. Elvish Linguistic Fellowship.
- ↑ Parma Eldalamberon. Elvish Linguistic Fellowship. Archivo del original create le 9 de julio 2011. Recuperate le 10 de julio 2026. “Parma Eldalamberon ... The Book of Elven Tongues ... is a journal of linguistic studies of fantasy literature, especially of the Elvish languages and nomenclature in the works of J.R.R. Tolkien.”
- ↑ Wilonsky, Robert. Talkin' Tolkien. Phoenix New Times. Recuperate le 14 de novembre 2007.
Secondari
[modificar | modificar fonte]<div style="column-width: Error in expression: Parola "em" non recognosciteem">
Fontes
[modificar | modificar fonte]- Bellet, Bertrand. "Noldorin Plurals in the Etymologies." Tengwestië (2005).
- Patrono:ME-ref
- Derzhanski, Ivan A. "Peth i dirathar aen: Some Notes on Eldarin Relative Constructions." Vinyar Tengwar 38 (1997): 9–13, 18.
- Foster, Robert (14 de julio 1971). “Sindarin and Quenya Phonology”. Mythcon Proceedings 1 (2).
- Gilson, Christopher. "Gnomish is Sindarin: The Conceptual Evolution of an Elvish Language." In Tolkien's Legendarium: Essays on The History of Middle-earth, edited by Verlyn Flieger and Carl F. Hostetter, 95-104. Westport, Connecticut: Greenwood, 2000.
- Parma Eldalamberon 17 Sindarin Corpus (14 de julio 2011).
- Hemmi, Yoko. "Tolkien's The Lord of the Rings and His Concept of Native Language: Sindarin and British-Welsh." Tolkien Studies (2010): 147–74.
- Patrono:Cite encyclopedia
- Hostetter, Carl F. "The 'King's Letter': An Historical and Comparative Analysis." Vinyar Tengwar 31 (1993): 12–34.
- Hostetter, Carl F. "The Past-Tense Verb in the Noldorin of the Etymologies." Tengwestië (2003).
- Hostetter, Carl F. "I Lam na Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue." In J. R. R. Tolkien Encyclopedia: Scholarship and Critical Assessment, ed. Michael D.C. Drout, pp. 291–92. New York: Routledge, 2007.
- Hostetter, Carl F. "The Two Phonetic Values of ll in Elvish Sindarin in the Lord of the Rings" Tengwestië (2003).
- (14 de julio 2017) A Fan's Guide to Neo-Sindarin: A Textbook for the Elvish of Middle-earth. NEMVUS. ISBN: 978-0-9974321-1-4.
- Marmor, Paula; Krieg, Laurence; Strecker, David. "Initial Consonant Mutation in Celtic and Sindarin." Parma Eldalamberon 4 (1974): 12–16.
- Martínez, Helios De Rosario. "Light and Tree: A Survey Through the External History of Sindarin." Tengwestië (2005).
- Salo, David (14 de julio 2004). Gateway to Sindarin: a grammar of an Elvish language from J. R. R. Tolkien's Lord of the Rings. University of Utah Press. ISBN: 978-0874809121.
- Patrono:ME-ref
- Patrono:ME-ref
- Patrono:ME-ref
- Patrono:ME-ref
- Tolkien, J. R. R. (2007). “Words, Phrases and Passages in Various Tongues in The Lord of the Rings”. Parma Eldalamberon (17).
- Welden, Bill. "On the Formation of Plurals in Sindarin." Parma Eldalamberon 1, no. 1 (1971): 10–11.
Ligamines external
[modificar | modificar fonte]- Ardalambion (Archivate 2003-12-05 al Wayback Machine), sito de Helge Fauskanger sur le linguas de Tolkien
- Glǽmscrafu
- Pagina de Helge Fauskanger sur le Sindarin
- Hesperides (port de Dragon Flame, un dictionario de Sindarin e Noldorin, pro Mac OS X)
Patrono:Languages of Middle-earth Patrono:Constructed languages
- ↑ Tolkien 1977, Quenta Silmarillion, ch. 10 "Of the Sindar"
- ↑ I-Lam na-Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue. Parma Eldalamberon 11.
- ↑ Parma Eldalamberon 13.
- ↑ Still unpublished as of 2011.
- ↑ Tolkien, J. R. R., Tengwesta Qenderinwa 1. Parma Eldalamberon 18, p. 24.
- ↑ Tolkien, J. R. R. "Comparative Tables". Parma Eldalamberon 19, p. 23.
- ↑ Tolkien 2007, p. 135.
- ↑ Error de citation: Etiquetta
<ref>invalide; nulle texto esseva fornite pro le refs nominate “PE17 p61”. - ↑ Carpenter 2023, #165 to Houghton Mifflin, 30 June 1955
- ↑ Tolkien 2007, p. 127.
- 1 2 3 4 Tolkien 2007, p. 133
- 1 2 Tolkien 1996, ch. 13 "Last Writings", "Círdan"
- ↑ Tolkien 2007, p. 132
- 1 2 Tolkien 2007, p. 134.
- 1 2 Tolkien 2007, p. 133.
- ↑ Tolkien 2007, p. 29
- ↑ Tolkien 1955, Appendix A "The Númenórean Kings"
- ↑ Carpenter 2023, #230 to Rhona Beare, 8 June 1961
- ↑ Tolkien 1954a, book 1, ch. 12 "Flight to the Ford"
- ↑ Tolkien 2007, p. 135.
- ↑ Tolkien 2007, p. 26 e p. 45-46.
- 1 2 3 4 Tolkien, J. R. R., Lam na Ngoluith. Early Noldorin Grammar. Parma Eldalamberon 13, p. 120.
- ↑ Tolkien 2007, p. 41.
- ↑ Tolkien 2007, p. 132.
- ↑ Tolkien 2007, p. 46
- ↑ Tolkien 2007, p. 26
- ↑ Tolkien 2007, p. 38
- ↑ Tolkien 2007, p. 147
- ↑ Tolkien, J. R. R., "Early Qenya Grammar", Parma Eldalamberon 14, p. 56.
- 1 2 Tolkien 2007, p. 43.
<ref> pro un gruppo con nomine “T”, ma nulle etiquetta <references group="T"/> correspondente ha essite trovate.
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme e Patrono:Grapheme dependente del etymologia.[8]
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ scribite Patrono:Grapheme
- ↑ usate solmente per parlatores de Doriath
<ref> pro un gruppo con nomine “lower-alpha”, ma nulle etiquetta <references group="lower-alpha"/> correspondente ha essite trovate.